14 de maig de 2019
14.05.2019

El 36% d'usuaris de Càritas el 2018 no té una llar digne

El 58% de persones ateses no troben feina o és precària · L'habitatge és el problema més greu per a l'entitat, que alerta de la cronificació de la pobresa

14.05.2019 | 13:22
D'esquerra a dreta, Martí Batllori, Francesc Pardo i Dolors Puigdevall

La manca d'un habitatge i el treball precari són els dos grans impediments per sortir del cercle de la pobresa, una situació cronificada per als col·lectius més vulnerables de les comarques de Girona. Així ho ha constatat Càritas Diocesana de Girona i ho demostren fets com que el 58% dels seus usuaris durant el 2018 estan en edat de treballar però no troben feina o en tenen una de precària, majoritàriament amb contractes temporals.

Pel que fa a l'habitatge, «el problema més greu» per Càritas, el 36% de les persones que va atendre l'any passat no tenen una llar en condicions. «La manca d'habitatge tanca definitivament la porta a la inclusió», ha alertat la directora de l'entitat, Dolors Puigdevall, qui ha remarcat que cada vegada augmenten les famílies acollides per d'altres o per entitats socials, sense pagar, o que opten per l'ocupació.

Els 52 projectes socials de Càritas Diocesana de Girona l'any passat (3 més que el 2017) van atendre 22.052 persones, tot beneficiant-ne a 53.309, un impacte que, tal com ha apuntat Puigdevall, és similar als dels últims quatre anys. Més de la meitat dels usuaris són dones, el 40% són infants i joves i un de cada quatre són persones soles. El perfil majoritari, més del 50%, són famílies amb fills, un 13% de les quals són monoparentals, amb una dona al capdavant.

De les persones que Càritas va atendre l'any passat, el 45% s'hi van adreçar per primera vegada i del 55% que ja havia atès l'entitat, el 30% pateix una situació de pobresa cronificada perquè necessita el seu suport des de fa més de tres anys.

El programa d'acollida, que inclou serveis d'ajuda econòmica i d'acompanyament a la inclusió, entre d'altres, va arribar a 3.672 ciutadans (beneficiant-ne 11.225), més que el 2017; mentre que pel d'accions comunitàries n'hi van passar 1.263 (el benefici va ser per a 4.050); i pel d'habitatge, 211 (repercutint a 356).

Vint-i-quatre places per a joves que no pot atendre Infància

Som Refugi és un dels programes estrenats el 2018, en reacció a l'emergència provocada per l'arribada de menors migrants desemparats, sense cap referent adult. A l'estiu, Càritas va obrir dos serveis a Girona i a Santa Coloma de Farners, cadascun dels quals ofereix acompanyament a quatre joves ja majors d'edat que, precisament per haver complert 18 anys, queden fora de la protecció de la Direcció General de la Infància i l'Adolescència (DGAIA). I més tard, va posar en marxa una casa d'acollida amb 20 places a Caldes de Malavella.

Pel que fa als recursos vinculats als àmbits de la salut i el benestar, el programa d'aliments va ser el més utilitzat, amb 12.033 usuaris i, tenint en compte les seves famílies, en va beneficiar 35.465. Aquesta xifra, que inclou els Centres de Distribució d'Aliments (CDA), el servei de menjar i els menjadors socials, es manté més o menys estable respecte del 2017. Els diferents projectes relacionats amb la roba van arribar a 2.705 gironins (amb 5.253 beneficiaris); i el de salut emocional, a 95 (afavorint-ne 294). L'acompanyament a la gent gran és un dels programes que ha tingut més demanda i, amb 1.039 persones ateses, ha crescut un 16% en comparació amb el 2017; tant que no s'han pogut atendre tots els casos, ha aclarit Puigdevall.

En relació al suport a la infància i la família, de les 1.332 persones ateses l'any passat, 920 eren infants i joves que van rebre ajuda escolar i 465, famílies amb fills menors a càrrec seu. Puigdevall ha remarcat que aquest tipus de programes, especialment els que afecten el segon bloc, van augmentant i alerta que «quan perdem de vista els infants, no encaixen en altres recursos i els tornem a trobar en programes per a adults», cosa que implica «una transmissió intergeneracional de la pobresa».

Les iniciatives laborals constitueixen un altre gran paquet de l'acció social de Càritas, el qual inclou l'empresa Ecosol, que el 2018 va contractar 133 persones en les seves línies d'activitat; l'any passat es van ampliar amb una de costura i una altra de recollida de roba. Pel programa d'orientació van passar 1.321 ciutadans, 546 pels projectes d'intermediació i de prospecció laboral; i 362 pels cursos de formació professional. La directora de l'entitat va advertir de les complicacions que han detectat en els processos d'orientació, que «cada vegada són més llargs i difícils per passar a la formació professional».

Suport jurídic a 200 menors migrants desemparats

Finalment, l'entitat humanitària va donar suport jurídic a 3.967 persones, consistent en assessorament pel que fa a 3.468 casos i serveis de mediació i d'intermediació en els 645 restants. Entre els usuaris hi havia 200 joves migrants menors, derivats per la DGAIA o altres entitats, que van arribar sols a les comarques gironines. En general, Càritas ha detectat un increment de la necessitat d'ajuda jurídica per a persones i famílies nouvingudes que no tenen la documentació regularitzada.

El bisbe de Girona, Francesc Pardo, que va obrir la presentació de la memòria d'activitats de Càritas Diocesana corresponent al 2018, va explicar que «l'ambició» de l'entitat és «alliberar les persones», ajudar-les perquè «s'alliberin prenent la iniciativa» i, en relació amb el resum estadístic de la feina feta, ha apuntat que «els progressos personals, la recuperació de la dignitat no es poden reflectir amb unes dades».

Per la seva banda, el secretari general de Càritas Diocesana de Girona, Martí Batllori, va advertir que la manca de finançament posa en perill la continuïtat d'algunes accions i va fer una crida a particulars i empreses a contribuir amb els seus projectes per combatre l'exclusió social. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook