10 de juliol de 2019
10.07.2019

La Fundació SER.GI atén uns 5.000 gironins amb problemes d'habitatge l'últim any

L'entitat constata un augment progressiu de famílies que no poden pagar la hipoteca o el lloguer i que algunes opten per l'ocupació irregular

10.07.2019 | 00:04

La combinació de l'encariment de l'habitatge, sobretot el de lloguer, i de sous baixos és determinant en l'exclusió que pateix una part de la societat gironina, tal com posa de manifest el balanç de la Fundació SER.GI corresponent a 2018. L'any passat, l'entitat va atendre 4.967 persones amb problemes relacionats amb la llar –un 33% més que el 2017–, tant per assessorar-les sobre ajudes o recursos com per allotjar-les en algun dels 145 pisos que gestiona en 8 poblacions, on fa el seguiment de famílies en risc.

L'organització ha constatat que a les comarques de Girona cada vegada hi ha més famílies que no poden pagar la hipoteca o el lloguer, una situació que no només afecta les més vulnerables sinó que «s'està estenent a altres classes socials». A més, alerta que la proliferació de pisos turístics segueix contribuint a la pujada dels lloguers, tal com ja va denunciar l'any passat. SER.GI també denuncia que les meses d'emergència, l'únic mecanisme de l'administració, «estan col·lapsades» i que alguns ciutadans opten per «l'ocupació irregular com a solució immediata a la seva situació d'urgència».

En relació a aquests fets, el director de la fundació, Lluís Puigdemont, va afegir que «hi ha famílies que estan treballant i tenen uns ingressos, però no són suficients per cobrir les necessitats més bàsiques, no poden fer front a tot el que suposa tenir una vida normalitzada». També va aclarir que, tot i haver deixat de gestionar la borsa d'habitatge social de la ciutat de Girona, el 2018 van assessorar i acompanyar més persones per aconseguir una ajuda per pagar el lloguer; i va avançar que la xifra encara serà més alta el 2019, ja que enguany han incorporat Sils i Vidreres al seu programa d'habitatge.

Preocupació per la cohesió social

Els projectes destinats a l'acollida, la inclusió i la igualtat d'oportunitats conformen un altre bloc destacat en l'activitat de la Fundació SER.GI, en el qual l'any passat van participar 1.347 persones en 17 municipis, tres amb projectes de dinamització comunitària i 14 amb accions puntuals. En aquest àmbit, l'entitat destaca que molts nouvinguts que viuen a Girona des de fa anys «continuen tenint l'estatus d'immigrant» i que la seva inestabilitat administrativa «repercuteix en totes les àrees de la vida familiar i social». En aquest punt, remarca la necessitat de mesures per a «joves migrats que es troben en situació de completa vulnerabilitat».

Lluís Puigdemont va dir que «veiem que cal anar treballant el tema relacionat amb la cohesió social de les persones» perquè «una de les situacions que més preocupa són els sentiments de rebuig cap a l'estrany i el diferent», un fenomen que s'ha accentuat amb l'arribada de joves migrants sols.

D'altra banda, SER.GI ha detectat «dificultats innecessàries en l'empadronament que prolonguen situacions de precarització administrativa, laboral, de salut i residencial». Sobre aquest fet, Puigdemont va expressar la preocupació de l'entitat perquè, «puntualment, trobem reticències per empadronar famílies en un habitatge ocupat» i va remarcar que «si hi ha menors, s'hauria de fer, per interès propi de l'ajuntament».

En matèria d'educació –amb projectes que el 2018 van arribar a 1.904 infants, adolescents, joves i famílies d'11 poblacions–, l'entitat incideix en la disminució de l'oferta formativa professionalitzadora per a noies i nois sense graduat escolar o amb només el de secundària obligatòria (ESO). Alhora, posa l'alerta en el fet que durant els dos últims anys ha augmentat el nombre de joves sense documentació, cosa que «no els permet accedir a les formacions professionals gratuïtes».

Escola de segona oportunitat

El director de la Fundació SER.GI va lamentar la desaparició de les cases d'oficis i «les alternatives molt limitades» que s'ofereixen a aquest col·lectiu, tot defensant l'adaptació del ritme i l'acompanyament educatiu a les necessitats de cada jove. En la seva opinió, a les comarques de Girona s'hauria d'obrir una escola de segona 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook