15 de juliol de 2019
15.07.2019

El coipú, un rosegador de la Patagònia, s'estableix a les comarques gironines

L'anomenat «rata-llúdriga» va arribar a Catalunya fa set anys i s'ha estès fins a la comarca de la Selva · L'herbívor té un impacte directe als ecosistemes fluvials, ja que es menja vegetació i plantes aquàtiques · Territori admet que l'espècie ha vingut per quedar-se i que és impossible d'erradicar

15.07.2019 | 00:07

El coipú, una espècie invasora procedent de la Patagònia, ha envaït les comarques gironines. Aquest rosegador herbívor, també conegut com a «rata-llúdriga», va entrar a Catalunya per l'Alt Empordà ara fa set anys. I des d'aquí ha anat estenent-se pel territori fins arribar ja a la comarca de la Selva. Es caracteritza per les seves dents incisives, de color taronja i molt desenvolupades, i per la seva voracitat. Té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials, perquè sol menjar les plantes que creixen a les lleres dels rius i fa els caus arran d'aigua. «En trams del Fluvià o la Muga podem trobar fins a una desena de coipús per quilòmetre», va concretar el biòleg del servei de Fauna i Flora de Territori Santi Palazón. La Generalitat admet que aquesta espècie invasora ha vingut per quedar-se i se centra a minimitzar-ne els efectes en parcs naturals i espais protegits.

Pot arribar a pesar 10 quilos

L'animal pot arribar a pesar fins a 10 quilos i es reprodueix amb facilitat perquè de cada part en poden arribar a néixer fins a vuit cries. Sembla un creuament entre una rata i una llúdriga –d'aquí, el seu sobrenom- i s'inclou dins el catàleg d'espècies invasores, ja que pot comprometre l'hàbitat fluvial.

A Catalunya, la presència constant del coipú es va detectar per primera vegada ara fa set anys. Va arribar-hi procedent de França, on se'l criava per a la indústria pelletera. Segons va explicar Palazón, abans del 2012 se n'havia vist algun exemplar a la Cerdanya, però les primeres cites regulars d'aquest rosegador van ser a l'Alt Empordà. Hi va arribar a través de les conques fluvials de l'Albera.

A partir d'aquí, aquesta espècie invasora es va establir als Aiguamolls i va començar a estendre's pel territori. Ha anat colonitzant rius com la Muga, el Ter i el Fluvià i ara, fins i tot, hi ha coipús que ja han arribat a la Selva.

Impacte mediambiental

Aquest rosegador té un impacte directe damunt els ecosistemes fluvials. El biòleg del Servei de Fauna i Flora va explicar que canvia «la morfologia» dels rius perquè sol fer els seus caus arran d'aigua i es menja les plantes que creixen a les vores. «A més, li agrada molt la gespa i els brots verds», va concretar Palazón, i va explicar que s'han arribat a veure prats de camps de golf plens de coipús.

L'espècie invasora, a més, pot comprometre els hàbitats de ribera. «És un competidor d'altres espècies d'herbívors més pacífics, com la rata d'aigua», va indicar el biòleg. A més, com que es menja vegetació i plantes aquàtiques, pot deixar sense aliment les aus de la zona o destruir-ne els nius.

El biòleg del Departament va admetre que és impossible erradicar aquesta espècie invasora. «És difícil de frenar, perquè és un animal aquàtic amb una gran capacitat reproductora; hi ha trams del Fluvià i la Muga on, en un quilòmetre lineal de riu, hi arriben a viure entre cinc i deu coipús», va explicar Palazón. «Allò que hem de fer és començar a pensar que hem de conviure amb les espècies invasores, i això significa que allà on puguin crear danys sobre la biodiversitat hem d'abaixar-ne la densitat», va concretar el biòleg. Per això, els esforços se centren sobretot a controlar-ne la població en aquells espais protegits, com ara el Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Aquí, es col·loquen paranys per atrapar-los o també, segons va concretar Palazón, els Agents Rurals fan aguaits i els abaten. Però els coipús són esmunyedissos i és «complicat» capturar-los, va admetre el biòleg. Al 2017, se'n van agafar 39; i l'any passat, una trentena.

El coipú, a més, no és l'única espècie invasora que s'ha establert als rius gironins. També hi ha el visó americà o la tortuga de Florida, entre d'altres. A més, segons va concretar Palazón, el llistat es podria ampliar amb un altre rosegador: la rata mesquera (Ondatra zibethicus). En aquest cas, és omnívora i també pot fer el salt a Catalunya procedent de França. La rata mesquera, com el coipú, també fa els caus arran d'aigua. Pot arribar a rosegar gran quantitat de joncs però, sobretot, afectar els cultius de la zona i les poblacions de crustacis.

Vist a Pedret

Tal com va publicar Diari de Girona, un coipú va ser vist per uns vianants dimarts passat, mentre nedava al riu Ter, a la zona de Pedret. També se n'han detectat al baix Ter.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook