08 de agost de 2019
08.08.2019

Agafen mostres biològiques de ratpenats de la Fageda d'en Jordà on resideixen els exemplars més grans d'Europa

Es confirma que les femelles migren al centre d'Europa per criar i que els mascles resideixen tot l'any a Catalunya

08.08.2019 | 09:00

Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han agafat per primer cop mostres biològiques de ratpenats de la Fageda d'en Jordà, a la Garrotxa. Aquest emplaçament és de gran interès perquè hi viu l'única colònia localitzada a Catalunya del 'Nyctalus lasiopterus', el ratpenat més gran d'Europa. L'estudi té per objectiu conèixer l'estat de salut dels ratpenats i possibles malalties i inclourà mostres de les diferents espècies. Està finançat per Zoo de Barcelona i compta amb la col·laboració del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya que porta quinze anys investigant-los. Gràcies a aquest seguiment, s'ha confirmat que les femelles que viuen a la Fageda emigren al centre de França mentre que els mascles es queden tot l'any pels entorns de la Garrotxa.

Agafar mostres biològiques d'un ratpenat és una tasca per a experts en la matèria. I si s'hi afegeix la dificultat de fer-ho de dia, llavors ja el nivell de dificultat és màxima com també atzarosa. Així ho van comprovar els investigadors del Servei d'Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, Òscar Cabezón i Lourdes Lobato, i del Centre Tecnològic Forestal a Catalunya, Jordi Camprodon, durant una sortida aquest estiu a la Fageda d'en Jordà.

El primer pas era localitzar i capturar un exemplar de ratpenat a la zona, inclosa dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i on hi viuen dues espècies protegides. Per aconseguir-ho, es van baixar amb molta cura més de vint caixes niu que hi ha instal·lades i es van obrir per comprovar si al seu interior n'hi havia algun dormint. Després de quatre hores, se'n va localitzar només un. Era un exemplar de ratpenat petit, el 'Nyctalus leisleri', una espècie més comuna als boscos catalans si es compara amb el seu germà gran, el 'Nyctalus lasiopterus'. Es tracta d'un nòctul gros que amb les ales esteses pot arribar a fer 50 cm. Aquell dia, però, no es va deixar veure.

Tot i semblar una tarda aparentment poc fructífera, va ser una gran oportunitat per agafar per primer cop mostres d'aquests exemplars de la Fageda. Així és que els investigadors, un cop equipats amb guants i màscares, van extreure mostres biològiques per poder-les incloure a l'estudi sobre malalties d'aquests animals en territori català. Amb molta cura, van extreure-li mostres de sang així com restes de saliva, pèl i mostres rectals amb l'ajuda de bastonets.

L'investigador Òscar Cabezón explica que aquest estudi és de gran interès perquè els ratpenats són " els mamífers més amenaçats d'Europa i se sap molt poc sobre les malalties que poden patir". Una informació, afegeix, que serà molt valuosa per avançar en la seva conservació.

També es va fer una exploració exhaustiva, pesant-lo i comprovant el seu estat de salut. Es va constatar que era un mascle d'edat adulta, que estava en molt bon estat i sense lesions ni paràsits. Una de les dificultats que hi ha actualment és determinar l'edat dels exemplars. Segons explica Lobato, una manera seria el desgast de les dents però no hi ha cap estudi detallat al respecte.

La gran sorpresa va ser descobrir que tenia un microxip implantat sota la pell amb l'aparell lector. Un cop consultada la base de dades, es va saber que li havien posat feia quatre anys.

Les femelles migren per criar

Aquest juny també s'ha confirmat una dada sobre el procés d'aparellament dels ratpenats gràcies a la captura d'una femella prenyada de nòctul gros de la Fageda d'en Jordà. Una investigadora francesa va trobar l'exemplar, anellat el 2016, a Vézins-de Lévézou (França). Una dada de gran interès perquè confirma el procés migratori de les femelles mentre els mascles es queden tot l'any a la Garrotxa. "Baixen a finals d'estiu per aparellar-se amb mascles , passen l'hivern junts i quan arriba la primavera tornen a migrar cap als boscos centreeuropeus on tindran les cries", precisa el biòleg i investigador Jordi Camprodon.

Des del 2010 s'han censat una cinquantena d'exemplars a la Fageda i dos cops a l'any es fa un seguiment de les caixes-niu que hi ha instal·lades. Gràcies a aquest treball s'ha descobert que els ratpenats canvien sovint de refugi. I això també aporta noves dades: "Si volem preservar-los cal que hi hagi una xarxa de cavitats i nius disponibles" ja sigui naturals (en forats d'arbres o cavitats) com nius artificials, afegeix. Fa uns anys es va saber que aquests ratpenats baixaven a l'estany de Banyoles i rodalies per alimentar-se. Els primers exemplars de nòctuls grans a la Garrotxa es van detectar el 2005 i es creu que n'hi deu haver una quarantena.

Encara queden molts interrogants sobre els seus hàbitats. Actualment, a Catalunya hi ha 30 espècies, totes protegides. "És el mamífer més amenaçat i també el més desconegut per la comunitat científica", conclou Camprodon.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook