Són 22 els municipis que, entre Blanes i Portbou, s'encarreguen de donar forma al litoral que avui dia coneixem com la Costa Brava. De fet, va ser el periodista i poeta Ferran Agulló qui l'any 1908 en un article publicat a La Veu de Catalunya, va atribuir-li aquest nom en veure's eclipsat per «la seva fúria apocalíptica» i «els racons amagats». La postal de cales verges i cristal·lines, emmarcades per tranquils pobles de pescadors, va començar a canviar a partir dels anys 60 amb l'arribada del turisme.
En l'actualitat, un 61% del perímetre costaner gironí ja està urbanitzat, segons un informe elaborat per Greenpeace de l'any 2018. El percentatge, que mostra una Costa Brava molt diferent de la que coneixien les paraules de Josep Pla o els traços de Salvador Dalí, podria augmentar a causa del creixent interès de les promotores urbanístiques per les últimes zones verdes.
De fet, el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va decidir aturar cautelarment la concessió de noves llicències urbanístiques, durant un any. A través de l'aprovació de dues moratòries, la primera publicada al gener i la segona al febrer, deixa en suspens els projectes de construcció de més de 20.000 edificis, els quals ocupen unes 1.500 hectàrees. Així, en el transcurs d'aquest any el Govern treballa en un nou Pla Director Urbanístic (PDU) de Revisió de Sòls no Sostenibles del Litoral Gironí, el qual definirà el creixement de la Costa Brava dels pròxims anys.
Però l'arribada de les moratòries i la promesa d'un nou pla director no ha acabat amb les reivindicacions d'entitats i població local. Concretament, han esquivat els ajornaments -per tenir amb anterioritat la llicència d'obres concedida o la prèvia tutorització de la Generalitat- els projectes situats a s'Antiga i sa Riera de Begur, la pineda d'en Gori de Palamós i l'ampliació dels Jardins de Cap Roig de Palafrugell i Montràs. Però, exactament, què s'hi està construint en cada un d'aquests indrets?
Els promotors sobrevolen Begur
A la localitat de Begur dos projectes urbanístics han fet saltar les alarmes de les plataformes ecologistes. La primera construcció se situa a tocar la platja de sa Riera, concretament a la seva última zona boscosa. En aquest terreny, on ja s'han extret milers de metres cúbics de sòl, s'hi alçaran 52 habitatges i almenys una piscina. A més, per tal de proveir d'accés els futurs ciutadans de la zona, es preveu habilitar una carretera que connecti sa Riera, s'Antiga i Aiguafreda.
L'alcaldessa de Begur, Maite Selva, confirma que encara queden un 40% de moviments de terra i, passat l'estiu, ja començaran a arribar els primers maons. Tot i que el projecte es troba en una fase inicial, la promotora suïssa Stoneweg publicita unes atractives imatges de les futures cases. Amb un preu que ronda el mig milió d'euros, l'empresa defineix la seva «exclusivitat» com unes residències «a peu de platja i en una zona verge de la Costa Brava».
Al 1989 una part del sol era urbà i l'altra zona era urbanitzable programada. Per tant, des de llavors els terrenys són urbanitzables, reaprovats al POUM del 2003.
La polèmica al municipi del Baix Empordà no s'acaba amb sa Riera. Concretament, l'antiga pedrera de s'Antiga ha captat l'atenció de la promotora Albacsari. El projecte, que en un principi constava de 24 habitatges, s'ha vist afectat parcialment per la moratòria. Per aquest motiu, en l'actualitat només ha prosperat la construcció de 5 d'aquestes cases. Un vídeo promocional i diverses fotografies de les instal·lacions, penjades a la web d'Albacsari, ens presenten unes viles amb piscines i terrasses privades amb un preu d'1.750.000 euros.
Abans que el terreny es destinés a apartaments de luxe, el paratge era una pedrera que es va explotar il·legalment del 1972 fins al 2002. Un cop finalitzada la seva activitat, la parcel·la no es va restaurar mai. El punt d'inflexió va arribar l'any 2003, quan amb l'aprovació del POUM aquests terrenys van passar a ser sòl urbanitzable. El motiu radicava en un canvi de tipificacions. L'any 2003, l'Ajuntament lliurava una batalla per protegir, de les promotores urbanístiques, el paratge de sa Tuna, classificat com a sòl urbà. Després d'indemnitzar els propietaris i allunyar els maons de la muntanya, el consistori va passar el sòl urbà de sa Tuna a s'Antiga.
Selva assegura que amb la reclassificació, l'Ajuntament va rebre una compensació de més de dos milions d'euros. «No sempre s'han fet les coses malament», confessa. Per SOS Aiguafreda i Ecologistes en Acció, el problema no es va solucionar fa 16 anys. Les plataformes ecologistes continuen lluitant per, actualment, salvar s'Antiga. De fet, aquest mes de març les entitats van presentar el cas al jutjat contenciós administratiu de Girona.
Lydia Chaparro, d'Ecologistes en Acció, assegura que a Begur «hi ha un excés en segones residències, ja que la resta de l'any el territori està mort». L'activista veu sobretot un problema per als joves: «Aquí no tenen oportunitats ni habitatges que puguin assumir».
Nous espais culturals als jardins de Cap Roig
Prop de Calella de Palafrugell, sobre un penya-segat, es va instal·lar l'any 1927 el matrimoni d'origen estranger Woevodsky-Webster. D'ençà que els Jardins de Cap Roig, popularment coneguts pel seu Festival estiuenc de música, s'han convertit en un terreny no urbanitzable d'especial protecció. Actualment, l'indret és propietat de la Fundació Bancària la Caixa d'Estalvis, els quals s'encarreguen de la seva conservació i manteniment.
Les panoràmiques d'aquest indret ens transporten a una cala cristal·lina, capitanejada per un castell centenari. Per tal de dotar el paratge de nous espais culturals, el Pla Especial Urbanístic dels Jardins -aprovat inicialment el 2018 i definitivament el juny del 2019- va anunciar la implementació de tres noves edificacions. «L'objectiu és potenciar Cap Roig, amb actuacions no comercials durant la temporada baixa», revela l'alcalde de Palafrugell, Josep Piferrer.
Concretament, La Caixa vol construir un auditori soterrat amb una capacitat de 200 persones, un espai polivalent a tocar del castell, una zona vinculada a l'estudi del medi ambient a l'antiga pedrera i s'emprendrà una restauració de la barraca de cala Massoni, a més d'una ampliació de l'antic hivernacle. Paral·lelament, s'habilitarà una residència amb capacitat per a unes sis persones, per tal que els ponents de les conferències hi puguin pernoctar.
Malgrat que els propietaris resten a l'espera d'obtenir el permís d'obres, el projecte ja va ser supervisat i tutoritzat per la comissió d'urbanisme de la Generalitat, tal com informa l'Ajuntament de Palafrugell. Però segons Marta Ball-llosera, de SOS Costa Brava, el pla urbanístic «tracta un espai natural com una zona massificada» i afegeix que «aquest és un projecte dels intocables».
«No podíem impedir la construcció», diu l'Ajuntament de Palamós
Entre les platges de la Fosca i Castell de Palamós, s'alcen dos edificis de luxe de color blanc d'uns 16 metres d'alçada. Piscines, aparcaments soterrats, carretera, solàrium, tot un seguit de comoditats que envolten un projecte que a hores d'ara està pràcticament enllestit. Ho comprovem a la pàginaweb de la comercialitzadora Lucas Fox, que descriu les propietats com «una parcel·la de quasi una hectàrea a primera línia de mar, rodejada de superfície forestal protegida». Pel que fa als preus de llançament, els apartaments ronden els 350.000 euros, més 18.000 les places d'aparcament.
«Aquests edificis de segona residència, que només seran ocupats durant 15 dies l'any, no els necessita la gent de Palamós», clama la portaveu de la plataforma Salvem La Pineda d'En Gori, Zeta Figa Sastregener. Des de l'Ajuntament de la localitat asseguren que el projecte tampoc és del seu «grat» i s'emparen en la legalitat dels procediments: «Des del consistori no podíem impedir aquesta construcció, ja que els propietaris complien amb tots els requeriments legals».
La plataforma ecologista, en canvi, no ho entén de la mateixa manera: «No tenien cap obligació de donar la llicència d'obres». De fet, l'entitat va interposar un contenciós administratiu al jutjat de Girona, a principis d'any. Les seves proclames giren entorn d'una llicència mal donada, la qual no seguiria les directrius del POUM. Edificar una planta més en un dels edificis, ocupar 52 metres quadrats no estipulats i no complir amb la distància entre blocs són algunes de les possibles irregularitats localitzades per la plataforma.
Pel que fa a l'impacte paisatgístic, l'alcalde de Palamós, Lluís Puig, promet que estan fent «tots els passos possibles perquè estigui integrat amb l'entorn». En un paratge emblemàtic, la propietat sesitua darrere les barraques de s'Alguer, que és un espai protegit declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN). Concretament, els dos blocs sobresurten almenys sis metres entre els pins; per aquest motiu Figa considera que «no són harmònics amb l'entorn. Són edificis que podrien anar a la Diagonal de Barcelona».
A la primera parcel·la amb les dues construccions, se li ha de sumar un segon terreny, projectat a menys de 200 metres del litoral, que encara està pendent de vendre. És en aquest punt que Ajuntament i entitats cíviques conflueixen a instar el Govern acomprar els terrenys i així poder classificar-los com a no urbanitzables. Des de Salvem la Pineda d'en Gori clamen que «ara és el moment d'aturar la presència de maons al litoral gironí».
