La decisió de regular les platges, i, en tot cas, de multar els banyistes que entren a l'aigua quan oneja una bandera vermella és competència de cada ajuntament. Dels disset municipis que dibuixen el litoral gironí, n'hi ha nou que no recullen a les seves ordenances la regulació d'aquests comportaments a la platja, mentre que els altres nou ho contemplen, tot i que amb mecanismes diferents.
De les localitats reguladores -Port de la Selva, Lloret de Mar, Tossa de Mar, Blanes, Roses, Palafrugell, Platja d'Aro, Sant Feliu de Guíxols i Pals- . Tossa de Mar és l'únic municipi dels vuit amb regulació específica que ha interposat denúncies a banyistes que han omès la prohibició d'entrar a l'aigua quan hi ha bandera vermella. Enguany la Policia Local no ha posat cap multa, però els últims anys s'han sancionat almenys cinc persones, amb imports que van dels 100 a 300 euros en funció de la gravetat de la infracció. Fonts municipals destaquen que compten amb vigilants a les platges que recullen les infraccions detectades pels socorristes, i que posteriorment s'encarreguen de traslladar-ho a la Policia Local. Les multes interposades s'han posat o bé per ometre l'avís del socorrista de sortir de l'aigua o per haver saltat les tanques o balises que es col·loquen a les platges per tal que no s'hi accedeixi quan fa mala mar.
La resta de municipis de la Selva Marítima també han optat per regular la infracció de la bandera vermella. Blanes ho contempla a l'Ordenança de Civisme i Convivència amb la Ciutadania, i preveu multes d'entre 750 i 1.500 euros perquè es considera una infracció greu. De moment, però, no s'ha imposat mai cap sanció. En dies que oneja aquesta bandera, fonts municipals asseguren que es fa un sobreesforç dels serveis de vigilància, ja que volen evitar que ningú entri a l'aigua i pugui ofegar-se.
A Lloret de Mar si s'entra a l'aigua en cas que estigui prohibit, els banyistes també poden acabar sancionats. Per ara, no ha calgut mai interposar cap multa, asseguren fonts locals, perquè després dels advertiments les persones han acabat sortint de l'aigua. Cal dir que a Lloret poques vegades ha calgut posar aquesta bandera i asseguren que, quan això passa, es fa fora a tothom de l'aigua i es reforça el servei de socorrisme, protecció civil i vigilants de platja i es tanquen els accessos a les platges. Pel que fa al cost de les sancions, varia en funció de la gravetat, però estan estipulades entre els 750 i 1.500 euros.
Quant a l'Alt Empordà, només dos municipis contemplen la regulació d'aquest supòsit. Al Port de la Selva es regula a través d'una ordenança. Si no es fa cas de la bandera que prohibeix el bany, els infractors poden enfrontar-se a sancions que van dels 450 als 1.000 euros. Roses també preveu multes a través de l'ordenança reguladora d'usos, aprofitament i activitats del domini públic marítim-terrestre; i determina que és una infracció greu no fer cas de la bandera vermella, i, per tant, la Policia Local pot multar els banyistes amb sancions que en funció de la gravetat o reiteració versen entre els 750 i els 2.000 euros.
Al Baix Empordà hi ha quatre municipis que ho contemplen. Sant Feliu de Guíxols ho inclou a l'Ordenança de Convivència Ciutadana, amb multes de fins a 200 euros. Platja d'Aro també ho recull a les ordenances, on detalla que banyar-se quan hi ha bandera vermella està sancionat des de 150 a 300 euros, i existeix un agreujant per posar en perill la vida dels socorristes malgrat l'avís. En aquest cas l'import pot incrementar-se fins als 750 euros.
Pals és un dels municipis que aquest estiu ha vist a les seves platges la col·locació de banderes vermelles. L'Ordenança de Civisme apunta que l'empresa ha de fer l'avís al banyista i comunicar-ho a la Policia Municipal. Fonts locals asseguren que mai han hagut de fer intervencions d'aquest tipus.
La regulació es desenvolupa en tres punts, que inclouen la prohibició del bany, desobeir les indicacions dels socorristes i dels agents de l'autoritat, i posar en perill la vida pròpia i la dels serveis de socors. Les multes oscil·len entre els 201 euros fins als 600 euros.
El cas de Palafrugell és específic, perquè, tot i que de moment no compta amb cap regulació, les autoritats interposen denúncies a través de la llei de Seguretat Ciutadana, ja que es considera una desobediència. Des de la Policia Local asseguren que s'està treballant per crear una normativa. Així i tot, fonts locals asseguren que no s'ha aplicat mai perquè quan apareix la policia al lloc dels fets els banyistes opten per sortir de l'aigua.
No hi ha un únic motiu que expliqui la decisió de no sancionar. No ho fan Castelló d'Empúries, l'Escala, Llançà, Sant Pere Pescador, Santa Cristina d'Aro, Begur, Torroella de Montgrí, Calonge i Palamós. En alguns casos, com Palamós o Torroella de Montgrí, els consistoris no consideren necessari arribar a aquest extrem. En altres casos, com Calonge, tot i no tenir-ho regulat, fonts municipals apunten que l'Àrea de Platges ho està valorant, tot i que «pràcticament no es registren casos d'aquest tipus al municipi».
El coordinador de Creu Roja a Figueres, Rafael Brosa, recorda que la col·locació de la bandera vermella no es fa «per gust»: «Necessitem l'autorització de l'Ajuntament i una justificació molt clara. Es tracta de casos en què hi ha perill real per a les persones», sosté.
