25 de març de 2020
25.03.2020
Diari de Girona

Santa Pau recordarà tres veïns que van estar als camps de concentració

Dues persones van estar als camps de Mauthausen-Dusen (Àustria) i una altra, a Dachau (Baviera-Alemanya) Faran una programació de xerrades, exhibició de documentals, tallers i homenatges pòstums

25.03.2020 | 00:19
Acte de defunció de Lluís Masó de Subiràs, pages de Sa Cot (Santa Pau) al camp de Gusen (Àustria).

L'Ajuntament de Santa Pau va aprovar un conveni de col·laboració amb l'Amical de Mauthausen i i una moció d'adhesió a la Xarxa de Memòria i de prevenció del Feixisme Mai Més. Les dues entitats tenen els objectius de conservar la memòria històrica de la deportació republicana i prevenir i sensibilitzar contra el feixisme.

L'acord va ser aprovat per unanimitat en l'últim ple ordinari. Durant la sessió, l'alcalde, Pep Companys (ERC), va plantejar que l'Ajuntament vol involucrar tota la societat del poble en l'acord per a la memòria dels republicans. Va valorar que li agradaria la participació de l'escola en un projecte que donarà a conèixer arreu del món els veïns de Santa Pau que van patir als camps nazis. La regidora d'Educació i Joventut, Cristina Capó (UpSP), va explicar que l'acord aprovat comporta el compromís de pagar 500 euros anuals a la Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme Mai Més. Capó va precisar que el conveni contempla que l'Amical faci xerrades, passi documentals i organitzi activitats vinculades a la memòria històrica i la prevenció del feixisme. Havien programat actes per als dies 1,2 i 3 de maig però el decret d'estat d'alarma els ha fet anul·lar-ho.

Segons Capó, la idea és fer un homenatge a la memòria de Lluís Masó Subiràs, un veí de Santa Pau que va morir a l'edat de 36 anys al camp de Gusen. Es tracta d'un camp que formava part del mateix àmbit de Mauthausen. Va ser el camp que va engolir la major part de deportats de Catalunya. O sigui, republicans que estaven a França quan va ser ocupada per l'exèrcit alemany i van ser capturats i duts als camps. Lluís Masó va morir el 6 de desembre de 1941 malalt del mal tracte que patia al camp.

Segons ha explicat la regidora Cristina Capó, Lluís Masó havia nascut a can Batlle, una masia situada damunt d'un turó a la vall de Sa Cot. Masó era pagès i tenia un germà, Francesc Masó Subiràs, que tenia deu anys més que ell. Quan va acabar la guerra, Francesc Masó va ser condemnat a trenta anys de presó. Segons Cristina Capó, Masó va canviar la presó pel camp de treball de Coll de Nargó (Alt Urgell), on va morir el 6 de març de 1944.

Amb la mort de Francesc Masó i de la seva mare, la memòria de Lluís Masó es va perdre fins que el grup que estudia el passat republicà a Santa Pau es va adonar que figurava en els llistats de víctimes dels camps de Gusen i es van proposar recuperar els detalls que havien quedat del seu pas pel món.

Un altre veí de Santa Pau que va anar a parar a Mauthausen va ser Jaume Pujolàs i Colobrans. Va néixer a Santa Pau el 1900. A casa seva tenien una fusteria que es va incendiar. L'incendi va fer que marxés de Santa Pau amb la seva família, que es va establir a Sant Celoni. Durant la guerra, va ser regidor per la CNT a Sant Celoni. El compromís mantingut durant la guerra va fer que al final del conflicte marxés a França, on, durant l'ocupació Alemanya, va ser deportat a Mauthausen. Pujolàs va sobreviure per veure l'alliberament el dia 5 de maig de 1945. Això no obstant, va morir al cap de poc temps.

El tercer veí de Santa Pau que va estar als camps nazis va ser Miquel Clavaguera Serra. Després de la guerra va anar a França, d'on va ser deportat, i va anar a parar al camp de Dachau (Baviera). Segons Cristina Cots, Clavaguera va poder sortir de Dachau i es va incorporar a la resistència francesa. Va morir després de la II Guerra Mundial. Va tenir una filla que va morir de càncer. Ara, el grup de la Memòria Històrica de Santa Pau ha entrat en contacte amb les nebodes.


Recordar l'alcalde

La recuperació de la memòria de la Segona República a Santa Pau va començar amb els treballs de l'historiador Albert Planas sobre la Guerra Civil a Santa Pau. Fa poc temps, Planas va investigar la figura de l'alcalde Joan Pinsach (1898-1939). Era un pagès compromès amb el sindicalisme agrari. En el temps que va estar a l'alcaldia va impulsar projectes molt rellevants. El van afusellar el 22 d'octubre de 1939. Fa poc temps, l'Ajuntament, el grup d'història del poble, Memorial Democràtic, i el Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca van posar una placa a la casa on havia viscut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit