La pandèmia mundial del coronavirus assestarà un dur cop al sector turístic, però podria suposar una oportunitat per canviar el sistema i tornar a un turisme similar al dels anys 70: familiar, amb cotxe i de proximitat, segons experts de la Universitat Oberta de Catalunya. Les restriccions de mobilitat entre els països han paralitzat un model turístic hiperglobalitzat, i han empès la població a la solitud del confinament.
Pel director del programa de Turisme de la UOC, Joan Miquel Gomis, «seria positiu que aquesta experiència servís per a un canvi de mentalitat en la forma de moure'ns pel món», aprofitant el rebuf dels corrents contra la massificació i a favor del turisme responsable anteriors a la pandèmia del coronavirus. I és que el «trauma» que suposarà aquesta crisi sanitària, afegeix Gomis, tindrà un impacte psicosocial en el turisme que farà que les persones «canviïn les seves prioritats», i quan optin per viatjar, seran molt més prudents i es preocuparan més per la seva seguretat, així que els viatges de llarga distància es reduiran.
Turisme més respectuós
En la mateixa línia, el professor dels estudis d'Economia i Empresa de la UOC i expert en turisme Pablo Díaz creu que la gent prendrà consciència que «el turisme ha estat un dels principals transmissors del virus», la qual cosa podria conduir a un model més responsable i «respectuós» amb les comunitats locals. No obstant això, Díaz precisa que «hi haurà molts interessos per evitar un canvi cap a un turisme menys agressiu i massificat», liderat principalment per corporacions que voldran reactivar ràpidament el sistema amb campanyes de consum massives. L'èxit d'aquest canvi dependrà de la mentalitat dels turistes postpandèmia: «La idea és que la consciència de salubritat i higiene contra les malalties derivi en una consciència a favor de la sostenibilitat», conclou el professor.
La crisi sanitària tindrà una gran afectació sobre el sector turístic espanyol, que en resposta a una caiguda del turisme estranger, podria orientar el seu model cap als viatges de proximitat per intentar suavitzar les pèrdues. Aquest traspàs, explica Joan Miquel Gomis, es donarà «de manera natural» perquè, si bé la gent tindrà moltes ganes de sortir quan acabi el confinament, també serà «molt més prudent» i els viatges de proximitat «donen més confiança i sensació de control».
Pablo Díaz veu en el turisme de proximitat un exemple del canvi de paradigma, i augura un retorn al turisme dels anys 70, principalment familiar, de segona residència i d'ús del transport privat.
Tots dos experts coincideixen que les aerolínies seran «les grans perdedores» en aquest tipus de turisme, que beneficiarà més les zones rurals, ja que els turistes, després de setmanes confinats en entorns urbans, es decantaran per aïllar-se de les masses.
Gomis i Díaz també coincideixen que la demanda serà «significativament més baixa» que en els anys anteriors, si bé descarten que es pugui donar una pujada generalitzada de preus, ja que el sector haurà d'adaptar-se a la pèrdua de poder adquisitiu que patiran milers d'espanyols.
