Sense actes multitudinaris, extremant les mesures de seguretat i donant prioritat màxima als vianants. Així es presenta un estiu marcat també per la incertesa a la Costa Brava, fruit dels estralls que ha generat la pandèmia del COVID-19.
Una reflexió de l'alcalde de Platja d'Aro, Maurici Jiménez, ho confirma sense embuts: «Aquelles grans aglomeracions que es podien veure abans ja no es produiran» i, per gestionar-ho, impulsaran el desplegament d'informadors tant a les platges com a les zones d'oci i comercials, per garantir el distanciament social i el compliment de les normes. A més a l'estiu totes les tardes es tallarà al trànsit l'avinguda de s'Agaró, el carrer principal, entre l'antic Màgic Park i l'Ajuntament, per fer-la exclusiva per a vianants.
Com a Platja d'Aro, la resta de municipis de la Costa Brava també treballen els seus propis protocols i mesures per intentar salvar tant com es pugui el pic de la temporada turistica.
La consciència que no hi haurà grans actes multitudinaris és el denominador comú entre els alcaldes consultats pel Diari de Girona, com també la necessitat de tenir tan aviat com sigui possible els protocols que caldrà seguir en platges, zones d'oci, comerços i negocis hostalers. «Vivim en la incertesa», coincideixen a assenyalar, per exemple, Carles Motas, de Sant Feliu de Guíxols (que aquesta setmana ampliarà una part del passeig marítim anul·lant aparcaments de zona blava), i Miquel Bell-lloch, de Calonge i Sant Antoni.
Treballen amb la previsió que a finals de juny es pugui haver entrat a Girona en la fase 3 de la desescalada «i que de mica en mica es vagi activant tot», perquè si no, si hi hagués un rebrot que ho frenés tot, Motas creu que «podria ser la ruïna total per a molta gent». L'alcalde de Palamós, Lluís Puig, també és del parer «de tenir-ho tot apunt» a l'espera dels protocols i notificacions d'instàncies superiors a mesura que la desescalada es vagi fent real.
Havaneres i focs artificials
Si no hi pot haver activitats multitudinàries, està clar que aquest estiu la Costa Brava es pot quedar sense grans festivals de música (ja ha caigut Peralada) i també propostes clàssiques com la cantada d'havaneres de Calella, que dona el tret de sortida a totes les que es fan, posteriorment, o el concurs de focs artificials de Blanes. Àngel Canosa, l'alcalde del municipi selvatà, explica que de moment «mantenen el calendari» i aquí, per tant, hi entren les activitats de la festa major i els focs, però a la vegada es fa a la idea que hauran de replantejar moltes coses.
El concurs pirotècnic porta en sis dies un milió i mig de persones a Blanes i no fer-lo «serà un gran impacte econòmic» per al municipi, però Canosa creu que «fer-lo sense públic no té sentit». A l'espera de com avançaran els esdeveniments admet que «ara és inimaginable pensar que la cosa ha canviat tant que es poden fer», tot i que esperaran algunes setmanes més per determinar quin serà el plantejament final.
A Blanes treballen també en el disseny i la recerca de nous espais per organitzar actes públics amb els formats i aforaments limitats que hi haurà a principi d'estiu (800 espectadors asseguts a l'aire lliure i separats dos metres). L'aposta de la majoria de municipis anirà per aquí: s'apostarà per propostes de petit o mitjà format i es reduirà dràsticament tot allò més multitudinari i cridaner.
A Platja d'Aro, que els estius munta festivals de Jazz o el Xalaro, per al públic infantil i familiar, es planteja usar el Palau de Congressos per poder controlar millor els aforaments. Maurici Jiménez descarta fer gaires coses a l'aire lliure «perquè tot i que limitis l'accés a un determinat número de persones assegudes, potser crees una multitut al voltant amb gent dreta mirant».
Les tradicionals havaneres de Calella tampoc hi seran aquest estiu, almenys en el seu format multitudinari habitual. L'espectacle reuneix uns 1.800 espectadors de pagament, però en porta milers i milers més a envair el nucli el primer dissabte de juliol. Ahir des de l'Ajuntament de Palafrugell ja es va prendre la decisió que caldrà reformular-ho. «La idea és mantenir alguna cosa, TV3 està en disposició de col·laborar, però tampoc podrà enviar tots els equips de producció. Aquesta setmana decidirem com ho farem, però en cap cas podrem crear un efecte crida ni organitzar res que pugui ser multitudinari», detalla l'alcalde, Josep Piferrer.
Suport a famílies i comerç
Donar suport a les famílies i a les pimes que més ho necessitin també entra en el full de ruta dels municipis de costa. Miquel Bell-lloch, per exemple, defensa que a Calonge i Sant Antoni mantindran els casals i la programació de l'Estiu Actiu per poder donar servei als pares que hagin de treballar i no tinguin amb qui deixar la mainada.
«Ens estem centrant més en els temes socials que no pas en com afrontarem l'estiu en si, perquè ara encara és agosarat dir com viurem el mes que ve», exposa Bell-lloch. A Calonge i Sant Antoni augmentaran la partida de serveis socials i, d'altra banda, com també faran molts altres pobles de la Costa Brava, permetran ampliar les terrasses als bars i restaurants que ho demanin per tal que puguin disposar de més aforament.
Facilitats a les pimes i serveis turístics
Donar facilitats a les pimes i els serveis turístics és prioritari, igualment, per a Jordi Colomí, l'alcalde de Torroella, que ja prepara una segona bateria de propostes i que explica que durant l'any «haurem d'anar estirant i modificant el pressupost com un xiclet».
Al nucli de l'Estartit tenen clar que les activitats lúdiques a la via pública «es reduiran a la mínima expressió» i que tot l'esforç es destinarà «a l'ajuda a les persones i a la promoció turística i comercial». En aquest sentit «l'Estartit està ben posicionat perquè té moltes segones residències i el turisme que acull és de proximitat; un 87,5% de la gent que ens arriba ho fa en el seu cotxe particular».
Senderisme i excursions, a Roses
L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, per la seva banda, viu una realitat una mica diferent. Al seu municipi un 60% dels estiuejants són francesos «i si la frontera no s'obre la temporada no serà gens bona». En tot cas, però, Mindan vol ser optimista i considera que Roses tindrà atractius sobrats sigui com sigui la nova realitat.
Parla, en aquest sentit, de promoure activitats com visites guiades, excursions de senderisme i rutes en bicicleta, «activitats relacionades amb el medi ambient», a banda de la gastronomia i l'oci. En aquest sentit recorda que «la Ciutadella és un espai immens que no hem omplert mai» i considera que si al pic de l'estiu no és possible, es podrien programar concerts del Festival Sons del Món al setembre apostant, per exemple, per grups catalans.
La mobilitat és un altre dels factors que preocupen. A Platja d'Aro, a banda de convertir en peatonal l'avinguda de s'Agaró a les tardes d'estiu, també habilitaran dos nous aparcaments en solars de més de 4.000 metres quadrats. Un estarà situat a la zona dels Estanys, i l'altre a l'antiga discoteca Paladium.
La majoria de municipis vol donar prioritat als vianants i donar-los totes les facilitats per complir les normes de distanciament social que caldrà aplicar. L'alcalde de Blanes, Àngel Canosa, pensa que «la gent estarà corresponsabilitzada» de la situació i seguirà tenint, en general, un compartament exemplar. En aquest sentit és dels que pensa que els ciutadans, a mesura que avanci la desescalada ,«tindran ganes de sortir i els bars i restaurants tindran clients» seguint totes les normes d'higiene i seguretat. A la localitat selvatana estan treballant també en la preparació de casals d'estiu en la seva idea d'intentar mantenir el calendari previst.
