Quan ETA tenia amics a Girona

Vint anys de l'assassinat d' Ernest Lluch. Els periodistes d'investigació de La Vanguardia Ignacio Orovio, Santiago Tarín i Jaume V. Aroca han publicat un reportatge d'investigació molt destacable que, sota el títol Quan ETA va matar Ernest Lluch, per primer cop dona informació sobre el suport logístic que ciutadans de Barcelona van donar cobertura al comando que va assassinar el professor Lluch, però també dos regidors del Partit Popular i van fracassar en l'intent de posar un paquet bomba a l'antic edifici de Correus a Barcelona. Els periodistes s'han posat en contacte amb aquests col·laboradors locals, tots ells sense excepció han declinat parlar, i s'ha explicat per primer cop els anys de presó que van complir pel seu suport a l'organització terrorista. També s'expliquen per primer cop les festes de rebuda que es van organitzar a aquests col·laboradors un cop van sortir de presó. Una vegada es va celebrar una festa de benvinguda en un local del barri de Gràcia i una altra la festa es va prohibir. Sense el suport, la informació i la comunió en els objectius de ciutadans catalans, no s'haurien pogut perpetrar aquells assassinats. En aquells anys ETA tenia informants i col·laboradors a Catalunya, també a Girona. Informants a consciència i amb un alt grau de detall en la informació traslladada: horaris, recorreguts, fotografies... Alguns d'ells han acabat essent càrrecs electes, sobretot d'un partit que es defineix com a anticapitalista i del qual la política catalana ha tingut una nociva dependència. Avui s'ha acabat ETA, el Codi Penal té una funció també de reinserció social i les manifestacions polítiques que en el passat van ser connivents amb ETA tenen tot el dret de fer política i és bo que facin política i només política. Aquells homes i dones dels pisos de Barcelona que donaven cobertura al comando que va matar Ernest Lluch també tenien còmplices en pisos i masies de les comarques gironines. Per saber-ho, sense rancor.

Xina lidera el comerç mundial

És la notícia de la setmana i segurament una fita que inaugura una nova etapa en el joc de forces internacional. Aquesta setmana s'ha conegut la creació de la zona de lliure comerç més gran del món liderada per Xina i on participen països històricament aliats dels Estats Units com Corea del Sud, Austràlia o el Japó. Un país formalment encara comunista lidera el comerç mundial i eixampla la seva influència en detriment de les potències occidentals.15 països han creat l'Associació Econòmica Integral Regional (RCEP), el més gran tractat de lliure comerç del món que busca eliminar els aranzels en el 65% dels productes. Entre els firmants es troben la segona i la tercera economia mundial -Xina i el Japó- i el 30% del Producte Interior Brut del món i prop també del 30% de la població de tot el planeta. L'acord es va començar a negociar l'any 2012 -no podem dir que ha estat una sorpresa- i encara hauria pogut tenir més envergadura si s'hi hagués sumat l'Índia, que es va retirar en la recta final per protegir el seu mercat i els seus treballadors davant el temor de veure's inundats de productes fabricats a la Xina.

El tractat no conté regulació sobre drets laborals ni l'impacte mediambiental. Tota una declaració d'intencions de pragmatisme per part de democràcies que volen continuar progressant després de sentir-se allunyades dels quatre de proteccionisme dels Estats Units dirigits per Trump. El món mira la Xina. I la Xina anima el comerç mundial. Convindria tenir-ho present des d'aquest racó del mediterrani que segur que no té vocació de convertir-se en un balneari ni en un parc temàtic del món que ve.

Decisió del Parlament Europeu

Antoni Bayona és conegut com el lletrat del Parlament que va dimitir com a lletrat major el setembre de 2017 davant l'aprovació atropellada de les anomenades lleis de desconnexió. Però Antoni Bayona és un jurista amb una molt llarga trajectòria que ha estat pedra angular en la redacció de lleis essencials de la construcció de l'arquitectura institucional catalana dels nostres temps. Precisament per això li ha dolgut la laminació de la institucionalitat catalana els últims anys i ho ha desenvolupat en un parell de llibres altament recomanables. Aquesta setmana posava el focus en la realitat de les coses en un interessant article al diari Ara. Bayona analitzava el procés d'aixecament de la immunitat parlamentària dels tres eurodiputats catalans reclamats per la justícia espanyola pels fets de la tardor de 2017. Bayona descriu al detall en l'article la condició de valoració política que sempre té el debat i votació d'un suplicatori en un parlament. En l'anterior mandat del Parlament Europeu fins a cinc suplicatoris van ser rebutjats per considerats sense base legal i de pura motivació política. Bayona es pregunta quina lectura s'ha de fer si el Parlament Europeu -la institució més democràtica de la Unió Europea- vota favorablement als suplicatoris? S'haurà fet una acurada valoració tècnica-política. Hauria de ser un element per la necessària rectificació i autocrítica de la política catalana dels últims anys. La resposta, cap al mes de febrer. Europa no només ens haurà mirat sinó que ens haurà avaluat i votat sobre el passat recent.

Sense complexos

Les enquestes d'aquesta setmana, dues, coincideixen en qui pot guanyar les eleccions vinents al Parlament de Catalunya: ERC. El procés de clarificació i divisió en l'antic espai convergent encara no s'ha acabat. Segurament tindrà una clarificació el dia que sapiguem qui guanya les primàries dintre de Junts per Catalunya, si els antics convergents transmutats o els furibunds anti-convergents. Després hi ha un espai convergent sense cordó umbilical amb Waterloo que encara s'ha de reorganitzar i reconciliar molt. A vegades governen uns, a vegades uns altres, l'alternança està en la base de la democràcia. I el poder s'ha d'exercir sense complexos i amb lideratge. Per exemple, què és això que a Catalunya no hi ha un president de la Generalitat en funcions? És clar que sí que hi és. I convé que n'exerceixi a fons. L'independentisme simbòlic ha estat una seqüela dels errors de la tardor de 2017. Com el núvol de confusió que tenen alguns pacients després de la covid-19. Convé tornar a la clarividència i al principi de realitat. Sense complexos.