Durant aquesta pandèmia s'ha repetit moltes vegades l'expressió «ha arribat per quedar-se». El teletreball, les mascaretes, la preocupació per la qualitat de l'aire... Tot això, se suposa, perdurarà després que assolim la immunitat de grup gràcies a les vacunes. Però, i el mateix coronavirus? Quin tipus d'amenaça suposarà la SARS-CoV-2 a la «nova normalitat»? Podrà ser erradicat o haurem de conviure amb ell indefinidament? Serà la COVID-19 una malaltia com la grip o produirà quadres encara més banals, com els refredats que causen els altres quatre coronavirus humans més coneguts?
Els científics coincideixen que serà molt difícil erradicar aquest coronavirus. En la història de la humanitat només se n'ha aconseguit erradicar un de sol, el de la verola. Gràcies a les vacunes s'està a prop d'erradicar el de la pòlio, però persisteixen brots de xarampió en països en vies de desenvolupament i també en els més desenvolupats per culpa dels antivacunes. Però, com a mínim, actualment les vacunes contra la covid-19 no són totalment esterilitzants, no eviten del tot els contagis.Per què uns virus són més fàcils d'erradicar que d'altres?
La resposta la va proporcionar Frank Fenner (1914-2010), metge australià que va supervisar la campanya per l'erradicació de la verola, una fita aconseguida el 1980. Aquest viròleg va anunciar el 1986 els requisits necessaris per erradicar un virus. I n'hi ha diversos que no compleix la SARS-CoV-2. Entre ells, que no hi hagi transmissió abans dels símptomes, que la malaltia sigui greu en la majoria dels casos, que no hi hagi cap cas de reinfecció i que no hi hagi un reservori animal que pugui reactivar els contagis quan el virus sigui erradicat entre els humans.
Aquesta última condició ofereix alguns dubtes, però, a diferència d el virus de la verola, que infecta exclusivament l'ésser humà, sabem de casos de transmissió d'aquest coronavirus a felins, gossos, visons i altres animals, a més dels ratpenats, que es consideren l'hoste original. En els últims mesos s'han produït troballes inquietants en aquest sentit. Ara fa un mes es va trobar el coronavirus en dos visons silvestres -no procedents de granges- morts entre Castelló i Terol. I el que és més preocupant encara, un estudi científic en preimpressió assegurava recentment que les variants B1.351 (sud-africana) i P.1 (brasilera de Manaus) es podien transmetre a ratolins de laboratori comuns, no modificats. Per experimentar amb la SARS-CoV-2, els ratolins s'«humanitzen» genèticament perquè puguin expressar els receptors ACE2, en els quals s'«enganxa» el coronavirus. Sembla, però, que algunes variants, al contrari que el coronavirus inicial, poden infectar qualsevol ratolí. I és ben conegut que les poblacions d'aquests rosegadors són molt difícils de controlar. El passat 16 de febrer, Nature publicava un reportatge titulat precisament «El coronavirus és aquí per quedar-se». Gairebé el 90% dels científics sondejats per la prestigiosa revista van descartar l'erradicació, com a mínim a curt i mitjà termini. «Erradicar aquest virus del món ara mateix s'assembla molt a tractar de planificar la construcció d'un sender de pedres cap a la Lluna. És poc realista», opinava Michael Osterholm, epidemiòleg de la Universitat de Minneapolis (EUA) i exassessor de la Casa Blanca.
Serà un virus endèmic?
Així ho ha considerat el director del Grup d'Estratègia de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), David Heymann. Al desembre va parlar de l'«endemicitat» de la COVID-19 i la va comparar amb la del xarampió, que provoca brots controlables en poblacions ben vacunades, així com crisis greus en les societats que no tenen un accés suficient a la vacunació. El viròleg uruguaià Gonzalo Moratorio, una de les deu personalitats científiques destacades de 2010 per Nature, opina que «és un virus que podrem controlar, encara que potser haurem d'acceptar que va arribar per quedar-se». El responsable del Laboratori d'Evolució Experimental de Virus de l'Institut Pasteur de Montevideo creu «com a hipòtesi més possible» que aquest virus no sigui erradicat, sinó que hàgim de «bregar amb ell, però d'una manera semblant a la que breguem amb altres virus respiratoris». També creu que passarà a ser endèmic el microbiòleg i biotecnòleg gallec de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units) César de la Fuente: «La predicció és que es quedarà de manera endèmica molts anys. Al llarg del temps es fa menys virulent».
Serà com els coronavirus dels refredats?
La revista Science va publicar al gener un estudi que pronosticava que una vegada que desenvolupem immunitat a la SARS-CoV-2, per la infecció o per les vacunes, la COVID-19 no significarà una amenaça més gran que el refredat comú. Amb el temps, el virus només suposarà una preocupació per als nens menors de cinc anys, que patiran símptomes banals. Segons Jennie Lavine, de la Universitat Emory d'Atlanta (Estats Units), aquest virus s'assembla als altres coronavirus que provoquen refredats comuns, anomenats OC43, 229E, NL63 i HKU1. I va augurar que, llevat que la vacunació es realitzi de manera ràpida a tot el món -una cosa que malauradament no està succeint-, passaran anys o dècades abans que la SARS-CoV-2 passi a ser endèmica. A aquesta hipòtesi s'hi abona la catedràtica d'Immunologia de la Universitat de Vigo Àfrica González, que considera que «és possible que aquest virus quedi en el futur com altres coronavirus que infecten sobretot nens per sota de cinc anys, i que produeixen problemes cada 2-4 anys en adults, però de forma lleu, segons anem adquirint memòria immunitària enfront d'ell amb les vacunes».
Serà estacional?
Alguns científics creuen que aquest coronavirus és estacional, però que la intensitat de la pandèmia no ens ha deixat percebre bé aquesta condició. «Els pics dels coronavirus són estacionals, igual que la grip, d'octubre a desembre», destaca César de la Fuente. Per això, per aquest investigador gallec, creador d'un test ràpid i barat de COVID-19, «és fonamental implementar aquestes mesures preventives: mascaretes, distància social, no beure d'ell mateix got, rentar-nos les mans més sovint... Convertir-les en un hàbit».
Caldrà vacunar cada any?
Això és el que suggereixen no pocs científics i alguns responsables de les grans farmacèutiques, encara que tot dependrà de la durada de la immunitat induïda per les vacunes. El director executiu de Johnson & Johnson, Alex Gorsky, va afirmar ja al febrer que és possible que la gent hagi de vacunar-se anualment contra la COVID-19 durant els propers anys, a causa de les mutacions. Més enrenou han causat aquesta setmana les declaracions del conseller delegat de Pfizer, Albert Bourla, que ha assegurat que «probablement» sigui necessària una tercera dosi de la vacuna contra la COVID-19, l'any següent a rebre la segona, perquè la immunització sigui completa. Al voltant d'aquesta possibilitat, la immunòloga Àfrica González recorda que «no sabem si serà necessari vacunar cada any -com per a la grip- per aquestes noves variants, i si es farà per personal vulnerable (gran, malalts crònics, etc.)». «Són incògnites que caldrà anar desvetllant amb el temps. Per a això, considero que s'ha d'estudiar la memòria immunitària tant [per cèl·lules] T com B en les persones vacunades», afegeix. Gonzalo Moratorio creu possible que per al COVID-19, igual que per a altres malalties víriques respiratòries, hi haurà «formulacions de vacunes any a any o cada tant de temps per poder enfrontar la diversitat que el virus genera i la possibilitat d'escapament al nostre sistema immunològic o defensa generada amb vacunes prèvies».
Es convertirà en una grip fluixa?
El pediatre i especialista en vacunes Roi Piñeiro recorda que cap de les variants ha escapat clarament de la vacuna. «De moment no hi ha hagut mutacions tan rellevants com les que pot generar el virus de la grip», destaca. No obstant això, considera probable que, en un futur proper, l'impacte de la SARS-CoV-2 sobre la salut de la població no serà més gran que el de la grip. «Els metges seguim tenint un enorme respecte a la grip, el mateix virus a què part de la població es refereix com una grip fluixa», subratlla. «Segurament tampoc li perdem mai el respecte a la SARS-CoV-2, encara que part de la població ho acabi banalitzant en 'he enxampat un petit COVID'. No és una burla, ni de bon tros. Quan arribem a aquesta situació podrem dir que hem deixat enrere la pandèmia», sentencia.
