Els advocats del torn d’ofici garanteixen el dret fonamental de defensa de la població. Aquest dret, en contra d’altres que s’han vulnerat en pro de la salut pública, s’ha mantingut inalterat durant els mesos més durs de confinament. «Els lletrats del torn d’ofici han garantit els drets fonamentals de la societat durant la pandèmia i han fet front a les dificultats que han anat sorgint», explica Joan Ramon Puig, degà del Col·legi de l’Advocacia de Figueres.
L’assistència al torn gratuït durant els mesos de confinament va reduir-se, perquè la restricció de moviment va impedir que es duguessin a cap certs tipus de delictes, com ara robatoris o conduccions temeràries. Amb tot, Puig assegura que cada dia hi havia alguna assistència, i que el servei no es va aturar en cap moment.
Els lletrats han hagut de trampejar les dificultats durant els mesos més excepcionals de la pandèmia, com ara la impossibilitat d’assistir els detinguts amb les condicions d’higiene necessàries. «En moltes comissaries no es complien les mesures sanitàries adients, perquè les dependències on es fan les declaracions dels detinguts són minúscules, i de vegades hi havia cinc persones en espais molt reduïts», indica el lletrat. A això cal afegir que la implantació del sistema de videoconferència per fer assistències telemàtiques no va ser «total» a l’Alt Empordà. «Vam tenir dificultats en comissaries de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional, igual que també ha passat amb altres territoris de Catalunya», subratlla Puig.
Mesos molt durs
El degà del Col·legi de l’Advocacia de Girona, Carles McCragh, també sosté que els primers mesos de pandèmia van ser molt dures pels advocats del torn gratuït, perquè «havien d’anar als calabossos en condicions que no eren adients». Per això, des del Col·legi van repartir mascaretes entre els lletrats. «Han fet una tasca magnífica i han arriscat molt, sobretot els penalistes, fet que no es pot dir d’altres estaments de la justícia», opina McCragh.
En aquest sentit, Puig assegura que els «companys del torn d’ofici són herois anònims que des de l’anonimat fan una tasca encomiable, ja que fan un servei essencial a la societat».
Per tal de fer un homenatge a aquest col·lectiu «oblidat» per la societat, el Col·legi de l’Advocacia Catalana els ha concedit un dels premis Valor, que reconeix la lluita a col·lectius i individus pels drets humans. El Col·legi farà l’entrega dels premis demà al seu Saló d’actes, on també ha estat reconeguda la tasca de la Fundació Crisálida, l’advocat Xavier Puigdollers, la jutgessa Ruth Bader, l’Agència Catalanada de Cooperació al Desenvolupament, l’activista mexicana Karen Taxilaga i les advocades Sara Chandler i Dominique Attias.
Pel que fa als lletrats del torn gratuït, reben un homenatge com a col·lectiu, i se’ls reconeix la «tasca duta a terme durant l’etapa més dura del confinament, on van continuar treballant per garantir el dret de defensa de les persones més necessitades».
«La societat no reconeix prou la tasca dels advocats d’ofici, estem acostumats a pensar que la sanitat és gratuïta, però no tenim en compte en els beneficis de l’assistència jurídica gratuïta», rebla Puig.
Més «mans» a Figueres
Després d’un any, la situació no està del tot normalitzada. «Tenim limitacions d’accés a les dependències judicials, per ara els jutjats no segueixen la programació habitual de les visites», diu el degà de Figueres. Tot i que el servei de guàrdia funciona amb normalitat, un cop comença el procés ordinari, tot s’alenteix.
El motiu? «No podem utilitzar les sales de visita amb la mateixa freqüència, perquè entre vista i vista es neteja la sala i es perden minuts», manté. A més, com a mesura preventiva, els jutjats també procuren no assenyalar assumptes a totes les sales per tal d’esponjar la sala d’espera i evitar l’acumulació de persones.
Tot això no ajuda a revertir l’acumulació d’assumptes que hi ha als jutjats figuerencs, que són els que més han patit l’acumulació de causes durant la pandèmia. «Seguim reivindicant la necessitat de tenir més jutjats per solucionar aquesta acumulació d’assumptes», sosté Puig. «Tot és qüestió de voluntat política i d’invertir en la contractació de personal, perquè la infraestructura pràcticament ja hi és», conclou.
