Centenars de milers de noies, o directament de nenes, són forcades a casar-se cada any arreu del món. Una forma d’esclavatge modern que, fonamentat sobre tradicions culturals i religioses amb molts anys d’antiguitat, no deixa de créixer. També a Europa. Tot i estar aquí encara molt invisibilitzat. «La gent veu els matrimonis forçats com un problema, però passen aquí i amb noies catalanes, nascudes i criades aquí, algunes de molt joves, però també de més grans», va assegurar, de manera contundent, Amèlia Barbero, presidenta de Valentes i Acompanyades que, des de la seva fundació a Salt i Girona el 2014, s’ha convertit en l’associació referent a Catalunya en la prevenció, detecció, acompanyament i, si cal, intervenció en els casos de matrimonis forçats. La presentació de la memòria anual de Valentes i acompanyades va servir per comprovar que, dades en mà, els matrimonis forçats van a l’alça -l’associació ha fet el seguiment de 87 noies entre el 2020 i els sis primers mesos d’aquest- que, en paraules de la coordinadora de Valentes i Acompanyades, Ariadna Vilà, «aquests casos només són, com se sol dir, l’iceberg» d’una problemàtica que «una violència masclista i un atac als drets humans, perquè el principal dret de qualsevol persona és la seva llibertat».

Des de la seva fundació el 2014, Valentes i acompanyades ha assolit una notable expertesa en una problemàtica, la dels matrimonis forçats, que manté la seva força per temes religiosos, culturals i, també, però no és el més important, de supervivència econòmica de les famílies. De les 31 intervencions que l’associació va fer l’any passat, a qui no es compten menors d’edat que s’han de derivar a la DGAIA i als Mossos d’Esquadra, només en un cas no es va tenir cap mena d’èxit. En els altres, els matrimonis van ser evitats, anul·lats o neutralitzats (el matrimoni no va anar endavant, però la noia continua convivint amb la família). Però, més enllà de les intervencions concretes, Valentes i acompanyades dona molta importància al treball en xarxa per detectar molts casos i acompanyar les noies que, en molts casos, «no apareixeran un dia i diran que els seus pares la volen obligar a casar-se amb un home que no coneixen, perquè elles estimen molt les seves famílies i els costa molt fer aquest pas», però sí amb el treball en xarxa amb centres mèdics, socials, educatius... «es poden detectar els casos quan les noies tenen confiança per explicar-ho a algú de fora de la família».

Una part important d’aquesta xarxa de Valentes i Acompanyades són les referents. Joves que, per la seva experiència vital, poden parlar en primera persona sobre el que significa que els seus mateixos pares els haguessin pactat un matrimoni. «Poden parlar de tu a tu amb les noies i això és molt important», va apuntar ahir Ariadna Vilà que, també, va posar alguns dels exemples de petites intervencions per, sense entrar en grans conflictes amb les famílies, evitar viatges potencials perillosos de menors als seus país d’origen durant l’estiu com «apuntar-les a unes colònies o dir que havien de recuperar unes assignatures del curs». Tot plegat per evitar que «nenes de 14 o 15 anys marxessin un estiu per conèixer els avis i no tornessin fins al cap de dos anys ja casades» en una pràctica que, segons les expertes de Valentes i acompanyades, es podria evitar si el govern tirés endavant un protocol d’actuació com, per exemple el que hi ha a França, on es controla que les menors que han marxat als països d’origen de les seves famílies a l’estiu tornin a estar totes escolaritzades al setembre. «Aquest és un problema de país i s’ha d’encarar deixant de pensar que passar lluny d’aquí», van reclamar ahir des de l’associació gironina.