«Disminuir l’atur i la precarietat laboral augmentaria la natalitat»

Com interpreta les últimes dades de l’IDESCAT?

Tot era esperable. Ja sabíem que el 2020 seria un any de no-naixements a causa de la pandèmia i aquestes dades ho confirmen.

Molta gent pronosticava un baby boom per culpa del confinament, però ha passat tot el contrari.

Avui dia, la natalitat no depèn d’un factor natural, sinó estratègic. Ja no som als anys 60, que quan se’n va anar la llum a Nova York, nou mesos més tard es va registrar un pic de natalitat. Molts fills planificats per ser concebuts al març i abril van ser anul·lats per culpa de la incertesa. Durant el confinament hi va haver més sexe? Potser sí, però no més naixements.

Quina part de culpa la té el coronavirus i quina part és estructural?

La caiguda ha estat més forta a causa de la pandèmia. Si l’any que ve hi ha una recuperació, serà dels fills que s’hauran aplaçat enguany. En termes generals, continuarà el descens de la fecunditat. És una tendència que observem des del 2008 amb la crisi econòmica i són dades absolutament preocupants.

Quan es posarà fi a aquesta davallada?

Amb la recuperació econòmica. Disminuir l’atur i la precarietat laboral augmentaria immediatament la natalitat.

Què pot fer-hi l’Estat?

La natalitat depèn de molts factors econòmics. Un Estat del benestar ha de fer polítiques anticícliques per suavitzar les recessions. La gent cada cop té fills més tard perquè és molt complicat aconseguir una estabilitat econòmica. També veiem que les llars amb infants o joves no emancipats són més pobres que les llars sense fills. Això és preocupant.

Quina solució hi veu?

La renda mínima garantida. Si es vol acabar amb les desigualtats i la pobresa, hi ha d’haver una transferència entre la gent que concentra molts diners i aquells que no en tenen. Hi ha dones que haguessin tingut fills si no fos per la conjuntura econòmica.

Les polítiques de l’Estat presenten biaixos de gènere?

Moltes polítiques familiars estan pensades perquè la dona abandoni el mercat de treball. D’alguna manera intenten substituir el seu salari per subvencions. Quan a una llar hi ha una criatura, les hores de feina de les dones disminueixen, mentre que les dels homes augmenten. Les polítiques familiars dels països nòrdics, sobretot Islàndia, són un exemple d’igualar la responsabilitat d’un fill entre homes i dones.

La baixa natalitat espanyola, inferior a la mitjana europea, respon a un factor cultural?

Històricament, el sud d’Europa tenia una natalitat alta, però des de l’impacte de la crisi de l’energia als anys 80, la fecunditat va caure. L’economia mai s’ha recuperat de manera suficient per recuperar la natalitat. No ho veig un aspecte cultural, sinó econòmic.

Mentre duri la crisi, és imprescindible fomentar la natalitat?

No, les polítiques natalistes són un desastre. Estan obsoletes i només funcionen a curt termini. Es feien servir per necessitat de mà d’obra, soldats, per patriotisme... Ara, els xecs nadó només serveixen perquè la gent pobra tingui més fills. No cal fomentar la natalitat, calen polítiques familiars per cuidar els fills que ja han nascut.

D’on surten els recursos per fer-ho?

Ara venen les generacions buides. El pastís és el mateix i hi ha menys nens i nenes. És el que s’anomena bonus demogràfic: hem d’invertir més en cada infant. Per exemple, abans, les classes eren de trenta o quaranta alumnes. Ara, demogràficament, ens podríem permetre tenir dos professors per cada 25 o 26 estudiants.

Què més troba a faltar?

Polítiques socials d’habitatge. Només els joves que hereten una casa es poden emancipar. Això és una injustícia.

Sempre es diu que la baixa natalitat portarà problemes a l’hora de pagar les pensions.

Això és un mite. Les cotitzacions han caigut per motius econòmics, no demogràfics. França té la natalitat més alta de la Unió Europea i el mateix problema amb les pensions. La generació del baby boom està arribant ara a l’edat de prejubliar-se. El punt és la longevitat, no la natalitat. Només cal ampliar la vida laboral.

Això no augmentaria l’atur juvenil?

Cal repartir la feina que hi ha. Una opció podria ser disminuir la jornada laboral, que és la mateixa des de fa més de mig segle.

Reduir les hores i mantenir els salaris sembla complicat.

La tecnologia i la digitalització ens han de permetre mantenir la producció i treballar menys. I llavors cal distribuir millor els beneficis.