L’enginyer Pau Noy, membre de l’associació Promoció pel Transport Públic i un dels principals impulsors del projecte de tren-tramvia de la Costa Brava, calcula que l’oferta del servei d’aquest nou mitjà de transport -que uniria poblacions com Palamós, Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols amb Girona- podria ser de 110 circulacions diàries en els dos sentits, amb freqüències d’un tren cada quinze minuts en les hora punta, cada 20 minuts en les hores i mitges i cada 30 minuts en les hores «vall». Segons l’article que ha publicat recentment al web de Promoció pel Transport Públic, calcula que el nou mitjà de transport podria arribar a tenir fins a 6,7 milions de passatgers: 3,4 milions de residents a la zona, 1,5 milions d’usuaris de segones residències, 1,7 milions de turistes i 100.000 més per la nova demanda induïda. També calcula que la velocitat comercial podria ser de 46 quilòmetres per hora de mitjana, com les línies més ràpides de Rodalies Renfe.

L’associació Promoció pel Transport Públic porta mesos difonent la proposta del tren-tramvia de la Costa Brava, que serviria per connectar, sobretot, la comarca del Baix Empordà -que no té cap estació ferroviària- amb Girona. Fins ara, han rebut un ampli suport dels ajuntaments per on hauria de passar la línia, del Consell Comarcal del Baix Empordà, de nombroses entitats i associacions i de fins a 1.500 persones a títol personal. Fa poques setmanes, el Parlament va aprovar un moció d’En Comú Podem que insta la Generalitat a iniciar un estudi de viabilitat del projecte, amb les úniques abstencions de Ciutadans i Vox.

Noy i la resta de promotors del projecte defensen que aquest suposaria «una millora impressionant» en reducció de temps de viatge davant de l’autobús i amb unes tarifes molt més econòmiques, a banda de ser un transport «silenciós i d’emissions zero, perquè a Espanya tots els ferrocarrils se subministren amb energia certificada 100% renovable». A més, des de Girona es podria connectar amb alta velocitat amb Barcelona.

Si s’assoleixen els 6,7 milions de passatgers previstos, Noy considera que és una xifra «francament alta» que, amb un sistema tarifari considerat «normal», permetria generar prou ingressos com per cobrir el cost d’explotació de la línia, i de fet, Noy apunta que fins i tot podria arribar a generar un petit superàvit. Tot i que el cost total del projecte no es podrà conèixer fins que no es redacti un estudi, l’enginyer apunta que el cost se situaria entre els 500 i els 700 milions d’euros, «depenent del nivell de penetració del tren-tram a les ciutats costaneres». Per tant, i a l’espera d’un anàlisi detallat de la relació cost-benefici, els promotors calculen que, si es tenen en compte tots els concepts de cost i d’estalvi, «tindrà una molt elevada rendibilitat econòmico-social». De fet, apunten que podria ser «de les millors dels últims anys en projectes ferroviaris».

Per tot plegat, els impulsors del tram-tren demanen a les autoritats locals «que es posin al capdavant de la reivindicació» i exigeixin a la Generalitat que tiri endavant la iniciativa.