Ballades de gegants amb els nens asseguts, més espectacles de pirotècnica i menys correfocs, sardanes escoltades però no ballades, i assajos de castells per grups i amb mascareta. Les entitats de cultura popular han hagut d’enginyar-se-les de mil maneres per poder tornar a treure l’espectacle als carrers després de l’arribada del coronavirus. Els actes tradicionals de Catalunya han patit des del 2020 una aturada com mai abans, i les associacions encarregades de fer-los, sense ànim de lucre i formades per persones que hi dediquen el seu temps lliure, han pogut aguantar reinventant les seves activitats a l’espera de poder, eventualment, tornar a fer els espectacles sense restriccions.
Cada activitat ha trobat les seves dificultats però «parlant amb altres entitats, els castellers som els que estem pitjor», comenta David Pujol, president de la colla castellera dels Merlots de Figueres. Les torres humanes encara no han tornat a l’activitat prèvia a la pandèmia. De fet, en els darrers mesos tan sols s’havien plantejat una «mínima obertura», però amb els rebrots que van sorgir a l’inici de la cinquena onada, aquesta llum al final del túnel va començar a semblar altre cop molt llunyana. De moment, els Merlots tan sols han pogut fer alguns assajos de canalla en grups reduïts i mesures de seguretat, però tornar a aixecar castells es veu complicat pensant en les mesures anticovid. «Els castellers tenim 3 hàndicaps», diu Pujol. «Primer, no podem mantenir la distància de seguretat. Segon, tota mesura que es pugui aplicar, com la mascareta, dificulta moltíssim la viabilitat del castell. Hi ha algunes posicions, sobretot a la pinya, com els baixos, els contraforts, l’agulla o les crosses, que ja són molt sofocants en condicions normals i es farien extremadament dures. I tercer, ens relacionem a les places amb altres colles i amb molta gent. No ens podem permetre pagar testos d’antígens per 150 persones a cada actuació», afegeix.
Geganters i diables, en canvi, sí que han pogut tornar a trepitjar carrer, tot i que, com explica el president de la Colla Gegantera de Caldes de Malavella, Cesc Canet, encara es troben molt limitats per poder fer «el que realment ens agrada, que són les cercaviles». En canvi, els espectacles ara mateix s’han de fer de forma estàtica, a vegades amb un escenari, de manera que el públic pugui estar assegut i no aglomerat als carrers. Els diables també s’han vist forçats a deixar de banda temporalment els correfocs i ara basen la seva activitat en espectacles estàtics o castells de focs, «que la gent pot veure des de casa seva», afirma Pau Pagès, president de la colla de diables Gàrgoles de Foc de Banyoles. Davant d’aquesta situació, Canet es queixa: «Sembla que una cercavila és una aglomeració incontrolable, però jo crec que el públic són famílies, i si avisem que s’ha de guardar la distància, ho farien. No és un correbars», sentencia. «La meva prioritat ara mateix és poder fer una cercavila», afegeix, tot i que reconeix que organitzar actes sense la certesa que es puguin fer «ens ha tocat molt». «Els que estem al capdavant organitzem coses i després no es poden fer, i això cansa molt», diu. De fet, comenta, en alguns pobles s’han buscat alternatives per poder organitzar experiències semblants a les cercaviles. «Es treuen els gegants als carrers i fan espectacles amb diferents punts de ball. Es comença en una plaça on hi ha cadires perquè el públic pugui mantenir la distància, i després es trasllada tothom a la següent plaça, i anar fent».
Les sardanes són potser l’activitat que millor ha aconseguit amotllar-se a la pandèmia. La diversitat d’entitats que s’hi veuen implicades ha facilitat que es poguessin organitzar concerts, sense ball, des de ben a l’inici del desconfinament, seguint el protocol dels esdeveniments culturals. «Les sardanes escoltades mai han estat prohibides, tot i que alguns ajuntaments de vegades no ho entenien així», comenta Xavier Tresserras, president de la Confederació Sardanista de Catalunya. Per tant, tant les colles organitzatives, que munten actes i concerts, com les cobles, que són les agrupacions d’11 músics que toquen sardanes, van poder reprendre l’activitat ja a principis de l’estiu passat. També les colles de sardana esportiva van poder retornar a l’activitat al mateix temps que ho feien les activitats extraescolars, tot i que no van tornar a la competició fins mesos més tard a causa de la falta d’assaig previ. Així, les activitats sardanistes que han sortit més afectades són les ballades «amateurs», que no van tornar a estar permeses fins a finals de maig. Ara que el Procicat sí que ha recollit la cultura popular «no es permet ballar però sí que es permet ballar sardanes», celebra Tresserras.
«No generem guanys»
Les entitats de cultura popular es fan càrrec de l’excepcionalitat de la situació sanitària i accepten que és necessari prendre mesures en la seva activitat. «Nosaltres vam decidir ser part de la solució i aguantar-nos les ganes de fer castells fins que passin els rebrots per protegir la nostra gent i no ser un focus de contagi que pugui afectar la ciutat», comenta David Pujol.
Tot i això, reconeixen que l’afectació de la pandèmia en la cultura popular s’ha fet tard. «El que és evident és que la cultura popular té una característica clau: que no generem guanys econòmics. Per a totes les activitats que generen riquesa, la Generalitat s’ha afanyat a trobar formes de poder fer-les», lamenta Pau Pagès. «Hem sigut l’última prioritat perquè no s’ha tingut en compte la riquesa cultural i emocional que generem», afegeix. En la mateixa línia apunta Tresserras, que afirma que «s’han promocionat més les coses privades» mentre que la cultura popular haurà d’esforçar-se a «recuperar els carrers» i en reivindica la seva importància: «S’ha de promocionar perquè és la cultura del país», defensa.
Així, una de les tasques més importants que han hagut de dur a terme les persones al capdavant d’aquestes entitats ha estat mantenir el contacte i la cohesió amb el grup. Per a això, durant la pandèmia, les colles de cultura popular han organitzat moltes tipologies d’actes per trobar una excusa per retrobar-se amb la seva gent. Els sardanistes, a més de concerts, van realitzar vídeos per donar a conèixer aquesta dansa tradicional a través de les xarxes socials. «Pel dia de l’associacionisme vam fer vídeos on surt el líder del grup de rock Obeses, Arnau Tordera, comentant sardanes. Explica musicalment com funciona la sardana», afirma Tresserras. «I va tenir molt d’èxit!», continua, «perquè va arribar a unes 8.000 o 12.000 visualitzacions, que en el món de la sardana són moltes».
Pau Pagès comenta que la colla de diables Gàrgoles de Foc de Banyoles ha tingut sort de tenir una banda de percussió «que ha mantingut l’activitat». «Ha sigut un salvavides, perquè es podien anar trobant i, al final, la gent que ha estat més activa, ha estat la de la banda». A part d’això, però, la resta de la colla s’ha desconnectat força, ja que els diables no tenen una activitat regular cada setmana i el moment de fer cohesió de grup és el mateix moment dels actes. «Hem intentat organitzar trobades, reunions, per mantenir el contacte i preguntar-nos com estem, però era molt difícil i al final el contacte amb la gent l’hem perdut perquè si no pots fer res la gent perd les ganes», lamenta.
De la mateixa manera, la Colla Gegantera de Caldes de Malavella també havia organitzat abans de poder reprendre l’activitat diverses activitats familiars, però era complicat generar il·lusió si no es podien fer gegants. L’arrencada forta, comenta Canet, va arribar quan es va poder reprendre l’activitat. «Hem començat molt de cop i des que està permès, hem aconseguir tenir actuacions de gegants 2 o 3 cops al mes», celebra.
«Refundació de la colla»
Els castellers, més perjudicats pel que fa a l’activitat pròpia, han organitzat un ventall d’excuses diferents per retrobar-se: sopars, concerts o xerrades. Tot i això, Merlots no es plantegen fer castells amb menys persones perquè prefereixen fer-los segurs: «No volem fer pilars de tan sols 25 persones perquè tindrien molt poca pinya i això implica un risc», diu Pujol. Segons comenta, l’objectiu de la Junta dels Merlots de Figueres ha estat el de mantenir viva la colla fins que es pugui retornar a les places. Són conscients, però, que aquesta tornada implicarà una «refundació». «Hem de tenir clar que amb tota la situació que hem viscut les famílies canvien, les vides de les persones ja no són les mateixes que abans i que, fins i tot, la mainada que teníem ara medirà un metre i mig més», riu. «La covid ens ha transformat a tots, així que nosaltres obrirem la porta i veurem qui torna», diu.
«Caldrà gent nova, com li passarà a la majoria del món casteller», però afirma que no pateix per la supervivència de la colla. «Quan va arribar la pandèmia estàvem en un bon moment. Nosaltres som una colla de 7, i quan tot es va parar veníem de fer una prova de castell de 8 pisos, per tant, estàvem superant els nostres límits. Als assajos venien més de 40 persones, la gent a Figueres sabia que hi havia una colla castellera i teníem bona relació amb la resta d’entitats», explica Pujol. «Tot i que sap greu, perquè el 2020 havia de ser el nostre any i ara no podem tornar aspirant a fer castells de 8, però aquesta bona situació també és positiva perquè ens haurà permès aguantar durant aquest temps». Alhora, Pujol no perd la il·lusió i explica que aquest octubre la colla farà 25 anys, de manera que, «si tot va bé», miraran d’organitzar «alguna cosa xula per celebrar-ho».
Els joves gironins, poc implicats en les tradicions
Si en alguna cosa coincideixen la majoria de persones implicades en la cultura popular de les comarques gironines és en la percepció que a la demarcació hi ha menys volum de joves implicats en aquest món que en altres punts del territori. Aquesta situació preocupa a alguns dels més aferrats a aquestes activitats. «Si no hi ha joves no hi ha relleus, i passa com amb la llengua, que s’acaba perdent», diu Carla Andreu, una jove que ha estat implicada en diverses colles tradicionals de l’Alt Empordà, com els castellers, el ball d’en Serrallonga o l’esbart. Un dels motius d’aquest biaix generacional és que les activitats més tradicionals de comarques gironines, sardanes i havaneres, estan més associades a la gent gran, mentre que el ball de bastons o els castellers, que atreuen més la participació del jovent, tenen més implantació a l’anomenada «zona tradicional», que està situada per sota del riu Llobregat. Per capgirar aquesta situació, Andreu comenta que la cultura popular s’ha d’adaptar a les noves generacions. «Han de canviar algunes coses i adaptar-se a la societat d’avui en dia», comenta. Hi coincideix David Pujol, president de la colla castellera dels Merlots de Figueres, que afegeix que les entitats han de ser vistes com una «eina útil a nivell social». «Ha de ser més atractiu i modernitzar-se», afirma. Per arribar a més gent també creu que s’ha d’apel·lar als «nouvinguts», i canviar a nivell intern per tenir protocols, per exemple, d’equitat. Alhora, Andreu i Pujol coincideixen amb el president de la Colla Gegantera de Caldes de Malavella, Cesc Canet, en que cal que els joves implicats «se sentin útils», i que cal formar part de la vida social de la gent fent coses que agradin a la ciutat: «correbars, concerts o cercaviles».
