La comunitat musulmana de les comarques gironines ja suma 96.323 fidels, segons l’Estudi Demogràfic de la Població Musulmana que elaboren anualment l’Observatori Andalusí i la Unió de Comunitats Islàmiques d’Espanya. Segons les últimes dades disponibles, corresponents a 31 de desembre de 2020, el nombre de musulmans a la província de Girona ha crescut gairebé un 6% respecte el recompte de 2019, quan hi havia unes 90.900 persones professant aquesta confessió a la demarcació. De nou, l’informe assenyala Salt com una de les localitats de tot l’Estat amb un major percentatge de població musulmana.

La religió islàmica porta temps a l’alça a les comarques gironines. De fet, les primeres dades d’aquest estudi corresponen a l’any 2012, any en què es van comptabilitzar 73.841 musulmans a la província. Segons aquests càlculs, doncs, al llarg d’aquesta dècada, doncs, la xifra de població musulmana s’ha incrementat pràcticament en un 30% a les comarques de Girona (unes 22.400 persones més).

Dels més de 96.000 musulmans que hi ha comptabilitzats en aquests moments a les comarques de Girona, el 61% són de nacionalitat estrangera, mentre que el 39% restants són espanyols. Es tracta d’uns percentatges que s’han mantingut estables en els darrers anys.

Una de les qüestions que més preocupa a les comunitats islàmiques és l’ensenyament de la seva religió als centres educatius. Segons els seus càlculs, els musulmans representen aproximadament un 4% de la població total de l’Estat, tenint en compte els espanyols i els estrangers. En canvi, denuncien que hi ha un 90% d’alumnat musulmà que no pot accedir a classes de religió i un 90% de professorat de religió islàmica que no troba feina. En el cas concret de Catalunya, l’estudi reflecteix que, després de molts anys de reclamar-ho, la conselleria d’Educació ha posat en marxa un pla pilot de classes de religió islàmica als centres educatius, tal com les comunitats islàmiques portaven reclamant des de fa anys. Cal tenir en compte que Catalunya, igual que Andalusia, Madrid i València, és una de les comunitats amb un major volum de població musulmana. Tot i això, els impulsors de l’estudi defensen que el volum d’alumnat musulmà permetria implantar també aquest ensenyament a altres autonomies on encara no està vigent com les Illes Balears, Navarra o Múrcia.

Una altra dada que l’estudi treu a la llum és que el 80% de les comunitats musulmanes d’arreu de l’Estat estan vinculades a la Comissió Islàmica d’Espanya (CIE), mentre que un 20% segueix sense incorporar-s’hi. També hi ha un 12% de comunitats que no té cap mesquita o oratori propis, mentre que el 95% no disposa de cementiri. A les comarques gironines, tanmateix, hi ha cada vegada més ajuntaments que estan habilitant espais per a enterraments musulmans als seus cementiris. De fet, aquest problema es va posar especialment de manifest durant l’any passat, en el moment de més cruesa de la Covid-19, quan diverses comunitats islàmiques d’arreu del país van demanar a l’administració espais per a poder fer-hi enterraments musulmans davant la impossibilitat d’enterrar les víctimes en els seus països d’origen.