El Govern preveu aprovar el proper dimarts, 26 d'octubre, el nou decret sobre renovables, que, en la pràctica, agilitarà només la tramitació dels projectes consensuats amb els propietaris d'almenys un 50% de la superfície del terreny on es vulgui aixecar un parc eòlic o una planta solar fotovoltaica.
Aquesta és la principal novetat del decret que ultima el Govern, que modifica l'aprovat l'any 2019 i que també preveu donar prioritat en la tramitació a les instal·lacions de fins a 5 MW que es connectin a la xarxa de mitja tensió.
En una trobada amb periodistes, la consellera d'Acció Climàtica del Govern, Teresa Jordà, i la directora general d'Energia de la Generalitat, Assumpta Farran, han explicat que el nou decret pretén evitar que el promotor d'un parc eòlic o d'una instal·lació fotovoltaica pugui tirar endavant el projecte sense si més no informar d'això al titular del solar.
Jordà, que ha fet una ronda de contactes amb grups parlamentaris i entitats per exposar-los els seus plans, ha assegurat que el decret no suposa una moratòria de les renovables a Catalunya, però que la CUP comparteix la filosofia de la nova normativa.
«No es podia fer una moratòria. És el millor dels decrets que podíem fer», ha ressaltat la consellera, que ha garantit que el territori jugarà «un paper molt important» en tot el que té a veure amb la implantació de renovables.
Malgrat que la Generalitat no té possibilitat de vetar com a tal un projecte renovable no consensuat amb el propietari d'un terreny, sí pot fer que la tramitació sigui més o menys desmanegada, i aquest decret fomenta una tramitació més o menys àgil depenent del consens aconseguit amb el propietari, en línia amb els objectius que ja va esbossar Jordà abans de l'estiu.
Tot projecte d'aquest tipus ha de superar tot un seguit de tràmits (urbanístics, paisatgístics, energètics i agraris, entre d'altres) davant diferents departaments de la Generalitat, però perquè l'administració catalana tregui el projecte a informació pública es reclamarà al promotor que acrediti que compta amb el vistiplau dels titulars del 50% de la superfície.
El decret, de fet, preveu que si un projecte demostra que compta amb el suport dels propietaris del 85% de la superfície on s'assentarà, llavors la Generalitat traurà també en paral·lel a informació pública, al costat de la resta de tràmits, la declaració d'utilitat pública.
Aquesta declaració d'utilitat pública del projecte és clau, ja que una vegada tramitada obre la porta a l'expropiació forçosa de la resta d'aquest terreny.
Una altra novetat d'aquest decret, que una vegada aprovat haurà de convalidar-se en el termini d'un mes al Parlament, és que el promotor d'un parc eòlic o d'una instal·lació fotovoltaica amb una potència instal·lada entre els 5 MW i els 50 MW -per sobre d'aquest llindar l'autorització correspon al govern espanyol- haurà d'acreditar també que ha ofert participar al món local.
En concret, el decret obliga a oferir, tant a particulars, a cooperatives energètiques amb almenys 50 socis locals, així com a persones jurídiques públiques i privades del municipi o de la comarca, la possibilitat de poder participar en almenys un 20% del finançament o de la propietat del projecte. No obstant això, es tracta només d'una exigència d'informació, per la qual cosa si cap actor local s'interessa per aportar recursos el projecte pot seguir endavant.
D'altra banda, el decret acaba amb una de les principals novetats de l'anterior normativa, la ponència que garbellava d'entrada els projectes i els titllava de viables o no viables. Segons Farran, aquesta ponència i el mecanisme de la consulta prèvia no han servit per agilitar el procés, i per això s'eliminen. Des que es va crear la ponència s'han rebut uns 600 projectes, però han arribat a informació pública vuit projectes.
