Falten treballadors. Ara mateix, aquest és el problema amb què es troben moltes empreses de les comarques gironines. Des de negocis del sector del metall, de la mecànica industrial fins a la restauració passant pel món de les cures a persones dependents o la informàtica. Tothom busca treballadors, però aquests han d’estar formats. I, entre el desprestigi que durant anys va arrossegar la formació professional a Catalunya, i la descoordinació entre les places que s’oferien, les que demandaven els estudiants i les que realment necessitava el mercat laboral, s’ha arribat a una situació aparentment contradictòria: un atur juvenil desbocat i moltes empreses buscant treballadors. «Vam decidir fer-ho, perquè com a empresa del sector de metall quan intentàvem trobar personal, sobretot jove i una mica format, no ho aconseguíem», explica Georgina Comas, adjunt a la gerència de TM Comas, una empresa de Blanes que fa dos cursos va decidir apostar per formar els seus propis treballadors creant el Comastech Centre Politècnic que, sense cap ajuda pública, oferir un doble grau superior en Fabricació Mecànica i Mecatrònica Industrial, a banda d’un gruix de cursos de formació ocupacional subvencionats per cambres de comerç, consells comarcals, Creu Roja o ajuntaments.
Al setembre, en plena polèmica per la manca de places per cobrir la demanda de places a molts cicles, el director de l’Institut Salvador Espriu de Salt, Xavier Serra, explicava en aquest diari els problemes que generaven que molts estudiants no es poguessin matricular als estudis volien. «La demanda per estudiar cicles està creixent, és una necessitat social i, per exemple, en instituts com el nostre un 60 o un 70 per cent dels alumnes que acaben quart d’ESO volen fer un cicle; i si no tenen plaça els estem enviant a fer uns batxillerats no desitjats», deia llavors Serra en un plantejament que Comas matisa introduint la variant que no es tracta només de planificar places que tinguin demanda sinó que es corresponguin amb els estudis que, realment, donen la formació que necessiten empreses com TM Comas. «Els que decideixen les places no coneixen el món de la mecànica, els d’FP que tenen més demanda poden ser per fer de discjòquei, però no correspon el que el jove vol amb el que les empreses necessitem de veritat», explica Georgina Comas que apunta que el curs passat, en la seva primera experiència amb el doble grau de Fabricació Mecànica i Mecatrònica Industrial, es trobaven «amb alumnes que es venien a reciclar provinents d’altres estudis».
«Vam decidir fer els nostres propis cicles de formació, perquè com a empresa del sector de metall quan intentàvem trobar personal, sobretot jove i una mica format, no ho aconseguíem»
Fer pedagogia sobre les sortides laborals dels estudis de formació professional o, més concretament en el sector del metall sobre les seves nombroses sortides o l’estabilitat laboral que dona, és clau per, segons Georgina Comas, acabar amb els vells estigmes sobre l’FP. «Esperem que canvi. Encara ens hem trobat amb gent que diu que si el noi no se’n surt que vingui a l’FP, però el nostre estudi és molt més pràctic, però el seu nivell equival a l’universitari; és un grau superior d’FP que equival als tres primers anys d’un grau universitari», assegura la promotora del Comastech Centre Politècnic que té clar la potència de la formació que es dona en centres com el seu: «L’única diferència amb un grau universitari és que la nostra formació és molt més pràctica, però de fet és el que volem les empreses perquè són treballadors que coneixen millor la realitat del que és la indústria».
«L’única diferència amb un grau universitari és que la nostra formació és molt més pràctica, però de fet és el que volem les empreses perquè són treballadors que coneixen millor la realitat del que és la indústria»
Cicles com els que s’ofereixen a Blanes, com per exemple Mecatrònica Industrial, no han estat mai els més demandats pels alumnes, ni els que s’ofereixen més places en centres públics, però, en canvi, Georgina Comas destaca que són una gran via per trobar feina en sectors com «d’entrada, lògicament, la fabricació mecànica, però qualsevol mena de feina relacionada, evidentment, amb la fabricació mecànica, però també manteniment de qualsevol planta i d’instal·lacions d’energies en plantes càrnies, robòtica, 3D...»..
