A Catalunya hi ha 420 centres escolars segregats, és a dir que tenen una concentració d’alumnat estranger molt superior a la que hi ha en el seu entorn social, en una realitat de la qual no s’escapen les comarques gironines tot i que, percentualment, el nombre d’escoles segregades a Girona és inferior a la mitjana catalana tant a Educació Infantil i Primària (un 16% pel 20% de mitjana) com a ESO (8% contra 13%). La Fundació Jaume Bofill va presentar ahir un extens informe - «La protecció dels centres educatius segregats a Catalunya»- on denuncia que un 83% dels alumnes que s’incorporen al sistema escolar català amb el curs començat (matricula viva) són assignats a centres amb percentatges d’alumnes estrangers superiors als que els hi correspondria augmentant, encara més, la segregació escolar. Una pràctica de la qual, segons, la Fundació Jaume Bofill només se n’escapen 10 municipis catalans de més de 10.000 habitants que van «protegir la meitat o més dels seus centres segregats» no adjudicant-los «matricula viva», entre els quals Olot i Banyoles.

En el conjunt de Catalunya, la major part de municipis de més de 10.000 habitants (74 de 123) tenen centres escolars segregats i, també, centres escolars no corresponsables que són els que tenen menys alumnes estrangers dels que hi ha en el seu entorn més proper. En el cas de les comarques gironines, 7 dels 21 municipis més grans de 10.000 habitants tenen aquests dos tipus d’escoles o instituts: Banyoles, Blanes, Figueres, Girona, Olot, Palafrugell, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí; i dos més tenen centres escolars segregats però, en canvi, cap de no corresponsable: La Bisbal d’Empordà i Lloret de Mar. Dels set primers, la Fundació Jaume Bofill destaca les bones pràctiques de Banyoles que, amb Sant Celoni i Vilassar de Mar; van ser les tres úniques poblacions gironines que van assignar més matrícula viva que la mitjana municipal als centres no corresponsables que a la resta.

Un altre grup de municipis, amb 26 exemples a tot Catalunya i quatre a les comarques gironines, són els que no tenen cap centre segregat (perquè el percentatge d’estrangers a la població ja és significativament alt), però que sí que tenen alguna escola o institut no corresponsable. Els quatre casos gironins són Castelló d’Empúries, Castell-Platja d’Aro, Calonge i Sant Antoni i Salt que, específicament, surt citat a l’informe de la Fundació Jaume Bofill perquè té «més d’un 40% d’alumnat estranger al conjunt de l’alumnat, però amb centres amb menys d’un 10% d’alumnat estranger».

Finalment, hi ha els municipis que no tenen cap centre escolar ni segregat ni corresponsable: «centres equilibrats». A les comarques gironines ho són el 65% de les escoles i instituts, però només set municipis de més de 10.000 habitants que no tinguin cap centre l’altre 35%: Cassà de la Selva, L’Escala, La Bisbal d’Empordà, Palamós, Ripoll i Santa Coloma de Farners.