Totes aquelles persones de la Regió Sanitària de Girona que vulguin fer un canvi de gènere i, com a conseqüència, necessitin acompanyament mèdic, quirúrgic, psicològic i/o social, ja no caldrà que es desplacin a Barcelona, com passava fins ara. El motiu és que Salut ha posat en marxa la primera Unitat Trànsit de Girona, de referència de tota la regió sanitària.
Està formada per un conjunt multidisciplinari de professionals que acompanyaran i atendran les necessitats de les persones trans -ja siguin infants, adolescents o persones adultes-, des de diverses perspectives. També asseguraran els seus drets reproductius en igualtat de condicions que els drets establerts per a les persones no trans. S’estima que la unitat atendrà unes 120 – 150 persones a l’any. De moment, des del 30 de setembre, ja s’han atès uns 25 gironins, segons va afirmar ahir Gerard Minovas, responsable de la unitat, durant la presentació de la iniciativa.
La unitat està ubicada a les dependències de l’ASSIR Gironès-Pla de l’Estany (Atenció Sexual i Reproductiva) al Centre de Salut Güell de Girona, des d’on atén tots els dijous, i compta amb professionals de ginecologia, pediatria endocrinològica, endocrinologia, psicologia, treball social i llevadores. També s’incorporaran professionals de medicina de família i, en cas de necessitat, altres especialitats com ara urologia, cirurgia plàstica, otorrinolaringologia i rehabilitació. «La unitat dona resposta a les necessitats d’un col·lectiu important de Girona, que ja no caldrà que es desplaci fins a Barcelona», va remarcar la directora mèdica de l’hospital Trueta, Elena Álvarez, qui va afegir que tots els professionals «han rebut una formació específica per a formar part de l’equip».
Més proximitat i comoditat
El fet de no haver d’anar a Barcelona també té un objectiu «despatologitzador», és a dir, Minovas clarifica que «quan es va a Barcelona sembla que s’hagi de rebre un tractament molt personalitzat, en canvi si les persones trans de Girona són ateses en un entorn més local, se’ls ofereix un tractament més pròxim i al final el nostre principal objectiu és que se sentin còmodes». També va afegir que «cada persona presenta dificultats diferents, també tenint en compte el seu entorn familiar i social, però el que està clar és que el període de trànsit dura tota la vida». Finalment, va lamentar que la societat encara és transfòbica.
Des de la unitat també potencien una bona accessibilitat. És per això que per poder ser atès no cal passar per diversos professionals sinó que es pot demanar a través d’un correu electrònic. D’altra banda, també es pot fer per derivació directa dels professionals de medicina familiar i comunitària o els pediatres d’atenció primària, en el cas que el sol·licitant sigui menor d’edat.
Obert als menors d’edat
La Unitat de Trànsit també atén menors d’edat que vulguin fer el trànsit de gènere. En aquest cas, caldrà una autorització dels progenitors per a poder rebre un tractament hormonal i quirúrgic. La mare d’un menor trans i també vicepresidenta del Consell Municipal LGTBI de Girona, Anna Tortosa, va destacar la importància d’aquest nou servei.
Tortosa va explicar que el seu fill va començar el trànsit fa sis anys, quan en tenia tres. L’atenció a través del metge de família no s’adequava a les seves necessitats i va contactar amb una sexòloga, que li va recomanar anar a la Unitat de Trànsit de Barcelona. Un cop allà, van trobar l’acompanyament que buscaven. «És molt important que el primer contacte sigui amb una persona formada, així et deslliures de pors i prejudicis en un espai segur».
Cinquena unitat de Catalunya, després de la primera al 2016
La primera Unitat Trànsit es va crear a l’atenció primària de Barcelona l’any 2016. Des de llavors s’han anat obrint unitats a altres regions de Catalunya, per tal de donar aquest servei a tot el territori. La de Girona és la cinquena que es constitueix, després de les que s’han creat a Barcelona, Reus, Lleida i Manresa. A més, s’està treballant en una nova unitat a Sabadell i s’està treballant per fer un desplegament a les regions Metropolitanes Nord i Sud. El model que s’implanta a Girona es fonamenta en una visió integral, participativa i no patologitzant de les persones trans, que engloba totes aquelles que s’identifiquen amb un gènere diferent a l’assignat al néixer o que expressen la seva identitat de gènere de manera no normativa.
