Un estudi liderat per un equip d’investigadors del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), el CREAF i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa revela que la papallona del boix provocarà més danys a les comarques més al nord-est de Catalunya, on les condicions són més amables per l’eruga. Per contra, l’impacte al Pirineu Central podria ser menys sever i permetre la supervivència dels boixos. La investigació, publicada a la revista científica «Ecology and Evolution», utilitza un model matemàtic que preveu la dinàmica de l’eruga al territori català i que s’ha nodrit de dades del projecte de ciència ciutadana AlertaForestal i de dades del Cos d’Agents Rurals.
Els resultats coincideixen amb la tendència dels darrers anys. La papallona del boix és una espècie exòtica originària de les regions subtropicals humides de l’est d’Àsia que va aparèixer per primera vegada l’any 2007 a Alemanya, a través del transport de boixos ornamentals procedents de la Xina. De llavors ençà, s’ha estès per tot el continent europeu.
La primera troballa a Catalunya va ser l’any 2014, a Besalú, però fins al 2017 no es van registrar danys importants a les boixedes de la Garrotxa. Des d’aleshores, els seus efectes s’han fet visibles a les boixedes de diverses comarques de la meitat nord-est sobretot a les comarques gironines de la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l’Estany.
El clima, factor clau
La investigació apunta que la proliferació d’aquesta plaga en les zones nord-est es deu al clima, més adequat per elles, amb unes temperatures més suaus i precipitacions més repartides al llarg de l’any. Tot i la invasió cap a l’est, el treball pronostica que els danys seran menys severs al Pirineu Central, on el clima no li és tan favorable i, per tant, l’impacte les matarà.
Les erugues d’aquesta papallona nocturna són perilloses perquè s’alimenten de les fulles del boix i li provoquen una defoliació total. A més, quan falten les fulles, les erugues en roseguen els troncs i sobretot els branquillons tendres, un fet que en dificulta encara més la capacitat de recuperació. Les erugues són veritables màquines de menjar.
«Pot ser que trobem la papallona del boix al Pallars, però allà possiblement no tindrà un impacte tan gran com a les zones de més a l’est. I passa el mateix amb l’alçada: com més alçada, condicions menys favorables»
Girona, província de risc
«Pot ser que trobem la papallona del boix al Pallars, però allà possiblement no tindrà un impacte tan gran com a les zones de més a l’est», prediu l’investigador del CTFC Quim Canelles. «Passa el mateix amb l’alçada, com més alçada, condicions menys agradables per l’eruga i danys més lleus», afegeix. En aquest sentit, Emili Bassols, també coautor de l’estudi i responsable de l’àrea de Patrimoni Natural del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa explica que amb aquests resultats es pot preveure que la papallona no arribarà a devastar fins a la darrera mata de boix de Catalunya.
«Tot i que pot estar present arreu, el grau d’afectació no serà el mateix i els boixos de determinades zones podran sobreviure», remarca. Segons Canelles quan els boixos del nord-est estiguin totalment defoliats –sense fulles–, la papallona ho tindrà més difícil per l’escassetat d’aliment i la població tendirà a estabilitzar-se. «Això podria conduir a una relació fluctuant entre l’insecte i els boixos, on s’intercalin anys amb abundància de papallones i més danys als boixos, i anys on baixi la població de papallones i els boixos supervivents puguin rebrotar bé», pronostica el científic i investigador del CTFC.
«Tot i que pot estar present en diferents punts del territori català, el grau d’afectació i d’incidència cap al boix no serà el mateix en tots els punts i els boixos de determinades zones podran sobreviure»
L’altre factor clau per a l’expansió i severitat dels danys que ha revelat l’estudi són les distàncies entre boixedes. Segons el treball, les zones que es troben 15 km al voltant d’una boixeda afectada tenen molta més probabilitat de tenir papallona del boix a l’any següent. La raó no es deu exclusivament a la capacitat de vol de la papallona, sinó també per l’efecte d’antropocòria, és a dir, el trasllat a través dels humans. En aquest sentit, apunta l’investigador del CREAF, Lluís Brotons, «el control de les activitats humanes, com ara les activitats comercials o els trasllats d’individus de forma accidental entre zones, és crucial per limitar la ràpida expansió de l’espècie».
El clima, factor clau
L’estudi també posa de manifest que el canvi climàtic jugarà en contra d’aquesta papallona invasora. «Com que es preveu que s’incrementarà la temperatura i les precipitacions seran més estacionals, les condicions climàtiques futures de Catalunya segurament perjudicaran la papallona del boix a llarg termini», explica en Jordi Vayreda, investigador del CREAF i també un dels autors del treball.
La plataforma de ciència ciutadana AlertaForestal, coordinada pel CREAF, demana la col·laboració ciutadana per localitzar la papallona del boix per tal d’estudiar-ne el comportament. Ho poden fer a través de l’etiqueta #erugaboix a les xarxes socials.
