A les comarques gironines «ens falta coneixement, lideratge i projecte». Aquesta és una de les conclusions que va recollir Joan Vicente, moderador d’una de les taules rodones celebrades ahir en el marc de la jornada L’àrea metropolitana de Barcelona i les comarques de Girona: complementarietat, asimetria i articulació del territori. La trobada, que va tenir lloc a la facultat de Lletres de la UdG, estava organitzada pel Pla Estratègic Metropolità de Barcelona i la Càtedra de Geografia i Pensament Territorial de la UdG, i va comptar amb la participació d’acadèmics com José Antonio Donaire, Quim Brugué o Isabel Salamaña, les arquitectes Maria Buhigas i Maria Sisternes, el coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya, Pere Macias, el director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu, i el coordinador del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, Oriol Estela.
Un dels que va mostrar una visió més crítica va ser el professor de Ciència Política Quim Brugué, que va constatar les diferències entre una àrea metropolitana «que mira el futur amb cert lideratge» i les comarques gironines, «on hi ha un relat i un imaginari col·lectiu més vinculat al passat que al futur». «No hi ha indicis de projectar-se cap al futur, de repensar-se, i no hi ha un lideratge sobre aquest àmbit territorial ampli que són les comarques de Girona», va afegir. Per tant, en relació a l’àrea metropolitana, va considerar que des de Girona no hi ha massa competència - «ja que l’asimetria és massa notable»-, però tampoc gaire col·laboració.
El coordinador del Pla Estratègic Metropolità, Oriol Estela, també va destacar «el pes absolutament exagerat» que té Barcelona en el marc mental de Catalunya, així com la seva influència en l’entorn. Per això, va qüestionar la falta de projectes estratègics arreu del país més enllà de les rondes. «On està, el projecte estratègic per als vallesos, o per a les comarques gironines? No n’hi ha. Tenim microestratègies, cada territori prepara les seves, i això condiciona terriblement la manera com es fan les coses», va indicar.
Anàlisi de les xarxes
Mentrestant el professor de Geografia i expert en turisme José Antonio Donaire va apuntar que la geografia, fins ara, s’ha basat molt en l’anàlisi de territoris, però que s’hauria de començar a fer una anàlisi més en xarxa, que permetri cartografiar la relació entre dos territoris. I, en el cas de les comarques gironines i l’àrea metropolitana, va apuntar a diversos aspectes. En primer lloc, la mobilitat, que s’ha vist alterada per la posada en funcionament dels trens d’alta velocitat. «Girona i Barcelona, de sobte, estan connectades, enermes temporals, a una distància que permet crear una àrea funcional, ja que hi ha molta gent que viu a Barcelona i treballa a Girona o viceversa», va explicar. En segon lloc, va apuntar a la mobilitat residencial, que es pot explicar pels processos personals biogràfics de cada persona, l’escassetat d’habitatge i la capacitat d’atracció d’un lloc en concret. En aquest sentit, va plantejar que caldrà estudiar si, després de la Covid, pot haver-hi una percepció creixent que la ciutat és un problema, i que la gent pugui decidir anar-se’n a viure en espais més petits. Per tant, «la regió de Girona pot convertir-se en pol d’atracció d’una part de la població que tendirà a marxar de les grans ciutats», va considerar.
Donaire també va posar l’accent en la mobilitat d’oci, tot indicant que, així com molts dels turistes que van a Barcelona es queden dins de les muralles de la ciutat antiga, a Girona «hi ha múltiples connexions». Per exemple, va explicar que, segons un estudi, un 11% de les persones que passejaven pel Barri Vell de Girona a l’estiu procedien de la Selva Marítima. «La idea que anar de vacances a Lloret és anar cap al precipici de l’oci banal, contrasta amb la idea que els turistes que van allà també visiten Besalú, Girona o Pertallada», va subratllar.
Finalment, l’arquitecta Maria Sisternes, barcelonina que actualment viu a Girona, va destacar la necessitat que una ciutat universitària com Girona sigui capaç de crear llocs de treball «i donar oportunitats a la gent que s’ha format aquí». «Una metròpoli no es defineix només per una mobilitat obligada, sinó per un projecte de futur compartit, i a Girona cal saber quin és», va indicar. Com a punt positiu, va destacar que mentre a Barcelona la gent no coneix la metròpoli, a Girona lagent sí que coneix els pobles del voltant. «Això pot ser un atractiu», va reblar.
