Les properes eleccions municipals, previstes pel maig de 2023, poden semblar lluny, però no és així per als principals partits: un any i mig abans dels comicis, les seves maquinàries ja han començat a treballar per presentar el màxim de candidatures possibles. I és que no són només els ajuntaments el que està en joc -que també-, sinó que de les eleccions municipals també en surten les composicions dels consells comarcals i, sobretot, la Diputació de Girona.

JXCAT

La màxima responsable de JxCat a la vegueria de Girona, Maria Àngels Planas, explica que des del seu partit ja estan treballant des de fa mesos amb la vista posada a les municipals de 2023. És per això que al novembre ja van celebrar una convenció municipalista amb els regidors i alcaldes de totes les comarques, amb l’objectiu de poder «consolidar» un partit que qualifica de «novell». «Les comarques gironines seran decisives per enfortir aquest projecte i seguir fent camí cap a la independència», assegura. Planas defensa que els partits «es fan forts des dels municipis», i es mostra satisfeta perquè tenen molta gent al territori «amb molta experiència» i que «saben suar quan és necessari». En aquests moments, el partit compta amb 40 agrupacions locals «i anem creixent», assenyala Planas, que vol demostrar que, més enllà de tenir l’independentisme a l’ADN, des de Junts són capaços de «governar i gestionar». Sobre els possibles acords amb membres del PDeCat -com Albert Piñeira a Puigcerdà, Jordi Masquef a Figueres i Jaume Dulsat a Lloret, tot i que aquest últim admet que està pensant en passar-se a Junts- , Planas afirma que el seu principal objectiu és «sumar». És per això que, segons explica, ja fa temps que s’estan dirigint a diverses persones amb l’objectiu d’arribar a acords i aconseguir el màxim nombre d’alcaldies possible.

Una dona exerceix el seu dret a vot en els comicis de 2019. | ANIOL RESCLOSA

ERC

Ser presents al major nombre possible de municipis i, si pot ser, als 221 ajuntaments de la demarcació. Aquest és l’ambiciós objectiu que es marca ERC a les comarques gironines, segons explica el seu president regional, Pau Presas. Segons indica, la seva voluntat és «treballar pel benestar de tots els gironins i gironines», i la manera de fer-ho és tenint la màxima presència a les institucions. «La nostra millor carta de presentació és la feina que hem fet als més de 170 municipis on som presents actualment», assenyala Presas. Per tal de formar les candidatures, en el cas d’ERC, la responsabilitat és compartida, ja que les federacions comarcals fa temps que hi estan treballant i estan en contacte directe amb els municipis. Tot i això, Presas també fa una crida a implicar-se a totes les persones «que, des d’una ideologia i visió d’esquerres, progressista i independentista, tinguin ganes d’implicar-se i millorar els seus municipis». De cara al proper mandat, considera que hi haurà alguns temes que seran especialment rellevants: la transició energètica i les energies renovables, l’equilibri territorial lligat al progrés econòmic - «cal que tots els pobles tinguin vida», manifesta-, les polítiques socials, que vaticina que seran més necessàries que mai després de la pandèmia, les polítiques relacionades amb el benestar i la salut emocional i les iniciatives culturals. «Si bastim des dels municipis una societat cohesionada, tindrem una base molt sòlida per a una república catalana, justa i amb igualtat d’oportunitats», conclou Presas.

PSC

Consolidar llistes allà on ja en tenen i ser «tan competitius com puguem». Així defineix el primer secretari del PSC a les comarques gironines, Marc Lamuà, el seu objectiu per a les municipals de l’any que ve. Segons explica, confia en tenir un creixement important de noves llistes i que el PSC es podrà reimplantar en espais «que havien estat complicats en els darrers anys». Així doncs, Lamuà creu que els socialistes poden recuperar les posicions que havien tingut en el passat a les comarques gironines, ja que «les postures maximalistes, en política, estan començant a ser percebudes per la gent com a nocives».Per això, creu que «els que ens hem mantingut sempre en el diàleg i les posicions moderades ens en veurem beneficiats, ja que al final tothom haurà de venir allà on nosaltres ens hem situat voluntàriament, a pesar que no fos el més comfortable en els anys més complicats». Lamuà defensa que el PSC és un partit «de profundes arrels municipalistes», i lamenta que «la polarització política» i uns certs «populismes» s’hagin acabat traslladant als municipis, «perquè en deteriora la vida política i va en detriment del seu progrés social i econòmic».

Detall d’una urna plena de vots, l’any 2019.

CUP

Des de la formació independentista expliquen que tot just estan començant a «engegar la maquinària». La seva idea és poder mantenir el nombre de candidatures i regidors obtinguts en els anteriors comicis, que els van permetre consolidar el seu representant a la Diputació de Girona, o fins i tot ampliar-los. Tot i això, remarquen que són les assemblees de cada municipi les que s’estan organitzant i decidint si es presenta o no candidatura, i qui en forma part. Des del partit indiquen que sempre intenten treballar allà on hi ha una lluita al territori, que en alguns casos es pot acabar concretant en una candidatura però en d’altres no. També recorden que el passat mes de novembre van celebrar una trobada municipalista per veure quins són els principals eixos a tractar, i tenen previstes celebrar-ne més.

CIUTADANS

Ciutadans també ha començat a moure fitxa i, segons explica el seu portaveu a Girona, Héctor Amelló, en els propers mesos celebraran una convenció municipal, a nivell autonòmic, per donar el tret de sortida a la carrera de les municipals. El seu objectiu, a comarques gironines, és repetir candidatures als municipis on tenen representació -com Roses, Lloret, Blanes o Figueres, a part de Girona-, amb l’objectiu de «consolidar equips i lideratges». «Hi ha portaveus que ja portaran quatre o vuit anys d’experiència i caldrà aprofitar la seva experiència», assenyala Amelló. Pel que fa a l’aparició de Valents, el nou projecte en el qual s’ha involucrat l’exlíder de Cs Jean Castel, Amelló assegura que no els preocupa, ja que considera que Ciutadans és «un projecte consolidat a la província», que ve avalat per la feina que han fet en els últims anys i que, des del seu punt de vista, els fa ser «el partit constitucionalista de referència» a la demarcació. I en relació a la situació de Girona ciutat, on l’anterior cap de llista ha acabat essent expulsat del partit i va acabar dinamitant el grup municipal, Amelló recorda que en aquests moments hi ha Míriam Pujola i que confiaran «en la gent que està dins del projecte i que treballa per a ell».

COMUNS

Els comuns encaren aquestes eleccions amb tres escenaris diferents, segons explica la coordinadora del partit a Girona, Eugènia Pasqual. En primer lloc, hi ha les localitats on ja governen, com Barcelona o Montcada i Reixac. En segon lloc es troben les localitats on van aconseguir representació, però no tenen l’alcaldia: és el cas de diversos municipis gironins, com Blanes, Lloret, la Bisbal d’Empordà o Platja d’Aro. Aquí seguiran treballant per consolidar i millorar resultats. També estan treballant, però, en un tercer escenari: poder presentar llistes a llocs on no van poder presentar-ne fa quatre anys o on no van obtenir representació, com és el cas de la ciutat de Girona. En aquest cas, veuen «prioritari» poder tornar a entrar a la plaça del Vi, ja que Girona és la capital de província. Pasqual també destaca la rellevància del programa a l’hora de pensar en les municipals, ja que, malgrat que n’hi haurà un de marc per a tot Catalunya, també s’adaptarà a la realitat de cada territori. En aquest sentit, els comuns veuen necessari que els ajuntaments siguin capaços de garantir uns serveis públics de qualitat: «Encara que s’hagin atorgat a concessionàries, no hem d’oblidar que la titularitat i responsabilitat és dels consistoris», indica, tot posant com a exemples el cas d’Agissa (Aigües de Girona, Salt i Sarrià) o la recollida de les deixalles a Salt. També creu que cal mancomunar més serveis, especialment a l’àrea metropolitana de Girona. Pel que fa als possibles acords electorals, Pasqual explica que prioritzaran els pactes amb Podem, tot i que es respectarà la voluntat -i el nom escollit- de les assemblees locals de cada poble.

PP

La renovada direcció del PP a Girona, amb Jaume Veray al capdavant, té l’objectiu de revertir els desastrosos resultats de 2019, quan van obtenir només quatre regidors en tota la província i van desaparèixer d’ajuntaments importants com Girona, Salt, Figueres o Lloret. Segons explica Veray, la seva prioritat ha estat reorganitzar el partit i treballar per tenir juntes locals a les principals localitats: «Si som capaços de reorganitzar el partit, podem presentar bones llistes a les ciutats més importants», assenyala Veray. L’objectiu és «recuperar posicions», indica Veray, especialment a les ciutats més poblades. Això sí, el president del PP gironí diu que la prioritat han de ser els municipis i no fer «petits parlaments» -en clara referència a Girona- a les ciutats, ja que llavors «el dia a dia es deixa sense controlar». Preguntat per si ell estaria disposat a encapçalar alguna candidatura, afirma que està a disposició del partit i que per tant no tanca la porta a res.