La Carme Bolló llueix, des de fa deu anys, una «medalla». I és que així és com ha batejat el penjoll de teleassistència, que des que va quedar viuda l’acompanya les vint-i-quatre hores del dia. «Quan el meu marit va morir, i com que no havíem tingut fills, em vaig adonar que m’havia quedat molt sola», confessa amb un fil de veu. Per ella, però, l’amulet no va ser només un guardià fidel. Sinó que, a més, les trucades i les visites rutinàries dels tècnics del servei de teleassistència que gestiona Dipsalut (l’organisme autònom de la Diputació de Girona) la van ajudar a «superar el dol».
Ara, reconeix, ja s’ha fet amiga dels teleoperadors del servei. «Sovint els truco per a explicar-los coses o preguntar-los com estan», assenyala. De fet, aquesta és una tendència que està guanyant terreny en perfils, com el de la Carme, que lluiten cada dia contra la soledat. I és que a més de proporcionar assistència sanitària a persones grans o dependents, el servei també els acompanya a nivell social i emocional. «Em fa molta companyia», reconeix la Carme, que amb 86 anys proclama orgullosa que encara no l’han hagut d’atendre mai per cap caiguda, però agraeix la trucada periòdica dels tècnics preguntant-li com es troba, recordant-li que té programada una visita al metge o comprovant si ja ha pres les pastilles.
«Quan el meu marit va morir, i com que no havíem tingut fills, em vaig adonar que m’havia quedat molt sola»
Al factor «companyia» s’hi suma una atenció global, que va des de la resolució d’emergències mèdiques a la recepció d’avisos de seguretat per part dels usuaris (com intents de robatori), així com el desenvolupament de tasques preventives per a evitar que les persones vulnerables siguin víctimes d’estafes, ajudar-los a fer front a onades de fred o fer pedagogia per a recordar-los la importància de mesures com l’ús de la mascareta, la higiene de mans o les restriccions imposades per la pandèmia.
Amb tot, el servei proporciona les eines perquè els usuaris puguin continuar vivint sols al seu domicili particular, sense necessitat d’haver-se de traslladar a una residència. «Sabem que la teleassistència és un recurs molt útil per a totes les persones que volen mantenir una vida independent, i volem adequar-la per respondre les diferents realitats», detalla la presidenta del Dipsalut, Maria Puig. En aquest sentit, el servei ha introduït, des d’aquest mes de gener, diverses millores, de les que se’n beneficiaran tant les persones que ja en són usuàries com les que es donin d’alta a partir d’ara. Una de les principals novetats és que es renoven, i s’incrementen, els dispositius tecnològics que s’instal·len a les llars, com els detectors d’incendi, de fuites de gas o de caigudes. Dels 1.170 dispositius actuals, al llarg d’aquest any l’organisme preveu arribar als 1.300, i l’objectiu per al 2023 és que en siguin 2.050.
A més, els usuaris que requereixen un nivell de suport més alt a causa del seu grau de dependència i per ser més vulnerables socialment, podran disposar d’un servei de monitorització intel·ligent. En aquest sentit, s’instal·laran sensors interconnectats en diversos punts del domicili, que aniran proporcionant informació sobre els moviments de l’usuari, i permetran així prevenir riscos o reaccionar amb rapidesa davant de possibles incidents.
« El servei de teleassistència dona seguretat, acompanyament i una resposta ràpida davant de qualsevol incidència que tingui l’usuari, i això, al final es tradueix en tranquil·litat»
En paral·lel, Dipsalut preveu renovar tots els terminals, penjolls i polseres de teleassistència per a fer-los més funcionals i accessibles. «Per exemple, incorporant polsadors que es poden activar amb diverses parts del cos o, fins i tot, amb la respiració; així doncs, ampliarem els recursos d’adaptació que teníem fins ara», assenyala Maria Puig. A més, els dispositius es volen adaptar per a les persones que pateixen diversitat funcional o deteriorament cognitiu.
Aposta per la innovació
En matèria tecnològica, una altra de les novetats és que a partir d’ara ja no caldrà disposar d’una línia telefònica per a rebre el servei. A més, la teleassistència mòbil es complementarà amb més prestacions, com la geolocalització o els detectors de riscos fora de la llar, una eina pensada per a les persones que viuen o es mouen soles en entorns aïllats. «L’objectiu del servei és donar autonomia, facilitar que la persona no s’estigui de viure on i com voldria per por a allò que li pugui passar», concreta la presidenta del Dipsalut. «La teleassistència dona seguretat, acompanyament i una resposta ràpida davant qualsevol incidència, i això es tradueix en tranquil·litat per a l’usuari, els seus cuidadors i l’entorn més proper», diu Maria Puig.
Més unitats mòbils i trucades
En paral·lel, també s’han incrementat les unitats mòbils que es desplacen als domicilis. En aquest sentit, passaran de quatre a set, i dues d’elles oferiran atenció les vint-i-quatre hores del dia. A més, també n’hi haurà tres que oferiran suport psicosocial i acompanyament als usuaris. Els equips de les unitats mòbils, juntament amb els coordinadors de zona, s’encarreguen de fer el seguiment als usuaris de la teleassistència, tant a nivell físic com emocional. Els fan companyia a través de visites periòdiques, s’interessen pel seu estat d’ànim i de salut i atenen les urgències per les que no cal activar l’ambulància.
Precisament, per a millorar el seguiment, el Dipsalut assegura que s’incrementaran «notablement» les trucades que es fan des del centre d’atenció del servei als usuaris i usuàries. A més, als protocols de prevenció d’abusos o maltractaments a la gent gran, en breu també se n’hi afegirà un altre de prevenció del suïcidi.
En paral·lel, l’organisme també preveu reforçar el suport a les persones cuidadores per a evitar la síndrome del «burnout» (és a dir, la del treballador cremat).
De 218 a 5.519 usuaris
Amb l’objectiu d’estendre el servei de teleassistència, enguany també s’ha modificat l’estructura de preus i s’ha ampliat el tram per a poder rebre’l gratuïtament. En aquest cas, el cost mensual es finança entre el Dipsalut (que n’assumeix el 75%) i els ajuntaments (que hi posen el 25% restant).
De les 218 persones que fins ara rebien la teleassistència gratuïtament, s’ha passat als 5.519 usuaris. Això representa que a partir d’aquest 2022, pel 60% dels usuaris de les comarques gironines el servei serà gratuït. Per al següent tram, la teleassistència estàndard, el cost del servei baixa fins als 13 euros mensuals. I pel que fa al de la teleassistència complementària (sensors o mòbil), el preu s’encareix aproximadament un euro, i passa a valer 15 euros mensuals (perquè es milloren els dispositius).
L’objectiu, concreta el Dipsalut, «és poder arribar a tothom que pugui necessitar» la teleassistència, «independentment de la seva capacitat econòmica». «I que totes aquelles persones que tenen un nivell d’ingressos baix puguin beneficiar-se de la gratuïtat», afegeix l’organisme.
Un servei amb molta oferta
A la ciutat de Girona, l’Ajuntament gestiona el seu propi servei de teleassistència amb l’objectiu de promoure una millor qualitat de vida de les persones usuàries, potenciant la seva autonomia i unes condicions adients de convivència en el seu propi entorn familiar i sociocomunitari.
En aquest sentit, el servei funciona a través d’un sistema de copagament relacionat amb la renda de l’usuari. Fonts municipals assenyalen que «el servei és gratuït per a les persones amb rendes més baixes o pensions no contributives» i les persones amb ingressos més alts «poden arribar a pagar, com a màxim, 15,75 euros al mes». El servei municipal compta, a dia d’avui, amb un total de 1.760 usuaris.
En paral·lel, la Creu Roja també ofereix un servei de teleassistència domiciliària que es desplega arreu de les comarques gironines dirigit a persones grans, malalts crònics, persones dependents i persones amb discapacitat. A dia d’avui, el servei atén a 1.086 persones de diversos punts de la província de Girona, el 96% dels quals són majors de 65 anys. A més, l’entitat també disposa d’un servei de teleassistència mòbil per a les persones que surten fora del domicili (modalitat en què atén a 50 usuaris) i un servei de localització, que està indicat per a persones que pateixen un deteriorament cognitiu o desorientació, a partir d’on el sistema permet localitzar-les. A la província de Girona, aquest servei compta amb 14 usuaris.
