El fenomen de les «mares de dia» assaboreix, des de la seva arribada a terres gironines fa més d’una dècada, el seu moment més dolç. I és que les exigències de la pandèmia han despertat l’interès de les famílies en la figura de les «mares de dia», seduïts, sobretot, per l’eslògan de ràtios reduïdes (de fins a cinc infants de 0 a 6 anys).

L’allau de trucades sol·licitant informació, però, encara no ha aconseguit traduir-se en inscripcions. I és que tot i que el telèfon de les cinc «mares de dia» adherides a les dues entitats presents al territori (l’Associació Llars de Criança i la Cooperativa Mares de Dia) no ha parat de sonar des de l’esclat de la pandèmia, les famílies encara no s’atreveixen a fer el pas. La principal barrera, assenyala la coordinadora de la Cooperativa Mares de Dia, Ana Rudilla, és el preu. I és que la quota, segons especifica, és d’entre 350 i 500 euros al mes, «en funció de la zona i de l’horari». La «mare de dia» i fundadora de la llar de criança Els Gínjols de Torroella de Fluvià, Elisenda Sala, sosté que «les famílies hi estan interessades però el preu els paralitza».

Amb tot, Ana Rudilla admet que «hi ha molt desconeixement de la professió». I és que sovint les «mares de dia» es confonen amb «les cangurs». Però a diferència d’aquest perfil, «les mares de dia han de tenir una titulació oficial relacionada amb Educació Infantil, a més d’una formació específica que impartim des de la cooperativa on els ensenyem com acondicionar la llar perquè sigui un espai segur, disposar del carnet de manipulador d’aliments, una titulació en primers auxilis especialitzada en nadons i menors, una assegurança de responsabilitat civil i el certificat d’absència de delictes, a més d’una visita a la llar per a comprovar que l’entorn és apte pels nens», assenyala Rudilla. De fet, sosté, els requisits establerts per l’entitat per a convertir-se en «mare de dia» es basen en «l’ordre foral» de Navarra que, a diferència de Catalunya, sí que regula i reconeix aquesta activitat professional.

L’Agnès, que ha adaptat el seu domicili particular de Sils com a llar de criança. | DAVID APARICIO

De fet, tot i que es tracta d’una figura en expansió (amb 150 «mares de dia» en el conjunt de l’Estat espanyol, segons dades de la cooperativa), la seva activitat professional només està regulada a les comunitats de Navarra i Madrid. «Europa ens porta seixanta anys d’avantatge i aquesta és una realitat reconeguda, regulada i subvencionada en països com Alemanya, Dinamarca, Suïssa o França» explica Rudilla. «A Catalunya va estar a punt d’aprovar-se un decret l’any 2017, però al final sempre donen prioritat a altres coses i ens deixen de costat», lamenta. La reivindicació, però, continua latent. «És un constant de totes les comunitats autònomes», afegeix. A més, això genera un problema afegit, i és que les «mares de dia» no tenen dret ni a ajudes ni a subvencions, fet que els dificulta molt tirar endavant el projecte.

La manca de regulació ha provocat, des de fa un temps, l’auge de l’«intrusisme». «La inexistència d’una regulació fa que tothom pugui obrir les portes de casa seva i fer-se dir mare de dia», subratlla la coordinadora de la cooperativa. Tot i la insistència de les dues entitats, lamenta, «o bé no hi ha resposta per part de la Generalitat de Catalunya o et donen llargues». I ara, segons ha pogut saber el Diari de Girona, el departament de Treball, Afers Socials i Famílies passa la pilota al departament d’Educació. «Considerem que la regulació de les llars de criança afecta, indefectiblement, a l’àmbit de regulació de les llars d’infants. Aquest àmbit d’actuació no es troba dins del conjunt de competències del departament de Drets Socials. Per aquesta raó, el departament de es posarà en contacte amb el departament d’Educació per tal de valorar les següents accions». Tot i així, la coordinadora de la cooperativa recorda que, quan han sol·licitat la regulació al departament d’Educació, «els han derivat al de Drets Socials».

En Pau, l’únic «pare de dia» de la província de Girona. | ANIOL RESCLOSA

Desrobotitzar la criança

Moltes «mares de dia», de fet, han passat abans per les escoles bressol. «A la llar d’infants et sents un robot, canvies bolquers, dones menjar i et regeixes per uns tempos molt marcats, però no gaudeixes ni tu ni els infants perquè és molt més assistencial del que hauria de ser», explica Agnès Alegrí, fundadora de la llar de criança Mirades de Sils. «Dels 0 als 3 anys és quan es desenvolupa tot, els nens descobreixen el món a través dels sentits, i les ràtios de les escoles bressol no permeten que els infants desenvolupin les seves habilitats», subratlla. A més, en un context en què «cada vegada hi ha més nens diagnosticats amb trastorns com TDAH», reivindica que «el sistema educatiu necessita un canvi» perquè «hi ha nens que encaixen molt bé amb el sistema tradicional i d’altres, no». En aquest sentit, sosté que les «mares de dia» permeten «que l’adult es posi a disposició de l’infant», en un mètode basat en «escoltar els infants, acompanyar-los emocionalment i respectar els seus ritmes». «La diferència amb l’educació tradicional és que nosaltres no dirigim, deixem que l’infant sigui lliure», explica.

I aquí, la llar hi té molt de pes. I és que «les mares de dia» ofereixen el seu domicili particular, que reconverteixen en el que denominen «llars de criança». «La llar aporta calidesa, proximitat i els fa sentir com a casa», afirma la coordinadora de la cooperativa. La inversió inicial per a obrir una llar de criança (amb la respectiva adaptació dels espais i la compra del material), «oscil·la entre els 1.000 i els 2.000 euros», sosté Rudilla.

Una societat escèptica

La Sofia, impulsora de la llar de criança El Petit Cirerer de Quart, reconeix que encara cal fer molta pedagogia. «La gent creu que només tenim cura de nens i no, tenim un projecte educatiu al darrera», sentencia. Però si la figura de la «mare de dia» ja era desconeguda, ara comença a agafar força un altre perfil: el «pare de dia». És el cas d'en Pau, que va començar a ajudar a la seva parella a la llar de criança Petits Mons de Girona, i ara s’ha decidit a fer el curs. «Al principi hi havia una mica de rebuig, la figura costa més i a algunes famílies no els encaixava», lamenta. Però en algun cas, explica, ha servit per a introduir un rol patern en la criança dels infants. «Vam tenir dues mares del mateix sexe i estaven encantades que el seu fill conegués aquest rol», celebra.