Aquest dimats, les comarques girones en particular i Catalunya en general viuran la primera de cinc jornades de vaga convocades pels sindicats de docents en protesta per les polítiques -i les maneres- del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. De les cinc jornades (15,16,17, 29 i 30 de març), la de demà serà la que suscitarà la mobilització més gran per part del professorat.

Té el suport de l’escola pública i també de la concertada. I, detall important, serà secundada per les direccions dels centres públics d’infantil, primària i secundària de Barcelona i de comarques com ara el Maresme, el Vallès o el Penedès. Així mateix, també s’hi ha sumat el sector de l’oci educatiu infantil i juvenil. Associacions de famílies com aFFac o Fapaes donen suport igualment a les mobilitzacions.

El Departament de Treball ha decretat uns serveis mínims a infantil, primària i ESO d’un docent per cada 3 aules, més del que, lògicament, demanaven els sindicats, i menys del que plantejava Educació (un professor per cada dues aules). Al servei d’acollida, menjador i extraescolars hi haurà d’haver un 50% de la plantilla. I a les escoles deducació especial haurà destar operatiu el 50% del personal.

Des d’UGT han denunciat, recollint queixes de professors, que direccions d’alguns centres estan convocant reunions d’avaluació o de formació per als dies de vaga. «En dies de vaga, no es pot actuar amb normalitat i cal respectar el dret de vaga», recorda el dirigent sindical Jesús Martín.

La portaveu d’Ustec, Iolanda Segura, també apunta que els serveis mínims perjudiquen les escoles petites, com les rurals, on en haver-hi pocs professors, aquests no podran fer vaga. «Hi hauria d’haver serveis mínims en funció de cada centre», diu.

Malestar generalitzat

L’a crida unitària a la vaga per part d’Ustec, CCOO, Intersindical, Aspepc UGT arriba en un moment d’esgotament del professorat que, com recorden les direccions dels centres en una carta a les famílies i a Cambray, s’ha vist obligat, per la pandèmia, a reinventar-se i a donar resposta a les necessitats del moment, mantenint alhora el compromís amb els seus projectes pedagògics.

En aquest estat de desgast pandèmic els han arribat els canvis impulsats pel Departament d’Educació, canvis que, denuncien, no els han estat ni consultats ni presentats, sinó dels quals de vegades se n’han hagut d’assabentar pels mitjans de comunicació com és el cas dels esborranys dels nous currículums o, la gota que els ha esgotat la paciència, del nou calendari escolar.

Són directors de centres en línia amb el model pedagògic competencial que defensa el Departament els que han transmès a Cambray el seu «malestar» «per la gestió comunicativa i de recursos» del Departament i li reclamen diàleg per consensuar els canvis necessaris per aconseguir una escola inclusiva i de qualitat.

Des de direccions a sindicats, el sector reclama unànimement més recursos econòmics i humans: més recursos per desplegar efectivament el decret d’escola inclusiva o per aplicar amb garanties els nous currículums.

Més planificació

Demanen també més planificació a l’hora d’introduir, per exemple, el nou calendari escolar, anunciat de manera unilateral i sense planificar els recursos necessaris.

Sobre aquest assumpte, els directors adverteixen que el debat social s’ha volgut reduir a les vacances dels mestres quan, de fet, «és un debat molt més extens perquè és un debat sobre la qualitat de l’educació».