Una de les prioritats del mandat del nou president és millorar les condicions del torn d’ofici. A l’entrevista fa un balanç dels primers mesos de l’aplicació de la nova llei de violència masclista, i també valora les seqüeles de la pandèmia als jutjats.

Quins són els eixos del seu mandat?

La meva intenció com a president és, en primer lloc, augment ar les indemnitzacions al torn d’ofici i, en segon lloc, adaptar a la realitat actual la normativa que el regula. Ara s’exigeix molt més a l‘advocat que fa uns anys. Farem el que puguem dins el nostre àmbit de competències.

Parlem de les remuneracions del torn d’ofici: són suficients?

Parlar de remuneracions fa vergonya. Francament, són ridícules. L’any passat, quan negociàvem el conveni d’aquest any, el departament de Justícia ens plantejava un augment d’un 1,5% quan al sector públic negociaven el 2%. Finalment, van donar-nos la raó, però ningú pensava que a finals d’any l’IPC pujaria un 5%.

La nova llei de violència masclista regula l’assistència d’un advocat durant el moment d’interposició d’una denúncia. Quina valoració en fa dels primers mesos de posada en marxa?

La llei va entrar en vigor el gener passat però finalment es va posar en marxa el juliol. De fet, des del 2004 ja es deixava clar que les víctimes havien de tenir assistència immediata, però no s’aplicava. Per això es va reforçar. Nosaltres estem satisfets dels primers mesos. A Catalunya, al juny només un 27,66% de les víctimes rebien assistència lletrada a les comissaries, mentre que al desembre aquest percentatge ha pujat gairebé fins al 70%. En el cas de Figueres hem arribat fins al 82,86%, i a Girona estan al 61,36%. S’ha de tenir en compte la complexitat territorial que té. A més, cal dir que no tenim totes les dades, ja que hi ha víctimes que acudeixen amb un advocat privat i d’altres que pel motiu que sigui rebutgen l’assistència.

El Consell que presideix va elaborar un protocol que fixa aquesta assistència immediata en una hora. Això ha provocat polèmica entre els lletrats.

S’ha de tenir en compte que la víctima no té per què esperar, i que l’únic que vol quan arriba en una comissaria és buidar el que porta dins i passar el mal tràngol com més aviat millor. Els Mossos tenen constatat que si ens demorem en arribar, la víctima perd l’interès a denunciar. Fins ara podíem viure en una relativa tranquil·litat les nits que no sonava el telèfon, però ara et poden trucar a mitjanit perquè tens una víctima que acaba de patir una agressió.

La professió s’ha anat feminitzant al llarg dels anys. En aquests moments està equilibrada la presència d’homes i dones?

No tinc les dades exactes, però tinc la impressió que en aquests moments hi ha més dones exercint l’advocacia que no pas homes. A la Junta del Col·legi de l‘Advocacia de Figueres (ICAFI), de 10 integrants, 6 són dones. És una situació que hi ha a diversos col·legis catalans. Al Consell fins al desembre érem 7 deganes i 7 degans. Ara s’ha desequilibrat des de la sortida de l’expresidenta i exdegana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona Maria Eugènia Gay. Al Col·legi de Girona no hi ha hagut mai una degana, a Figueres hem tingut la Margarida Ramis el 1997.

Aquesta manca de dones als deganats a què ho atribueix?

Crec que és un problema de conciliació i de la concepció de la societat dels rols que té cada integrant de la família i que impossibilita l’accés al deganat. El primer que et planteges quan hi accedeixes és si podràs complir les exigències que planteja. A més, fent de degà no et guanyes la vida: és un honor i una il·lusió, això sí, dona moltes satisfaccions.

S’han dut a terme polítiques per abordar aquesta problemàtica?

Aquesta qüestió s’està abordant a la nova llei de mesures d’eficiència processal que està preparant el Govern de l‘Estat. A Catalunya, nosaltres vam firmar amb el Tribunal Superior de Catalunya un protocol per regular la suspensió de vistes quan ho demana l’advocat en determinades circumstàncies: baixa d’un familiar, maternitat... Però aquest any dues advocades s’han trobat que no els han deixat suspendre una vista tot i estar en embarassos de risc.

Per què?

No deixa de ser un protocol. Et trobes jutjats on el lletrat de l‘Administració et diu que això no es contempla a la llei. En l’àmbit del jutjat, si qui s’hi troba és el jutge, se suspèn per «necessitats del servei», però quan la necessitat la té l’advocat, no se suspèn. I això s’ha de normativitzar i incloure-ho a la llei. És una altra reivindicació de l’advocacia.

Què n’opina de la situació de la justícia? Es pot parlar de col·lapse?

La justícia està saturada. Tenim temes de fa 10 o 12 anys. Imagina’t com ha de ser per la víctima i també pel presumpte delinqüent que al cap de 10 anys hagis de reviure una situació traumàtica, o que et demanin comptes com a delinqüent quan potser la teva vida ha canviat molt. No s’ha d’oblidar que la finalitat de la pena és reinserir-lo a la societat. I potser s’ha reinserit sol abans que arribés la justícia.

Quina és la solució per evitar aquesta dilació?

Per evitar-ho l’única manera és invertir en mitjans materials i humans. Necessitem més jutjats i més capital humà, i sobretot necessitem jutges. Podem posar totes les màquines que vulguis, però qui jutja és una persona amb una capacitat limitada d’emetre resolucions. La justícia ha de deixar de ser la germana pobra dels pressupostos de l’Estat i de l’Administració catalana.

A Girona també hi falten jutjats?

A Figueres hi falten un o dos jutjats més per permetre el desdoblament de jurisdiccions. i que hi hagi òrgans civils i d’instrucció. Ara estan saturats i tenim unes ràtios molt per sobre de les seves capacitats.

La pandèmia va empitjorar la situació amb la paràlisi que va patir. S’ha recuperat?

No. La ciutadania continua tenint un accés limitat als edificis judicials i només s’hi pot accedir amb citació. També passa al Registre Civil, on donen cites a sis mesos vista. Si bé hi ha molts tràmits que es poden aconseguir per Internet, s’ha de tenir en compte que hi ha una bretxa tecnològica: molta part de la ciutadania no té firma electrònica, i per fer aquests tràmits la necessites. Tota l’administració, no només la justícia, hauria d’eliminar les barreres que han posat limitant l’accés a la ciutadania, començant pels jutjats i passant per hisenda i als CAP. A part d’això, les mesures d’higiene de la covid també han provocat un canvi: abans es feien vistes cada 10 minuts per delictes lleus. Ara es netegen les sales entre vista i vista. A Figueres s’utilitza una sala de vistes per passar els detinguts perquè les dependències del jutjat de Guàrdia són molt petites i no reunia les condicions necessàries. Això suposa que a aquesta sala ja no s’hi poden fer judicis. Per tant, no s’assenyalen els mateixos judicis que abans: el que durava set mesos ara en dura dotze.

Es van vulnerar els drets fonamentals durant el confinament?

Hi va haver un xoc de drets, però crec que el dret a la vida està per sobre de qualsevol altre. Ara hem vist que no era tan greu, però en aquell moment ni els metges sabien com combatre aquesta malaltia, i les xifres eren alarmants. Crec que es van adoptar les mesures adequades.

La ciutadania està desconnectada de la justícia?

La gent està desconnectada del concepte de justícia. Si mires les xarxes socials, de vegades fan por. La gent demana la mort d’algú per qualsevol cosa, fins que els passa a ells. Llavors, el dolent és la policia. Crec que falta educació i cultura. S’ha de fer molta formació als joves en valors i drets humans.

Però les xarxes socials no són la vida real.

No són la vida real, però fan molt de soroll. I la gent vota: la demagògia i el populisme venen. Al final, a la declaració de drets humans, que és ben curta, hi és tot. Si la seguíssim i la tinguéssim més present, funcionaríem més bé.

Com valora la paràlisi de la renovació del Poder Judicial?

És una vergonya. Parlant la gent s’entén. Al meu entendre, hi ha la visió de qui diu que el poder judicial ha de poder triar qui conforma el seu òrgan de govern, però això xoca frontalment amb la Constitució, que diu que la Justícia emana del poble. El poble ha de poder decidir alguna cosa d’un poder sobre el qual no té cap decisió en qui l’integra. La ciutadania no es mereix això.

Què n’opina de la sortida política de la fins ara presidenta del Consell Maria Eugènia Gay?

És una decisió que ella va prendre lliurement. Li ho van oferir i ella ho ha acceptat.