«Ara i sempre, l’escola en català». Aquesta va ser la proclama més repetida ahir per la comunitat educativa, que va omplir els carrers de Girona per a defensar la immersió lingüística i el català com a «única» llengua vehicular als centres educatius.
La manifestació, convocada pels sindicats USTEC-STEs, Intersindical, COS i SEPC, va congregar unes 2.000 persones arribades des de diversos punts de les comarques gironines. La instantània, però, era diferent de la fisonomia de les protestes que els docents han protagonitzat al llarg dels darrers dies contra la política del conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray. La llengua va fer mobilitzar, a part del personal docent, els gironins de carrer i, sobretot, alumnes de tots els nivells educatius. És el cas de la Xènia, que amb només 9 anys va demanar a la seva àvia sumar-se a la manifestació. «No està d’acord en que s’imparteixi més castellà a l’escola, vol aprendre en català», va esgrimir Anna Ronquillo. I és que els alumnes viuen en primera persona la regressió del català. «Hem de protegir la nostra llengua perquè fins i tot mentre fem classe de català, el castellà és la llengua vehicular entre els alumnes», va denunciar l’estudiant gironí Salva Serra. «El català s’està morint i, si apliquen la sentència del 25% de castellà, perdrem la nostra cultura i el que ens fa ser únics», va sentenciar la banyolina Isona Ros, de 16 anys.
La sentència del TSJC, que vol imposar el 25% de castellà a les aules, també va enervar les famílies, que no es volen quedar amb els braços creuats. «No ens hem de deixar trepitjar, fins i tot en famílies catalanoparlants estem assistint a una important davallada del català, el vocabulari que utilitzen, sobretot a l’institut, està carregat de barbarismes i influències del castellà», va assenyalar Susanna Puig. I és que en molts casos, va lamentar la mestra figuerenca Laia Llobet, els alumnes fins i tot «et contesten en castellà quan els has fet una pregunta en català». Convençuda que la regressió és «total», va assenyalar que el català està en «absoluta minoria» als centres educatius, des de les aules a espais de lleure com el pati. Per a copsar aquesta realitat, va convidar al conseller d’Educació a visitar les escoles. «N’hi hauria prou amb que vingués un dia, així veuria la realitat», va reblar.
Però més enllà del neguit, hi ha un col·lectiu que viu l’agonia del català com un autèntic déjà vu. És el cas de l’Imma Pi, ara ja jubilada, que recorda que va haver d’estudiar en castellà. «Fa 40 anys que estem lluitant per la llengua i ara tornem a estar allà mateix, hem de tornar a acceptar imposicions d’Espanya», va remarcar, i va confessar que se sent molt «frustrada». Ara, però, té clar per a qui ha de lluitar: «pels meus néts». Per la seva banda, la Soledat Barris, que va viure en primera persona l’aplicació de la immersió lingüística, recorda que «al principi necessitàvem intèrprets per a poder-nos comunicar amb els nens nouvinguts, i al llarg dels anys s’ha fet evident que el model ha funcionat molt bé». Però ara, va alertar, «la societat actual no està prou conscienciada de la necessitat de protegir el català perquè ho donen per fet».
Amb tot, la portaveu del sindicat USTEC-STEs a les comarques gironines, Glòria Polls, va denunciar que «és molt trist que es vulgui judicialitzar l’escola». En aquest sentit, va lamentar que la sentència és un «intent més de fer recular la llengua en un dels espais on més s’hauria de protegir». A més, va exigir als tribunals que «deixin de fer sentències clarament ideològiques i sense cap fonament pedagògic o sociolingüístic» i va reclamar al Govern que «sigui ferm en la defensa de la immersió» per a blindar el català a les aules. «No acceptarem cap renúncia, cap pas enrere ni cap flexibilització que ens dugui a ser còmplices de la minorització del català», va advertir.
Segons el director de l’institut Salvador Espriu de Salt (un dels primers centres en adherir-se al manifest sobre el tractament de les llengües), Xavier Serra, «posar quotes no té cap criteri educatiu, el català és el pal de paller, és l’idioma que ens dona cohesió com a comunitat educativa».
La principal mobilització de la jornada, que va arrencar a les dotze del migdia des de la plaça Pompeu Fabra, va enfilar per Jaume I fins la subdelegació del govern espanyol, on un grup d’estudiants va cremar una còpia de la sentència del TSJC com a símbol de protesta. Després va tornar a reprendre la marxa, passant per punts com la plaça Independència i el carrer Santa Clara, fins arribar a la delegació de la Generalitat, on es va fer la lectura d’un manifest unitari. Finalment, i com a nota emotiva, representants de diversos col·lectius de la comunitat educativa (des d‘alumnes de primària a mestres jubilats), així com també l’escriptor Joan-Lluís Lluís (Premi Òmnium 2021) com a convidat especial, van llegir diverses cites a favor del català, firmades per ambaixadors com Mercè Rodoreda, Joan Fuster, Joan Triadú, Modest Prats i, fins i tot, l’entrenador del Girona, Míchel Sánchez. A les set de la tarda, els sindicats van convocar una concentració a la plaça del Vi, on testimonis arribats a Girona des de països com el Paraguai, Argentina, Suècia o el Senegal van compartir la seva experiència en l’aprenentatge del català.
La vaga, segons els sindicats convocants, va tenir un seguiment del 30% entre el professorat (un 10% segons el Departament d’Educació) i un 80% entre l’alumnat de les comarques gironines. A nivell universitari, la Facultat d’Educació i Psicologia de la Universitat de Girona va registrar un 100% de seguiment, mentre que Lletres i Turisme van notificar un 80% i un 67% respectivament.
A banda de Girona, les reivindicacions es van desplegar arreu de Catalunya. A Barcelona s’hi van congregar 7.500 persones, a Lleida van sortir al carrer 250 manifestants per a rebutjar la sentència del 25% de castellà a les aules i a prop d’un miler de persones van defensar la immersió lingüística des de Tarragona.
