El Govern de la Generalitat va aprovar el 15 de març, coincidint amb l’inici de la vaga convocada pels sindicats educatius, un complement salarial en reconeixement a la funció directiva pels directors de centres públics que tenen mandats valorats positivament.

La mesura, però, ha generat tensió entre la comunitat educativa. I és que l’entrada en vigor del complement arribava també el dia en què els directors de tots els instituts de la província de Girona se sumaven en bloc a la vaga. El portaveu de les direccions, Joan Cumeras, defensa que «el conseller d’Educació va anunciar el 13 de gener de 2022 que el complement es faria efectiu, però tot i la sospitosa coincidència amb la vaga, no té cap relació amb el posicionament actual de les direccions». I és que alerta que la coincidència «pot fer pensar que ens han comprat i això no és així».

Però la història es remunta a l’any 2010. «Aquest complement es va reconèixer a l’article 30.3 del decret 155/ 2010 de 2 de novembre de 2010, però no s’havia fet efectiu al·legant raons pressupostàries». A més, afegeix que «la realitat és que al desembre de 2021 una sentència del TSJC va obligar al Departament d'Educació a pagar el complement» i recorda que «no és que ara vulguin fer-ho, és que hi estan obligats».

Un cop més, però, lamenten les formes. «El que ens va molestar va ser que precisament es decidís aprovar el 15 de març», reconeix. «La lectura que en fan algunes persones és que ens pugen el sou per a fer-nos callar». A això, respon que «no ens han apujat el sou, ens havien d’haver pagat aquest complement des de fa 12 anys i fins que no els ha obligat un tribunal no s’han plantejat fer-ho». Amb tot, lamenta que docents i sindicats «puguin interpretar que hem pressionat al Departament d’Educació per a aconseguir un augment».

Un objectiu polític

Segons la portaveu d'Educació de la Intersindical a Girona, Núria Pastor, l'anunci del pagament del complement coincidint amb l'inici de la vaga té un objectiu «clarament polític». «Fent-ho públic ara, el Departament d’Educació ha volgut dinamitar la unitat entre el personal docent». Per la seva banda, la secretària general d’Educació de CCOO a les comarques gironines, Ester Satorras, també lamenta que la data de l’anunci els ha semblat una «casualitat buscada» que ha volgut «separar» la comunitat educativa i «desmarcar» les direccions.

Una mesura mai aplicada

El complement, que en teoria es començava a cobrar després de completar el mandat directiu (quatre anys) i que estava previst que es mantingués fins la data de la jubilació, «no s’ha aplicat mai», segons la portaveu del sindicat USTEC-STES a les comarques gironines, Glòria Polls. Per això encara els ha sorprès més que, precisament, el Govern es decidís a fer-ho ara. «El Departament d’Educació ha volgut subornar els directors?», es pregunta Polls. «Ens fa mala espina, és la primera vegada que el 100% de les direccions se sumen a la vaga i ara, per a fer-los callar, el Departament d’Educació els vol pagar el complement», denuncia.

També lamenta que va «en detriment de tot». «Els docents hem perdut un 15% del poder adquisitiu des del 2008, i enlloc d’invertir a implementar recursos a l’aula, aposten per a pagar-los un plus», denuncia Polls. Per la seva banda, Núria Pastor reivindica que «hi havia altres prioritats».