Els refugiats d’Ucraïna són ara la cara visible d’una xacra que sempre persegueix els més vulnerables. L’advocacia va fer ahir un crit d’alerta a la societat però sobretot a les institucions a través d’unes jornades dedicades al tràfic de persones on el sector va reclamar més eines per detectar i ajudar a les víctimes de tràfic d’explotació.

Aquesta va ser una de les reivindicacions que es van extreure de la jornada «El tràfic de persones amb finalitat d’explotació sexual, laboral i mendicitat» celebrades ahir al Col·legi de l’Advocacia Gironina (ICAG). El simposi arriba en un moment en què és més pertinent que mai poder detectar possibles casos de tràfic de persones, un primer pas que des de l’advocacia i també des del sector policial alerten que és molt complicat d’assolir per manca d’eines legislatives i de coordinació entre els cossos implicats. Donada la conjuntura actual de la guerra d’Ucraïna, el president del consell de l’Advocacia Catalana, Joan Ramon Puig, va inaugurar la jornada demanant a les administracions i entitats socials que ofereixin els serveis d’atenció als refugiats de forma més coordinada per evitar que les màfies s’aprofitin de la seva situació de vulnerabilitat. «No podem estalviar esforços per protegir aquestes persones, especialment les més vulnerables», va dir. En aquest sentit, aposta perquè les víctimes rebin una atenció integral que també inclogui suport legal, no només «reactiu» sinó també preventiu.

L’última de les xerrades va dedicar-se a la intervenció de l’advocacia en la protecció de les víctimes. Sonia Martínez, advocada de Càritas Diocesana i experta en Dret d’Estrangeria, va posar l’accent en l’explotació agrària que «fa temps que denunciem a Lleida» pel que fa als temporers. Segons la lletrada, la normativa al voltant del treball al camp, que cada any acull centenars d’immigrants per fer de temporers, «afavoreix l’explotació» i està «pensada» pels grans empresaris agraris. La llei d’estrangeria que hauria d’assistir-los, «no diu res d’explotació humana», i les víctimes no tenen dret a l’assistència d’un advocat, com sí que ocorre amb les víctimes de violència masclista. Tampoc existeix una especialització jurídica, fet que fa que «anem tres pobles per darrere de les màfies», va subratllar Martínez.

No hi ha un perfil de víctima, i això fa molt complicat que tots els col·lectius implicats (policia, fiscalia, advocats i organitzacions socials) treballin a palpentes: «la policia de vegades no detecta els casos de tràfic, i la fiscalia ni hi és ni se l’espera», va dir. «Ens hem de deixar d’estereotips», va remarcar, afegint que la violència sexual és només una de les múltiples formes de tràfic de persones. Per últim, va remarcar la necessitat de millorar la detecció de víctimes, perquè «en la nostra feina hi ha més soledat que llum».

L’arribada de refugiats i immigrants a les costes per part de dones amb menors -molts cops nascuts durant el trajecte- suposa una via ràpida per les màfies per captar futures víctimes. La directora del centre de primera acollida Fundació Ödos, Teresa Girón, va explicar que la seva funció és prevenir casos de tràfic de persones, alertant als nouvinguts dels possibles perills als quals s’enfronten durant el seu viatge. «Francament: els donem eines perquè en puguin sortir un cop hi entrin, i que en comptes d’estar vuit anys explotades, n’estiguin cinc», va dir. Finalment, va criticar les condicions que es troben a l’hora de demanar asil, i la manca de suport legal que tenen, sobretot en els menors, que molts cops són «invisibles».