Els peixos de llacs i rius pirenaics de Catalunya, Andorra i França tenen microplàstics als seus intestins, segons conclou el projecte Plastic0pyR. En alguns casos s’han trobat fins a 50 fragments. Les troballes apunten a l’existència d’una possible transferència tròfica. Un dels punts més contaminats per número de residus plàstics trobats en les mostres dels peixos és el riu Ter, per sota de l’estació d’esquí Vallter 2000. La investigadora del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, Helena Guasch, afirma que hi ha una clara relació entre el grau d’urbanització i activitat turística propera als rius de muntanya estudiats i la quantitat i tipus de residus plàstics trobats.

Plastic0Pyr, que també ha comptat amb la participació de la Universitat de Girona, ha estudiat la contaminació i els efectes en organismes i ecosistemes del Pirineu durant dos anys. Els resultats s’han presentat aquest cap de setmana en un congrés a Setcases a representants de l’administració local i regional, empreses, entitats esportives, universitats i centres de recerca, inclou propostes d’economia circular i d’implicació ciutadana per minimitzar la presència de microplàstics.

L’investigador gironí de la Université Clermont Auvergne (França) Joan Artigas explica que s’han observat diferències significatives en el creixement i la biodiversitat de microorganismes de substrats naturals, com la fusta o la fullaraca, i els plàstics i bioplàstics que s’acumulen als rius de muntanya. Així, les interaccions entre aquests microorganismes canvien segons si creixen sobre substrats plàstics o bioplàstics. Segons detallat Mónica Martinez, investigadora de la Universitat de Barcelona, «els productes de plàstic més usats han resultat ser ampolles de plàstic, film transparent, bosses de plàstic i capsetes de cartró per a menjar ràpid».

El projecte ha abordat també la problemàtica des de la vessant econòmica i social. En aquest sentit, s’ha constatat que, malgrat la conscienciació mediambiental, els plàstics d’un sol ús es continuen fent servir en activitats esportives i lúdiques de muntanya. Entre els més emprats hi ha ampolles d’aigua, bosses de plàstic i caixes de cartró de menjar ràpid.

Plastic0Pyr ha anat més enllà i ha plantejat un model alternatiu d’estació d’esquí que apostaria per la reducció de les ampolles de plàstic mitjançant la venda o el lloguer d’ampolles d’acer inoxidable, la instal·lació de màquines de venda, fonts d’aigua filtrada arreu de la instal·lació i punts de recàrrega. D’aquesta manera, s’aniria reduint la presència de plàstics en l’entorn. «El volum de residus generats pel turisme de muntanya és un problema de difícil gestió per als petits municipis de les regions de muntanya, que han d’assumir un cost massa elevat per a les seves economies», opina l’alcalde de Setcases, Joan Casadevall, que considera «fonamental» la implicació d’administracions de rang superior. A més, els residus plàstics en els ecosistemes de muntanya són un problema transfronterer «per la qual cosa són vitals enfocaments multidisciplinaris i implicant diferents agents socials, polítics i administratius», diu la investigadora Eugènia Martí del CEAB-CSIC de Blanes.