"Les religions consoliden la democràcia"

Què poden aportar les confessions religioses a la cultura pública comuna? Aquesta és la pregunta que representants de la comunitat ortodoxa, catòlica, bahá’i i musulmana van intentar respondre dijous en una taula rodona que va servir per tancar el cicle "La diversitat religiosa a Catalunya", organitzada per la Càtedra Ferrater Mora de la UdG i la biblioteca Carles Rahola de Girona. Una taula rodona en què el moderador, el director de la Càtedra, Joan Vergés, va plantejar als representants de les confessions preguntes «incòmodes», com ara el paper de la dona en el cas de la catòlica, el suport de l’església russa a la Guerra d’Ucraïna o les causes de la islamofòbia. 

El vicari general del Patriarcat de Sèrbia (església ortodoxa) per Espanya i Portugal, Joan Garcia, va advertir dels perills que pot comportar el fet de jutjar «des de la comoditat d’Occident» el que succeeix a Rússia, tot subratllant que allà es viu «un imperi del terror» i que el silenci del patriarca Kirill, líder de l’església russa, pot respondre a una voluntat de protegir la seva església.

En relació al paper de la dona en l’església catòlica, Carme Planella, com a membre de la delegació espiscopal de Diàleg Interreligiós del Bisbat de Girona, va assegurar que, des de la base, «hi ha una autocrítica molt gran» en relació a aquest tema, tot i que no hi ha unanimitat sobre com s’ha de materialitzar. Planella va subratllar que aquesta qüestió ha quedat recollida en el procés sinodal en què es veu immersa l’església catòlica, i es va mostrar confiada que la jerarquia en prengui nota. 

Per part de la comunitat musulmana, va participar en la taula rodona Mustapha Aoulad Sellam, president de l’entitat SAFI (Stop als Fenòmens Islamofòbics). Vergés li va preguntar per les causes de la islamofòbia, tot demanant-li autocrítica, a la qual cosa va respondre que el terrorisme no és l’única causa ni la principal, ja que la islamofòbia ja existia molt abans que comencessin els atacs terroristes a Europa i abans també de l’auge de l’extrema dreta. En aquest sentit, va advertir que és un tema «molt complex» i que es fa difícil trobar-ne totes les causes.

La secretària de l’assemblea dels bahá’i de Girona, Aida Abtahi, va ser l’encarregada de donar a conèixer la religió més nova de totes les presents -té menys de 200 anys- i més desconeguda a casa nostra, ja que a tota la província només compta amb una trentena de membres. Abtahi va descriure alguns dels principis bàsics de la confessió, com la igualtat entre home i dona o l’organització a través d’assemblees.  

Però més enllà de les tribulacions i particularitats amb què es troba cada confessió, tots els presents van coincidir en la necessitat de potenciar el diàleg interreligiós i garantir una bona gestió de la diversitat religiosa. «Les religions, igual que altres elements de la diversitat, consoliden la democràcia», va indicar Mustapha Aoulad Sellam, tot considerant que a Catalunya encara falta reflexionar sobre aquesta qüestió. 

Planella, per la seva banda, va advocar pel «respecte» entre confessions, anant més enllà del simple concepte de «tolerància». Abtahi, mentrestant, va advertir que, més enllà de l’individual, cal posar el focus en l’espiritualitat col·lectiva, i Garcia va recordar que el sentiment religiós ha de conviure, dins la societat, amb aquells que no ho són. 

Subscriu-te per seguir llegint