Quiosc

Diari de Girona

Els desfibril·ladors ja han salvat 76 vides a Girona des del 2011

L’últim cas registrat ha passat a Platja d’Aro, quan dos agents de la policia han reanimat un home que havia patit una aturada a casa seva

Una policia local amb un desfibril·lador del programa de Dipsalut. Dipsalut

La instal·lació de desfibril·ladors (DEAs) automàtics a les comarques gironines ha ajudat a recuperar 76 persones que havien patit una aturada cardíaca fora de l’hospital, segons dades de Dipsalut, òrgan impulsor del programa Girona, territori cardioprotegit, que des del 2011 ha instal·lat dispositius fixos i mòbils als municipis de la demarcació i en presta de lliures a diverses entitats de forma puntual.

L’últim cas registrat va tenir lloc el 23 de maig al municipi de Platja d’Aro. La Policia Local va respondre una alerta al 112 d’aturada cardiorespiratòria a un domicili de la població. Una patrulla va arribar a casa de la persona afectada i va intervenir-hi amb un dels desfibril·ladors que duen dins els vehicles. Els agents van practicar les maniobres de reanimació i el desfibril·lador a la víctima, un home de 68 anys, que gràcies a això va poder recuperar el pols. Posteriorment, els sanitaris de l’ambulància el van estabilitzar i el van traslladar a un centre hospitalari.

Aquest cas s’afegeix a la llarga llista de persones que han sobreviscut a una aturada cardíaca gràcies a la iniciativa. Un dels que ha generat més repercussió va passar a l’octubre de l’any passat, el darrer abans del cas de Platja d’Aro, quan un futbolista del Maià de Montcal va patir fins a cinc aturades mentre jugava un partit. El desfibril·lador del casal d’avis del municipi, que es troba a uns 300 metres de l’estadi, el va salvar. Des del punt de vista logístic, Maià de Montcal no hauria de tenir cap DEA perquè té poc més de 400 habitants i no es considera com una necessitat prioritària per part del Departament de Salut. Precisament si n’hi ha un al casal d’avis és gràcies al programa de Dipsalut. 

I és que, ara com ara, tots els municipis de les comarques gironines tenen, com a mínim, un desfibril·lador dels 783 que ha instal·lat «Girona, territori cardioprotegit». Al voltant de mig miler són a l’espai públic (carrers, places, façanes de diferents tipus d’equipaments...) i, d’altra banda, uns dos centenars més de desfibril·ladors es troben a l’interior dels vehicles de Mossos, policies locals (com els que van actuar en el cas de l’home de 68 anys de Platja d’Aro), o Protecció Civil.

Hi ha mig miler d’aparells a la via pública però també d'altres a l’interior dels cotxes de policies i Protecció Civil

decoration

També, des de Dipsalut, se cedeixen desfibril·ladors de manera temporal a ajuntaments i entitats per a activitats puntuals que es consideren de risc (concerts, festes majors...) o, per exemple, de cara a l’estiu per a les platges als municipis dela Costa Brava, on la població augmenta.

Més enllà dels desfibril·ladors gestionats per «Girona, territori cardioprotegit», el cardiòleg Ramon Brugada creu que n’hi deu haver «uns 750 més de privats a les comarques gironines» que, al seu criteri, encara haurien de ser més per estar realment a l’abast d’absolutament tota la població.

En el cas del programa de Dipsalut, els aparells s’han fet servir centenars de vegades al llarg d’aquests onze anys i d’aquests usos només 76 han finalitzat amb èxit. Això és degut a dos motius: d’una banda, a intents fallits de fer servir l’aparell per atendre persones que realment no estaven patint una aturada cardíaca, sinó alguna altra patologia com un ictus; i d’altra banda, la resta de casos sí que han patit una aturada però es va arribar massa tard.

Formació continuada

Des de Dipsalut es forma gratuïtament i de manera continuada els usuaris intensius d’aquests aparells. També s’ofereix formació més bàsica a tota la ciutadania. L’objectiu és transmetre les pautes bàsiques per poder socórrer algú que pateix una aturada cardiorespiratòria i promoure l’ús dels aparells de desfibril·lació externa.

Tot i això, cal tenir present que un dels avenços més importants del programa va tenir lloc a partir del canvi de llei -el 2012-que va permetre que tothom pogués fer ús dels desfibril·ladors.

El programa és pioner a Catalunya i vol ajudar a definir les intervencions que aporten més efectivitat amb els diners invertits en la millora de la supervivència de pacients amb aturada cardíaca. Per això, des de la posada en marxa del programa, la Universitat de Girona va desenvolupar un estudi de recerca amb la idea d’analitzar l’impacte de la implementació del programa i l’avaluació de la possible millora de la supervivència de pacients amb aturada cardíaca després de l’accés de personal no sanita

Compartir l'article

stats