L’arribada de la pandèmia del coronavirus va suposar un abans i un després en moltes coses, i mentre la presencialitat quedava «vetada», el mot «telemàtic» va esdevenir «viral». Després d’uns dies de confusió, tot havia de continuar funcionant, inclòs l’aparell judicial, i en la mesura del possible calia optar per la virtualitat.
El món judicial ja coneixia i utilitzava de forma més o menys puntual -segons el jutjat i la sala- les eines telemàtiques de què disposaven, tant en declaracions pericials o testificals, sobretot quan els citats no podien acudir-hi presencialment. Amb tot, no s’havien celebrat mai judicis telemàtics en la seva totalitat, i la possibilitat que això fos el nou camí a seguir va obligar l’administració a instal·lar a correcuita càmeres i a adquirir llicències per dotar tots els jutjats de sistemes eficaços de videotrucada. També es van formar prop de 2.000 funcionaris, entre gestors, tramitadors i auxilis judicials a tot Catalunya.
En aquest context, des de març de 2020 fins a desembre de 2021 els jutjats d’arreu de la província de Girona han fet 29.394 actes processals telemàtics, contant pericials o testificals en judicis (tant de forma 100% telemàtica com parcialment), declaracions de detinguts, compareixences, audiències o altres tipus d’actes judicials.
Del total de procediments, més del 60% són actuacions en judicis que s’han fet de forma telemàtica. En tot cas, la tònica més habitual ha estat la de celebrar judicis híbrids, més que fer-los 100% telemàtics.
Entre el març i l’agost es van fer entre 150 i 250 actes telemàtics cada mes . Va ser a el setembre quan es van disparar, un cop endegat el nou any judicial, i durant el 2021 van pujar com l’escuma fins arribar a situar-se a una mitjana de 1.300 actes no presencials per mes, una xifra totalment inaudita.
La jurisdicció on més actes telemàtics s’han celebrat és la penal, i de fet suposa més del 50% del total (prop de 16.000 actes). La resta de jurisdiccions on té més pes és a la civil (10.100), i molt per darrere la social (2.500). A la jurisdicció contenciosa administrativa només se n’han fet 823. Durant aquest mateix període es van fer 318.186 actes processals no presencials a tot el territori català. El pic es va viure durant el març de 2021, quan en un mes es va arribar a registrar una xifra rècord de 2.430 procediments telemàtics. Des de llavors, i coincidint amb la progressiva reducció de restriccions sanitàries i de mesures de distanciament social, va disminuir fins que el desembre va tancar amb una xifra reduïda a la meitat: en 30 dies, 1.200 actes telemàtics.
Tot i que l’engranatge judicial ha consolidat al seu dia a dia la via telemàtica en molts actes, hi ha casos en què la presencialitat ja no és negociable. I és que el protocol elaborat pel Poder Judicial va deixar car que moltes de les mesures que durant el període de restriccions es feien de forma telemàtica havien de recuperar la presencialitat en la mesura del possible (com la declaració d’un acusat en delictes greus), a no ser que hi hagués un impediment justificat o per motius organitzatius o de flexibilitat.
A més, cal tenir en compte els múltiples problemes de connexió que tenen els jutjats a l’hora d’optar per la via telemàtica, un fet que ha estat criticat per tots els operadors jurídics i que ha estat en algunes ocasions motiu de suspensió de judicis.
