El nombre de pisos llogats per les borses d’habitatge de lloguer social a les comarques gironines s’ha reduït un 65% en els últims deu anys. Segons les dades de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, a la província de Girona es van llogar, durant el 2021, un total de 104 habitatges a través de la Xarxa de mediació per al lloguer social, mentre que l’any 2012 la xifra havia estat de 299. És a dir, que l’any passat es van llogar per aquest sistema només un terç dels que es van llogar ara fa una dècada. El principal problema, per a les administracions, és la falta de pisos per oferir, tot i que tampoc cal oblidar l’aturada administrativa que va suposar la pandèmia durant els anys 2020 i 2021.

Segons explica la Generalitat, aquesta xarxa consisteix en un sistema de mediació dins del mercat immobiliari que pretén incrementar l’oferta de lloguer a preus moderats i, alhora, mobilitzar els parcs de pisos desocupats. Així doncs, el programa es dirigeix als propietaris que tenen un habitatge buit -ja sigui nou o de segona mà- que no s’atreveixen a llogar-lo per por a possibles desperfectes o problemes d’impagaments. En aquests casos, l’administració els ofereix garanties i un seguiment del contracte, per tal que els propietaris estiguin tranquils a l’hora de posar el seu habitatge a lloguer. Així doncs, es posa a disposició dels propietaris assegurances multirisc i de defensa jurídica durant tot el contracte, avalloguer, servei d’assessorament, tramitació de contractes i control del bon ús dels habitatges llogats, entre altres.

Els pisos mobilitzats es lloguen llavors, sota la supervisió de l’administració, a preus per sota els de mercat, amb l’objectiu que hi puguin accedir les persones que no poden fer front a una hipoteca o un lloguer en el mercat lliure. També se’ls assessora de forma gratuïta. Aquestes borses estan gestionades al territori pels ajuntaments, consells comarcals i les agrupacions de municipis, però un dels principals hàndicaps amb què es troben és la falta de pisos disponibles, que fa que sovint no es puguin atendre totes les peticions que es reben. De fet, entitats com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) ha denunciat en diverses ocasions la manca d’habitatges per a lloguer social. A més, l’increment dels preus del lloguer en el mercat lliure han animat molts propietaris a posar-los a lloguer «normal», ja que en poden treure més rendiment.

A les comarques gironines, la Selva va ser la comarca on l’any passat es van llogar més habitatges a través de les borses de lloguer social: en total, 37. La majoria van ser a Blanes (27), tot i que també se’n van llogar vuit a Lloret i dos més a Santa Coloma. En segon lloc es troba el Pla de l’Estany, amb 25, i la tercera posició la comparteixen la Garrotxa (tots ells a Olot) i el Gironès, amb quinze cadascun.

Aquesta disminució de pisos llogats a través de borses no és un fenomen exclusiu de les comarques gironines, sinó que també s’ha produït arreu de Catalunya. Així doncs, si s’observa el mateix període -entre 2012 i 2021-, la quantitat de pisos llogats per aquestes borses ha passat de 2.999 a 1.490. Les dades -tant a les comarques gironines com al conjunt de Catalunya -inclouen els habitatges tant del programa de cessió com del de mediació.