Pràcticament un 20% dels habitants del Gironès i de l’Alt Empordà són originaris de països en vies de desenvolupament. Així ho indiquen les dades dels Indicadors territorials de risc de pobresa i exclusió social de l’Idescat, que l’institut estadístic ha actualitzat recentment amb dades per comarques corresponents a 2020. Aquesta estadística inclou 19 indicadors que serveixen per mesurar la població que es troba en situació de pobresa, posant l’accent no només en el nivell de renda monetària (dada que també s’inclou) sinó també en el mercat de treball, la demografia i la protecció social. Així, entre els indicadors que s’estudien hi ha el percentatge de famílies amb més de tres fills i les monoparentals, la població en situació d’atur (i de forma específica, els aturats de llarga i molt llarga durada), el percentatge de rendes per sota la mediana, la taxa d’escolarització, les persones majors de 75 anys que viuen soles o el ja mencionat percentatge de veïns procedents de països en vies de desenvolupament. En aquest article s’analitzen alguns dels principals indicadors que mostra l’Idescat.
IMMIGRACIÓ
Si es mira aquest últim indicador, es pot observar com el Gironès, amb un 19,6%, i l’Alt Empordà, amb un 19%, són les comarques gironines que presenten uns percentatges més elevats, mentre que el Ripollès, amb un 10,2%, i el Pla de l’Estany, amb un 13,3%, són les que el tenen més baix. Enmig es troben la Garrotxa (16,4%), el Baix Empordà (16%), la Selva (14,7%) i la Cerdanya (14,1%). L’indicador de persones procedents de països en vies de desenvolupament s’utilitza com a indicador de pobresa perquè, moltes vegades, aquest tipus d’immigració té més dificultats per accedir a llocs de treball estables.
MAJORS DE 75 ANYS
Un altre indicador que utilitza l’Idescat és la quantitat de persones grans -és a dir, majors de 75 anys- que viuen soles. Malgrat l’allargament de l’esperança de vida i la tendència al sobreenvelliment de la població que experimenten les comarques gironines (una tendència generalitzada a tot l’Estat), el percentatge de majors de 75 anys que viuen sols a casa seva no ha variat gaire al llarg de l’última dècada, situant-se entre el 25 i el 30% a totes les comarques. Això sí, el Ripollès (30,6%) és la comarca amb un percentatge més elevat, coincidint amb el fet que és també la comarca gironina amb un major percentatge de persones grans. Molt a prop se situen la Garrotxa (29,9%) i l’Alt Empordà (29,2%). En canvi, el Pla de l’Estany, amb només un 23,2%, i la Selva, amb un 35%, són les àrees amb un menor percentatge de gent gran vivint tota sola.
FAMÍLIES NOMBROSES
El percentatge de famílies nombroses (és a dir, amb tres fills o més) és un altre dels indicadors que s’ha tingut en compte. Malgrat el descens de la natalitat que s’ha produït al llarg dels últims anys, la xifra de llars on viuen famílies nombroses és més alta que, per exemple, la de famílies monoparentals. A les comarques gironines, el Gironès és l’àrea amb un major percentatge d’aquesta tipologia de famílies (7,3%), seguida del Pla de l’Estany (6,2%). En canvi, la Cerdanya, amb un 3,3%, i el Ripollès, amb un 3,4%, són les que presenten unes xifres més baixes. Per contra, el percentatge de famílies monoparentals no arriba a un 2% en la immensa majoria de casos.
TAXES D'ESCOLARITZACIÓ
A nivell educatiu, s’observa que la taxa d’escolarització als 17 anys és considerablement elevada a totes les comarques, ja que la xifra supera el 75% en tots els casos. Tot i això, destaca el cas del Ripollès, on el percentatge es dispara fins a un 91%, essent la comarca amb un nombre més elevat amb molta diferència, ja que en segon lloc es troba el Pla de l’Estany amb un 80,1%. En canvi, les que presenten percentatges més reduïts són la Selva (75,2%), el Gironès (75,5%) i la Garrotxa (75,6%). Cal tenir en compte que, a Catalunya, l’escolarització obligatòria arriba fins als setze anys (quart d’ESO).
AJUDES ALIMENTÀRIES
A nivell de protecció social, un dels indicadors que s’ha tingut en compte és el de les ajudes alimentàries que reben els habitants de cada territori. I en aquest cas, destaca clarament el cas del Gironès, on hi ha un 8,4% de gent que rep algun tipus d’aquesta ajuda. Es tracta de la comarca, amb diferència, amb un percentatge més elevat, ja que la següent és la Selva però se situa a força distància, amb un 5,4%. L’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Cerdanya i la Garrotxa se situen en un terme mig, mentre que a els percentatges més baixos corresponen al Ripollès, amb un 2%, i el Pla de l’Estany, amb un 3,3%.
AJUTS AL LLOGUER
Finalment, les xifres d’ajut pel lloguer són generalment més baixes que les alimentàries, i en general se situen al voltant del 2,5%. Tot i que hi ha molt poques diferències entre les diferents comarques, la Selva, amb un 2,6%, és la que compta amb un percentatge més elevat, mentre que l’Alt Empordà, amb un 1,6%, és la que té el més baix. Totes les altres se situen en untre un 2,2 i un 2,5%. Per tant, les diferències no són significatives.
