El municipi de Llançà, a l’Alt Empordà, va incrementar fins a un 126% la seva població durant l’estiu de l’any passat, segons les dades de l’INE a partir del rastreig de telèfons mòbils. Però malgrat aquest «boom» durant l’època estival, la realitat és que la quantitat d’habitants que hi estan empadronats s’ha reduït un 5,15% durant l'última dècada, segons també dades de l’INE. Es tracta d’una realitat que comparteixen la meitat de municipis de la Costa Brava, que veuen com a l’estiu es multiplica la seva població però, en canvi, es redueix el seu nombre d’habitants permanents.

El cas més paradigmàtic és el de Lloret de Mar, un dels centres turístics per excel·lència de la Costa Brava. L’any passat, segons les dades de l’INE, la seva població estival va créixer un 35,28%, però en canvi el seu padró s’ha vist reduït en pràcticament un 6% durant els últims deu anys. Tenint en compte que la localitat selvatana viu especialment del turisme internacional, i que l’any passat encara van rebre una xifra de turistes per sota de l’habitual a causa de la pandèmia, probablement el seu increment de població estacional encara és més elevat, de manera que el contrast entre població estacional i permanent és més accentuada.

Aquest fenomen no és exclusiu de la Costa Brava, sinó que succeeix, i encara amb més força, a altres punts de la geografia espanyola. La presidenta de la Asociación Española Contra la Despoblación (AECD) assenyala, en una entrevista a eldiario.es, que darrere d’aquest fenomen s‘hi amaga, sovint, l’encariment del preu de l’habitatge a causa de les segones residències. A més, també apunta que l’economia local d’aquests municipis s’encara cada cop més al turisme i, per tant, a l‘hivern hi ha molta població que no hi pot viure, perquè no hi ha feina.

A la Costa Brava, això passa, a part de Lloret i Llançà, als municipis de Cadaqués, on el padró ha caigut un 4%, Castelló d’Empúries-Empuriabrava (-5,43%), Sant Pere Pescador (-3,61%), l’Escala, tot i que amb xifres molt discretes (-0,1%), Begur (-4,1%), Mont-Ras (-8,03%) i Tossa de Mar (-0,37%). En tots aquests casos, guanyen població a l’estiu, però en perden durant la resta de l‘any.

Dinàmica inversa

En canvi, les grans localitats del Baix Empordà -Palafrugell, Calonge, Castell-Platja d’Aro i Sant Feliu de Guíxols- s’escapen d’aquesta dinàmica, ans al contrari: tot i que experimenten creixements importants durant l’estiu, també han guanyat habitants al llarg de tot l’any. En aquests casos, es tracta de localitats amb un turisme molt més local. Finalment, també han guanyat veïns Blanes, Santa Cristina d’Aro, Torroella-l’Estartit i Roses, amb majors o menors percentatges.