El col·lectiu d’advocats voluntaris que ha interposat querelles en nom dels ajuntaments de Girona, Aiguaviva i Sant Julià de Ramis per l’actuació policial contra la ciutadania durant el referèndum de l’1-O, així com en representació de 200 víctimes, lamenten que el jutjat d’instrucció hagi «trossejat» la macrocausa en deu judicis diferents, un per cada col·legi electoral on es van produir càrregues. «Nosaltres no estem d’acord amb aquest criteri, perquè considerem que totes les actuacions responen a una pauta única i una unitat de direcció», assenyala el representants dels advocats, Albert Carreras. «Fer deu judicis no té cap sentit a nivell tècnic ni jurídic, perquè són uns mateixos fets i per això vam interposar una sola querella», assenyala. De moment han presentat recurs i estan a l’espera de la resolució de l’Audiència, tot i que no hi tenen posades gaires esperances.

Quan estan a punt de complir-se cinc anys dels fets, Carreras indica que la instrucció s’ha anat fent de forma «sincopada»: «No és que hi hagi hagut molta dinàmica ni voluntat investigadora», critica. Ara ja s’ha tancat la instrucció, tot i que ells en discrepen perquè no s’han aportat proves que des del col·lectiu havien demanat, com ara la identificació de caps i operatius: «El Ministeri no ha aportat aquesta informació», lamenta. Al febrer es va determinar l’obertura del judici oral, i és aquí on critica que la jutgessa hagi decidit que s’han de fer deu judicis separats, un per cada col·legi electoral: Sant Julià de Ramis, Aiguaviva, Pedret, Bruguera, Verd, la biblioteca Ernest Lluch, el Dalmau Carles, el Servei Municipal d’Ocupació de Sant Narcís i Taialà.

Casos que no es podran jutjar

Segons adverteix Carreras, en alguns casos, com a Sant Julià de Ramis, Pedret o la bilbioteca Ernest Lluch, no es va poder identificar cap agent policial, ja que no hi ha imatges de prou qualitat, de manera que aquestes càrregues policials «quedaran sense jutjar». Per tant, ja compten que es decretrà directament l’arxiu. En d’altres casos, s’ha determinat que les víctimes només han tingut lesions lleus, de manera que només es jutjaran delictes de lesions. «Això vol dir que no serà un judici penal, sinó el que abans s’anomenava un judici de faltes.Per tant, els fets que vam denunciar queden molt rebaixats i desvirutats», critica Carreras.

Els advocats voluntaris han recorregut la decisió de trossejar la macrocausa, igual que ho ha fet Òmnium i la Generalitat. També han presentat recursos Fiscalia, que ha demanat que s’arxivi pràcticament tot, i les defenses dels policies. Ara, estan a l’expectativa que l’Audiència ho resolgui, tot i que es mostren poc esperançats de poder aconseguir un sol judici. Tot i això, calculen que d’aquí un mes o dos finalment tindran la resolució i per tant sabran a quin tipus de judici s’enfronten.

Falta de celeritat

Per tant, cinc anys després, les actuacions judicial segueixen pendents de judici. «És un procés judicial molt complex, en què hi ha hagut moltes víctimes i moltes declaracions, i en cap moment s’ha procurat una celeritat que seria pròpia d’un cas tan rellevant per a les comarques gironines com és aquest», assenyala Carreras.

Pel que fa a les víctimes, l’advocat assenyala que estan «decebudes» per la lentitud que està mostrant la justícia en aquest cas, ja que veuen que hi ha «poques ganes que s’investiguin aquests fets». Tot i això, assegura que també els han mostrat el seu agraïment i satisfacció perquè el procés judicial, de moment, ja ha portat a declarar més de 30 policies i alts càrrecs: «L’important és que tot això no quedi en l’oblit», assenyala Carreras, perquè «si fos per la Fiscalia, això s’hauria arxivat ja fa temps i ningú hauria demanat explicacions». Finalment, també diu que les víctimes estan contentes perquè no se les ha deixat soles, i assegura que continuaran lluitant fins que puguin: «No ens rendirem. Nosaltres continuarem mentre hi hagi una petita esperança, una branca de l’ordenament jurídic on agafar-nos», garanteix Carreras.

«És probable que les conseqüències penals siguin minses»

  • Com a representant dels advocats voluntaris, Albert Carreras assenyala que el col·lectiu està satisfet de poder defensar les víctimes de les actuacions policials de l’1-O, ja que representen tot el col·lectiu de persones que va fer possible el referèndum. «Això ens fa sentir orgullosos de la feina que hem fet fins aquí», assenyala. Tot i això, també admet que tenen un punt de desànim en veure que «malgrat tot l’esforç que hi hem abocat, és probable que les conseqüències penals siguin minses». «Ja ho preveiem, però tot i això no estem satisfets», indica.