Quiosc Diari de Girona

Diari de Girona

Girona, Figueres i Salt viuen un procés de «desconcentració urbana»

En canvi, els grans municipis de la costa guanyen població

MARC MARTÍ/ARXIU

L’any 2021 es van registrar 280.677 canvis de residència entre municipis de Catalunya. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquesta xifra representa un increment del 15,2% respecte l’any 2020 i es tracta del valor més alt dels últims quinze anys. Segons l’institut estadístic, aquest increment de la mobilitat a l’interior del país s’explica per un procés de «desconcentració urbana», ja que arreu de Catalunya els municipis de més de 50.000 habitants perden més habitants que no pas en guanyen. Es tracta d’un fenomen especialment evident a grans ciutats com Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet. En canvi, les localitats amb menys de 5.000 habitants o les que en tenen entre 5.000 i 20.000 són han estat les principals receptores de la migració dins de Catalunya durant la pandèmia de la covid-19.

Però, què passa amb les comarques gironines? La província va batre durant el 2021 el rècord de migracions internes dins la mateixa província, essent la comarca de la Selva la més beneficiada per aquests moviments. Tot i això, el procés de «desconcentració urbana» a la demarcació es produeix només a mitges. Entre les ciutats més poblades n’hi ha algunes, com Girona, Figueres i Salt, que porten set o vuit anys (des de 2015 o 2016) perdent població, amb veïns que decideixen abandonar aquestes ciutats per anar-se’n a viure a altres localitats catalanes. Girona, per exemple, va perdre l’any passat 241 persones que se’n van anar a viure a altres punts de Catalunya, mentre que Figueres en va perdre 180, i Salt, fins a 333. Per contra, aquest fenomen no es produeix a les principals localitats costaneres, ja que Blanes, Lloret de Mar, Palafrugell o Sant Feliu de Guíxols no han fet més que sumar habitants al llarg dels últims temps. També guanya població per aquesta via, tot i que menys, Olot, una de les principals localitats d’interior.

En total, el saldo migratori a les comarques gironines durant el 2021 va ser positiu, és a dir, van arribar més persones -ja fos d’altres zones de Catalunya com d’Espanya o països estrangers- que no pas en van marxar. En total, la diferència va ser de 7.698 arribades més que sortides. Pel que fa a les migracions internes, és a dir, dins de la mateixa província de Girona, es va arribar fins als 22.421 moviments, la xifra més alta des de l’any 1998, que és quan comencen els registres.

Pel que fa a les migracions a altres zones de Catalunya, el balanç també és positiu, ja que la demarcació de Girona va sumar 3.021 persones per aquesta via (unes 11.000 arribades davant de gairebé 8.000 emigracions). També és positiu el saldo migratori en relació a la resta d’Espanya, però amb unes xifres molt menors: van arribar 158 persones més procedents d’altres províncies espanyoles que no pas gironins que van marxar. En aquest cas, la Garrotxa va ser la comarca que va rebre més habitants de la resta d’Espanya (un balanç net de 172 nous habitants), mentre que l’Alt Empordà va patir un dèficit, ja que hi va haver 122 persones més que van marxar que no pas les que van arribar.

Finalment, pel que fa a les migracions externes (amb l’estranger), van tornar a deixar un saldo positiu a les comarques gironines, igual que en els últims anys. En aquest cas, la demarcació va sumar 4.519 nous habitants per aquesta via.

Compartir l'article

stats