El setembre ha acabat amb menys maldecaps logístics que els que van protagonitzar l’inici de curs, quan debutava l’experiment de les tardes de lleure. Però ahir, les escoles ja van deixar enrere la jornada compactada i van recuperar l’horari partit habitual.
Les direccions dels centres educatius gironins consultats per aquest diari van celebrar la transició, però van advertir que els alumnes han «perdut» 20 hores lectives, que s’han convertit en temps de lleure. «Hem hagut de fer les assignatures en franges molt més reduïdes», assenyala el director de l’escola Josep Dalmau i Carles de Girona, Aaron Fortuny, que lamenta que «el setembre ha estat un ‘xiquiparc’ pels nens, on no hem pogut fer res de l’altre món». Ara, assegura, «podrem aprofundir en el contingut, cosa que en les darreres setmanes ha estat impossible». A més, la directora de l’escola El Bosc de la Pabordia de Girona, Anna Nadal, lamenta que hi hagut un «greuge comparatiu» entre els equipaments, que ha «perjudicat» als alumnes en funció del centre en el que estaven escolaritzats: «les escoles rurals i els centres d’educació especial han pogut acollir-se a l’excepcionalitat i ells sí que han pogut fer aquestes 20 hores lectives més que els alumnes de les escoles ordinàries», sosté.
Tot i que les direccions gironines, de la mà de la direcció territorial de Primària, ja havien exigit al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, recuperar l’horari lectiu habitual a partir del 12 de setembre (acceptant, però, fer jornada continuada del 5 al 9 de setembre), la conselleria els va denegar la proposta. «No entenc per què el Departament d’Educació no volia que els mestres treballéssim a la tarda», lamenta Nadal. A més, assegura que la fórmula de la jornada intensiva també ha contribuït a remoure encara més les aigües entre l’opinió pública: «sempre ens assenyalen perquè consideren que tenim masses vacances i això encara ha fet que ens critiquessin més».
Un setembre de preparació
L’avançament del calendari escolar ha retallat el marge de maniobra de la comunitat docent per a preparar el nou curs. En aquest sentit, assegura Fortuny, «durant tot el mes de setembre hem estat fent reunions de coordinació perquè era impossible preparar tot el curs en només dos dies». Ara, amb tota l’engranatge a ple rendiment, assenyala que «és quan realment comença el curs».
Durant les darreres setmanes, a més, lamenta que han tingut poc contacte amb les famílies. «Qui interactuava amb els pares era el servei de menjador o els monitors de lleure de les tardes», afirma Fortuny, un aspecte que amb l’entrada en funcionament de l’horari partit podran revertir. A més, Nadal afegeix que els alumnes estaven «cansats» d’estar «tota l’estona al pati» i afirma que «també tenien ganes de tornar a la normalitat». Amb tot, assegura que «espero que el Departament d’Educació reconsideri la mesura de cara al curs vinent».
A l’espera d’un balanç
De fet, l’avaluació en base a l’experiència d’aquest curs serà el quid de la qüestió. Segons la representant de la Junta Territorial de Primària a les comarques gironines, Sandra Coromina, «ara s’ha de fer un balanç per a valorar com ha anat aquest inici de curs i poder introduir millores de cara a l’any vinent». I és que de fet, el conseller d’Educació ja va advertir que l’avançament del calendari escolar ha vingut per quedar-se. «Està clar que començarem el 5 de setembre, però aquest balanç ens ha de permetre saber el com», assegura. Una de les opcions, confessa, seria «valorar que totes les escoles tinguessin l'oportunitat d’acollir-se a l’excepcionalitat i que poguessin fer una hora lectiva més, com han fet les escoles rurals i els centres d’educació especial». Una altra alternativa, manifesta, seria «programar una setmana de lleure educatiu del 5 al 12 de setembre amb activitats durant matí i tarda» i «començar l’horari lectiu habitual de cada centre a partir del 12 de setembre». Amb tot, Coromina valora «molt positivament» el retorn a la jornada habitual i afirma que «de moment encara no podem veure l’impacte de les 20 hores lectives menys».
