La jornada escolar compactada té defensors i detractors. Però clínicament, hi ha una evidència: l’horari intensiu fa que es redueixin els casos d’assetjament escolar i els conflictes de conducta entre els adolescents.
En aquest sentit, el Doctor en Psicologia i vocal de la Junta Rectora del Col·legi Oficial de Psicologia de Girona, Angel Guirado, assegura que «els conflictes s’incrementen a partir del migdia». I és que a mesura que avança el dia, «la càrrega de treball, la tensió, el cansament i l’acumulació d’hores dins d’un mateix espai comencen a passar factura». I és aquí quan «disminueix la capacitat de controlar les pròpies conductes».
Tot i que la jornada compactada sovint és objecte de debat perquè alguns sectors en qüestionen algunes derivades pedagògiques -des de la intensitat de la jornada acadèmica a l’hora (o deshora) de dinar per un col·lectiu en edat de desenvolupament- les direccions dels instituts gironins corroboren la caiguda dels casos d’assetjament entre l’alumnat des de la implantació de la jornada intensiva. En aquest sentit, el director de l’institut Ramon Muntaner de Figueres, Quim Bruguera, assegura que l’horari partit (que han abandonat fa més de vuit anys), provocava índexs d’assetjament i conflictivitat «més elevats», concentrats, sobretot, a les tardes. «En passar a jornada intensiva, els casos s’han reduït significativament», assenyala. A més, explica que «al matí solen haver-hi pocs conflictes, però al llarg del dia creix el cansament i l’avorriment d’estar tantes hores tancats en un mateix espai i la tendència és que aflorin conductes negatives». Una tesi que també comparteix el director de l’institut Rocagrossa de Lloret de Mar, Kike Molina. «Les faltes de conducta gairebé sempre es posen en les últimes hores de la jornada», assegura, i afegeix que «quan fèiem horari partit, la conflictivitat s’acumulava a la tarda».
Per la seva banda, la coordinadora pedagògica de l’institut Josep Brugulat de Banyoles, Nuri Carandell, assegura que «quan vam començar a implantar la jornada intensiva, es van reduir molt els problemes de disciplina». A l’hora de menjador (que s’allargava una hora i mitja), és quan es concentraven gran part de les incidències. «I acabaven repercutint en les classes de la tarda», recorda. I és que la jornada intensiva, celebra, ha reduït els «problemes de disciplina en general».
Ser diferent: la diana
Els alumnes «singulars» estan a la diana dels assetjadors. En aquest sentit, Guirado assegura que les víctimes d’assetjament escolar tenen un denominador comú: «tenen alguna característica que els diferencia», des de dificultats en l’aprenentatge a diversitat funcional, passant per alumnes amb una cultura o procedència «diferent», així com també estudiants amb altes capacitats.
Les urpes del ciberassetjament
Però per a persistir, l’assetjament necessita proximitat i contacte físic. Tot i que la jornada intensiva n’ha reduït els casos, la irrupció de les xarxes socials manté vives les urpes de l’assetjament fora de les aules. «La pandèmia ha fet créixer les addiccions a les xarxes socials i, com que permet un accés fàcil, lliure i anònim, també pot provocar un increment del ciberassetjament», sosté el psicòleg gironí. Una modalitat que, sobretot, tendeix a difondre «imatges amb insults» a través de diverses plataformes socials, amb gran incidència, però, a través de l’aplicació de missatgeria instantània WhatsApp. A més, Guirado també posa de manifest l’avançament en l’edat d’accés als primers dispositius mòbils. Tot i això, pel que fa a l’etapa de Primària, assegura que l’assetjament és físic, social (d’exclusió) i psicològic.
