Amb motiu del Dia Mundial del Dolor, la Societat Catalana de Dolor (SCD), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, va donar a conèixer un estudi, impulsat per la Societat, per saber quina és la situació del dolor a Catalunya.

A l’enquesta hi han participat 91 professionals de 92 unitats de dolor, distribuïdes per 18 localitats de Catalunya i de Balears, de les quals 63 eren centres públics i 29 centres privats. Les conclusions s’han publicat a la revista científica Pain Research and Management.

En l’esmentada enquesta, el 52,8% dels responsables de les unitats de dolor han afirmat que el personal amb dedicació al tractament és encara insuficient. De fet, asseguren que «continuen sent una assignatura pendent les intervencions psicològiques, les teràpies emergents i els implants de neuroestimulació». Segons mostra l’enquesta, només el 25% dels pacients atesos en aquestes unitats va rebre una avaluació psicològica. El 69% de les unitats treballa amb infermeria, el 56,3% amb psicòlegs i el 52,1% amb rehabilitadors, entre d’altres.

A Catalunya, a les unitats de dolor són ateses anualment més de 100.000 persones majors de 30 anys. També s’atenen nens però no és el més freqüent. Les patologies més habituals són el dolor osteomuscular en un 65% dels casos, el dolor neuropàtic en un 25% dels casos i el dolor oncològic difícil en un 10%.

La Societat Catalana de Dolor (SCD), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, vol recordar que el dolor s’ha d’abordar dins una avaluació multidimensional i amb una atenció multi i interdisciplinària. És prioritària la incorporació de psicòlegs, fisioterapeutes, així com ampliar els recursos materials i procediments intervencionistes avançats tal com va assenyalar l’SCD a la revista Pain Research and Management.

Josep Vilaplana, cap de servei d’Anesteologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor a l’hospital Josep Trueta i membre de la Societat Catalana de Dolor (SCD), de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, destaca la importància que hi hagi més psicòlegs per atendre l’alta demanda de pacients. «La llista d’espera cada vegada és molt gran i pateixen molt, en alguns casos és dolor crònic, per això cal destinar més recursos en aquests especialistes».

Per altra banda, els recursos també «s’haurien de destinar en màquines que fem servir en alguns dels tractaments per minvar el dolor». Finalment, lamenta que el dèficit d’anestesiòlegs repercuteix negativament en la manca d’especialistes del dolor.