El curs passat només podia ser de sucre. Centenars de refugiats ucraïnesos aterraven a les aules gironines fugint d’un conflicte que, en el seu imaginari, havia de durar poc temps. Però els bombardejos sobre Kíev de les darreres hores han deixat clar que les tropes russes encara estan lluny de recular.
Tot i que al març de 2022, quan les famílies ucraïneses començaven a arribar en comptagotes, l’objectiu dels centres educatius era proporcionar un «refugi segur» als infants i joves que fugien de les urpes del conflicte. Però aquest curs, les direccions s’han vist obligades a canviar d’estratègia. «Ara la prioritat és que els estudiants ucraïnesos aprenguin català perquè puguin aconseguir la titulació homologada d’ESO», assegura la cap d’estudis de l’institut Ridaura de Castell-Platja d’Aro, Sílvia Domínguez. Tot i això, la directora del centre, Núria Albertí, assegura que «en alguns casos donem el graduat d’ESO a alumnes que han suspès català», i assegura que aquest «no és un requisit imprescindible» per a aconseguir la titulació. De fet, alguns dels alumnes ucraïnesos que han aterrat a les seves aules ho han fet a 4t d’ESO, un punt d’inflexió clau en l’etapa acadèmica. «Els hem fet quedar un curs més al centre per a intentar que puguin seguir el ritme i aprenguin tots els continguts curriculars a les aules ordinàries per a acreditar el certificat, perquè ara mateix hi ha el risc que es quedin sense cap titulació, ni la del sistema educatiu ucraïnès ni la del sistema català», alerta. Un escenari que volen evitar: «Hem d’aconseguir que com a mínim acreditin l’ESO perquè puguin tenir les mateixes oportunitats», defensa, en un context en què comencen a comprovar que moltes famílies ucraïneses «han vingut per quedar-se».
La recepta, però, està en l’aprenentatge del català. «El curs passat no vam apreciar una evolució a nivell de coneixement de la llengua, però ara els mateixos estudiants ucraïnesos s’han adonat que s’han de posar les piles amb el català perquè és imprescindible per a seguir el dia a dia», assenyala Domínguez. Tot i que algun encara es connecta a les classes de la seva escola ucraïnesa, la majoria, remarca la cap d’estudis del centre, ja no ho fan.
Però de fet, els alumnes ucraïnesos no han deixat d’arribar. «És un flux constant de matrícula viva», assegura. Actualment, el centre educatiu ja compta amb 39 estudiants procedents del conflicte d’Ucraïna.
El ministeri d'Educació incorpora a les aules gironines 11 auxiliars de conversa d'ucraïnès per facilitar l'adaptació
Suavitzar l’aterratge
Per a suavitzar l’aterratge i facilitar l’adaptació dels estudiants, el Ministeri d’Educació i Formació Professional ha fitxat 11 auxiliars de conversa d’ucraïnès, que ja s’han incorporat a les aules de les comarques gironines per a fer de pont entre l’alumnat i la comunitat educativa.
Un d’ells és Serhiy Kolesnikov, un Catedràtic de Música ucraïnès que des de fa més de 20 anys viu a Palamós. «Vaig veure per internet que buscaven auxiliars de conversa i com que estic jubilat i tenia ganes d’ajudar, m’hi vaig inscriure», explica. Ara, passa tres matins a la setmana a l’aula d’acollida de l’institut Ridaura. El seu, és un paper clau. «Ajudo als estudiants a entendre el significat de les paraules i a comunicar-se amb els professors, faig de traductor i també faig de pont entre la comunitat docent i les famílies ucraïneses que tenen fills al centre». A més, defensa que el seu objectiu és garantir l’aprenentatge dels estudiants. «Pels professors seria molt difícil explicar el contingut acadèmic si el nivell de català dels alumnes és mínim», assegura. I ells, a la vegada, «no entendrien res». «Necessiten l’acompanyament d’un professor que faci de traductor», confessa.
"Estan preocupats i els costa estar atents a l'aula, tenen el cap i el cor a Ucraïna"
Un aixopluc emocional
La seva presència a l’aula, a més, també és un aixopluc emocional. «Tenen una referència del seu país, tot els sembla una mica més fàcil si estic aquí», assegura. «També els serveix per a desfogar-se, durant aquests darrers dies de bombardejos a Kíev els veies plorant perquè allà hi tenen tota la família», explica.
Tot i els esforços per a reintroduir-los al circuit acadèmic, encara estan en xoc. «Estan preocupats i els costa estar atents a l’aula, tenen el cap i el cor a Ucraïna», explica. Molts, a més, «volen tornar al seu país perquè troben a faltar els seus pares, que s’han quedat allà». Tot i això, celebra que «poc a poc van aprenent l’idioma i les salutacions bàsiques». Però, com tot, «depèn de les capacitats de cada alumne».
«Tenen dret a ser nens»
Amb tot, Kolesnikov assegura que «només són nens» i «necessiten poder-se comportar com a tal». En aquest sentit, assenyala que «també tenen ganes de jugar i tenen dret a distreure’s», i assegura que «s’estan esforçant molt per a socialitzar amb altres nens».
En paral·lel, reconeix que la situació que viuen les famílies és «molt precària». «Molts no tenen feina i no poden portar diners a casa», lamenta.
Un programa transversal
A banda dels 11 auxiliars de conversa d’ucraïnès, enguany a les comarques gironines també s’han incorporat un total de 6 auxiliars d’anglès i 5 de francès.
