Alerten de l'augment de la ingesta de medicaments sense prescripció mèdica

Actualment, una part important de la població encara creu que la grip o el refredat es cura a base d’antibiòtics i pot accedir-hi fàcilment perquè encara en guarden de tractaments anteriors. També és recurrent autoregular-se la medicació, amb pautes més baixes o altes, seguint criteris propis o d’altres persones que no són experts en la matèria.

En definitiva, l’autodiagnosi i l’abús de medicació són unes pràctiques habituals en un percentatge important de la població i, en els darrers anys, ha anat en augment. 

Segons la darrera Enquesta Europea de Salut a Espanya (Eese) que s’ha publicat, el 15,58% de la població s’automedica. Els medicaments sense recepta més consumits són els vitamínics (32,84%), els que es fan servir per tractar el refredat i els símptomes de la grip (26,67%), els fàrmacs per al dolor (22,83%) i els tranquil·litzants o les pastilles per dormir (2,90%).

Aquestes dades corresponen al 2020, però si analitzem les xifres de l’última enquesta de Catalunya (ESCA) del 2021, a la Regió Sanitària de Girona pràcticament dos de cada deu persones admetien -en el moment que se’ls va preguntar- haver-se pres un medicament sense prescripció mèdica en els darrers quinze dies. Concretament, el percentatge és del 19,1%, dos punts més que abans de la pandèmia. 

Un altre dels perills emergents és la compra de medicaments il·legals per internet. Es calcula que entre un 65 i un 70% dels fàrmacs que es venen per aquesta via són o bé manipulats o falsos o no tenen cap principi actiu. La presidenta del Col·legi de Farmacèutics de Girona, Rosa Núria Aleixandre, admetia a aquest diari que «fàcilment, la població recorre a internet per a obtenir fàrmacs, amb el risc que això suposa». Aquesta pràctica va augmentar l’hivern passat, quan les farmàcies no tenien suficients tests d’antígens, degut a l’alta demanda, i la venda il·legal a internet es va disparar. 

Riscos de l’automedicació

Recentment, experts de l’Agència Europea de Medicaments (EMA) alerten del perill potencial de fàrmacs que combinen codeïna i ibuprofè, especialment quan es prenen durant períodes perllongats i en dosis superiors a les recomanades. El regulador adverteix de la possibilitat que es produeixin danys renals i gastrointestinals greus, inclosa la mort.

Des del Col·legi de Farmacèutics matisen que l’automedicació responsable pot ser convenient si s’utilitza per tractar símptomes menors com el dolor, la febre, l’acidesa de l’estómac o el refredat entre d’altres, durant un temps limitat. 

En aquest sentit existeixen medicaments que no necessiten recepta mèdica i es poden adquirir a la farmàcia. Tot i això, alerten que «s’han d’emprar amb precaució ja que el fet que es dispensin sense recepta no vol dir que no puguin resultar perjudicials. A més, abans de fer-ne ús «és important que el farmacèutic indiqui com els hem d’emprar correctament per evitar reaccions no desitjables».  

D’altra banda, l’ús de medicaments que requereixen recepta mèdica per a la seva dispensació és una pràctica totalment desaconsellada, ja que pot comportar un greu risc per a la salut. Les principals conseqüències d’una «automedicació irresponsable» són: l’aparició de toxicitat, falta d’efectivitat, dependència o addicció, emmascarament de processos clínics greus i resistència als antibiòtics, entre d’altres.

Subscriu-te per seguir llegint