El diagnòstic de depressions es duplica des de la pandèmia

Angoixa, fatiga, desinterès, culpa, baixa autoestima, aïllament i irritabilitat. Aquests són alguns dels principals símptomes de la depressió, un dels trastorns més prevalents en la població que, a part de ser altament incapacitant, multiplica per vuit el risc de suïcidi.

En el cas de les comarques gironines, experts alerten que en els últims mesos els diagnòstics s’han disparat. El president del Col·legi de Psicologia de Girona, Àngel Guirado, assegura que segons la base de dades aportada per professionals, des de la pandèmia els casos s’han «duplicat». I, a part d’això, la sensació de malestar també ha crescut de forma «preocupant». 

Guirado matisa que la pandèmia va generar efectes de tot tipus i també «ha acabat desembocant a una crisi econòmica que està impactant molt».

Tot i així, assegura que el punt clau va ser el confinament, que va causar «un abans i després», ja que «ha impulsat algunes patologies que abans afectaven menys del 10% de la població i ara s’han multiplicat». Tornant a la depressió, considera que cal «visibilitzar-la» més i «accceptar-la». 

El confinament va suposar un abans i un després perquè va impulsar patologies que tenien menys presència

Àngel Guirado

— President del Col·legi de Psicologia de Girona

En la mateixa línia, el director mèdic del centre de teràpia personal Mas Ferriol a Girona, Xavier Fàbregas, alerta que «vivim exposats a una incertesa continuada, primer va ser la covid-19, després la guerra d’Ucraïna i, ara, la crisi econòmica: tota aquesta suma de factors impacta molt en la població». 

Concreta que una de cada quatre persones tractades en els centres de salut mental tenen depressió i es tracta d’una patologia que «s’ha menystingut i cada vegada va a més». Fàbrega afegeix que quan es va acabar la covid-19, els experts vaticinaven que es viuria un altre episodi similar als «feliços anys 20» de fa un segle. 

«Després del confinament, la gent tenia ganes de sortir, viatjar i passar-s’ho bé i aquesta era la idea, però va ressorgir una altra variant de la covid-19 que va encadenar diverses onades fins l’any passat i, després, va començar la guerra d’Ucraïna amb la consegüent crisi econòmica que estem vivint ara». 

Més intents de suïcidi en joves

Respecte a l’edat, Fàbrega afegeix que les depressions han crescut en totes les franges i matisa que en els joves no es manifesten de la mateixa manera i per això demana estar alerta perquè l’estat depressiu passa més desapercebut. «Els símptomes més freqüents són la irritabilitat i el mal humor; és preocupant perquè els intents de suïcidi han augmentat molt en els joves» 

Finalment, els dos experts coincideixen en la necessitat d’invertir en més personal, ja que falten psicòlegs i, en molts casos, no es pot oferir continuïtat en el seguiment de pacient. 

Actualment més de 700.000 persones a Catalunya estan diagnosticats amb depressió, de les quals la gran majoria són dones, 505.246, amb una mitjana d’edat de 56 anys, mentre que entre els homes la xifra és inferior 211.180 i amb una mitjana d’edat de 61 anys. Els casos de depressió diagnosticats a la sanitat pública durant el 2021 han augmentat en un 3,5% respecte al 2020. Són dades del Departament de Salut, fetes públiques ahir, coincidint amb el Dia Mundial de la lluita contra la Depressió.

Després de la covid-19 semblava que es viurien uns altres feliços anys 20 però tot s’ha complicat

Xavier Fàbregas

— Director mèdic de Mas Ferriol

D’altra banda, i segons dades de l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) del 2021, el 9,% de la població de 15 anys i més té depressió i és més superior entre les dones (12,2%) que entre els homes (5,7%). 

A més, la depressió augmenta amb l’edat: 7,4% en el grup de 15 a 44 anys i 13,1% entre les persones de 75 anys i més. També, segons l’ESCA, és superior entre les persones de la classe social menys afavorida i entre les persones sense estudis o amb estudis primaris.