ERC activa la bicefàlia: Aragonès al MNAC i Junqueras a la protesta

Els republicans intenten presentar-se com la força que combina l’ordre de les institucions amb la reivindicació dels independentistes

Aragonès i Junqueras en una fotografia d’arxiu. | ACN

Aragonès i Junqueras en una fotografia d’arxiu. | ACN / Xabi Barrena. Barcelona

Xabi Barrena. Barcelona

Per una banda, juntament amb les Quatre Columnes de Josep Puig i Cadafalch, a Montjuïc, Oriol Junqueras, al capdavant de la delegació d’ERC que s’integrarà a la convocatòria unitària en protesta per la celebració de la cimera. A l’altra banda del cordó policial (dirigit pel també republicà conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena), al MNAC, Pere Aragonès com a convidat a la reunió entre el cap de l’Estat francès, Emmanuel Macron, i el cap del Govern espanyol, Pedro Sánchez. ERC activa una de les seves bicefàlies (la més «penebista», amb el president del partit i el de la Generalitat) per donar una resposta a Sánchez que cobreixi tots els flancs.

Els republicans consideren, portes endins, que les paraules i els fets duts a terme per Sánchez des que es va aprovar la reforma del Codi Penal van més enllà del lògic i gairebé pactat distanciament mutu que les dues forces es volen prendre, tenint en compte les conteses electorals d’aquest 2023.

ERC considera que en la seva intenció de desfer-se de l’assetjament de l’oposició, la política i la judicial, enervada per aquesta reforma de la carta de delictes, Sánchez s’ha passat de frenada i ha intentat segar l’herba sota els peus d’Esquerra. Les reiterades proclames que el procés ha mort i l’expressada voluntat de demostrar, mitjançant una plàcida cimera hispanofrancesa, que Catalunya sota el comandament del «sanxisme» és un recés de pau en què l’independentisme és només un record, ataquen la línia de flotació d’ERC.

El mandat d’Aragonès s’erigeix, van pensar en el seu dia els republicans, perquè era l’únic que podia combinar el realisme en la gestió, especialment en l’àmbit de l’economia i la creació de riquesa, amb l’aspiració sobiranista. Junts posa l’accent en el segon, van desenvolupar a la seu del carrer de Calàbria el 2021, mentre que la resta de partits, còmodes amb l’statu quo actual, no hi perden dos minuts.

I aquesta dualitat és, precisament, l’esquelet de la resposta que els republicans donaran a aquest intent de Sánchez de demostrar que la seva «agenda del retrobament» ha funcionat. Amb Aragonès, com a president, en el paper institucional, felicitant-se d’aquesta canonada entre Barcelona i Marsella que haurà de transportar hidrogen i amb Junqueras demostrant que l’independentisme és i hi serà.

Posició republicana

Els republicans han aconseguit, a més, que la manifestació que tenia el seu origen en la protesta contra la pròpia celebració de la reunió, instigada pel mateix Carles Puigdemont, comptarà, fet i fet, amb un lema que descriu la posició d’ERC: «Aquí no s’ha acabat res».

Tot i això, aquesta és una situació no desitjada pels republicans. Entre el 30 de desembre i el 10 de gener, en què es va fer públic que Aragonès assistiria a la cimera, els republicans es van esforçar a fer palès que la decisió de portar a Barcelona la reunió hispanofrancesa era exclusivament de la Moncloa i que la part catalana no en sabia res. Tot això acompanyat del genuí enuig que encara perdura.