Creixen un 15% els ucraïnesos escolaritzats a les aules gironines

El curs passat es va tancar amb 923 refugiats als centres educatius de la demarcació i ara ja n’hi ha 1.068

Una alumna ucraïnesa en una aula de les comarques gironines, d’arxiu.

Una alumna ucraïnesa en una aula de les comarques gironines, d’arxiu. / ANIOL RESCLOSA

Meritxell Comas

Meritxell Comas

Els refugiats ucraïnesos escolaritzats als centres educatius de les comarques gironines han crescut un 15,7% respecte el curs passat. Segons dades del Departament d’Educació, actualment hi ha 1.068 alumnes fugits del conflicte a les aules de la demarcació de Girona.

A finals de març de 2022, quan les famílies començaven a arribar en comptagotes per a resguardar-se de les urpes de la guerra, es van registrar 315 alumnes. Una xifra que al llarg del curs va anar creixent. I al juny ja hi havia 923 refugiats ucraïnesos estudiant als centres educatius de la província de Girona.

Tot i que alguns van tornar a fer les maletes a final de curs per a canviar de municipi o intentar retornar al seu país natal, una nova onada de refugiats van començar a arribar a les aules a partir del setembre.

Un increment que s’ha fet notar a l’escola Fanals d'Aro de Platja d’Aro, que ha passat de tenir 3 refugiats ucraïnesos a les aules l’any passat a tenir-ne 9 aquest curs. «Són famílies que s’havien quedat a Ucraïna però, en vista que el conflicte s’allargava, van decidir marxar cap a zones on ja hi tenien familiars o coneguts», explica el seu secretari, Borja Gallardo.

Una tendència que també s’ha reproduït en un centre educatiu de Lloret de Mar, que prefereix mantenir l’anonimat. «Des de l’esclat del conflicte, ara és quan tenim més refugiats ucraïnesos a les aules», assegura la seva directora. A l’abril de 2022 van arribar al centre educatiu un total de 15 alumnes que fugien del conflicte i aquest curs ja n’hi ha 30. «Puntualment hi ha hagut algun alumne que ha marxat, però l’arribada de nens ucraïnesos és constant», adverteix. L’últim que va arribar, recorda, «va ser pocs dies abans de les vacances de Nadal». 

Tot i que moltes famílies han aterrat a les comarques gironines per retrobar-se o aixoplugar-se en persones properes, per d’altres no era un territori desconegut: «Hi ha persones que s’han vingut a refugiar a Lloret de Mar perquè aquí és on hi tenen la segona residència», apunta la directora del centre.

Reclamen més recursos

Tot i que Borja Gallardo defensa que «fem el que bonament podem», lamenta que «no hi ha prou recursos econòmics ni humans» per a poder atendre l’alumnat que arriba del conflicte. De moment, els alumnes escolaritzats al centre de Platja d’Aro passen unes hores a l’aula d’acollida per a nodrir-se del vocabulari bàsic i, la resta, a l’aula ordinària. Amb tot, reconeix que l’adaptació ha estat més fluïda que el curs passat. «L’any passat no podíem tocar el timbre a l’hora del pati perquè els recordava a quan els acataven i de seguida s’amagaven, però ara ja hem recuperat l’alarma i la sensació ja no és la d’aquell estat de xoc inicial», assegura Gallardo.

Subscriu-te per seguir llegint