«La majoria de conflictes no haurien d’acabar als tribunals»

El conflicte és present en les nostres vides i ho vivim amb naturalitat, ens agradi més o menys. Quan optem per resoldre’l, molts cops ens ve al cap un tribunal de justícia. La mediació, eina que proposa la resolució d’un conflicte a partir d’un acord entre les parts, és encara l'excepció. I no soluciona el conflicte. «Posar una denúncia en un jutjat és una manera de declarar la guerra, suposa llançar una moneda a l’aire perquè la sentència del jutge depèn de moltes variables», subratlla Xavier Pastor, politòleg, mediador i director d’una càtedra de resolució de conflictes de la UOC. Pastor defineix la mediació com «una manera franca i clara d’abordar un conflicte, on el més important és la relació que hi ha entre les parts», i aclareix que «la relació és més important que la qüestió». 

El mediador, que ha de tenir un grau universitari i ha de fer una formació específica per poder-ne exercir (renovable cada dos anys), es dedica a descobrir quines emocions hi ha darrere del conflicte per fer avançar les parts enfrontades. Pastor sosté que no tot es pot solucionar amb la mediació, però que «la gran majoria de conflictes no hauria d’anar als jutjats».

«Recollim percepcions de les parts, punts en comú i diferències, no es tracta de buscar culpables», explica l’advocada i mediadora Paloma Lavandeira. «Per més polarització que hi hagi, sempre hi acaba havent més coincidències que no pas divergències, però això vol temps», remarca. 

Un mediador pot intervenir en qualsevol mena de conflicte, sigui de tipus judicial, laboral, comunitari o familiar. La realitat és que ara per ara, aquesta via de resolució de conflictes és molt desconeguda. Amb tot, Lavandeira remarca que la gent no sol anar a la via judicial per gust, però la manca d’alternativa i de recursos fa que sigui la solució que ens acaba venint al cap. 

Les mediacions en l’àmbit de la justícia es divideixen en les de dret privat (conflictes familiars, veïnals, econòmics, etc.) i la justícia restaurativa (part d’un procés penal). Els Col·legis d’Advocats tenen un servei d’orientació (SOM) que assessora en conflictes civils o mercantils. En els últims tres anys el Col·legi de l’Advocacia de Girona ha iniciat 122 mediacions, una xifra baixa que el col·legi vol fer créixer.

En l’àmbit social sorgeixen multitud de conflictes, però les administracions no estan obligades a oferir un servei de mediació als ciutadans, tot i alguns els inclouen a les seves respectives ordenances de civisme. Un exemple és el pla de mediació d’oci nocturn de Platja d’Aro, posat en marxa el 2016 per les demandes de la policia del municipi, que es queixava que hi havia conflictes de mitja i baixa intensitat que els xuclaven efectius que podrien dedicar a altres assumptes. Molts conflictes són per sorolls, discussions o baralles i de gent bevent al carrer, de manera que l’equip de mediadors s’encarrega de parlar amb els causants dels sorolls i recordar-los que hi ha veïns descansant, redirigint grups i parlant amb locals de nit. Accions d’aquest tipus també s’han dut a terme a Camprodon, i a altres municipis catalans com l’Hospitalet de Llobregat. 

El món polític està impregnat de conflicte, però potser està més acceptat del que seria bo per la salut democràtica dels ciutadans: «hem ajudat a governs de coalició, sobretot en l’àmbit de la política local, on hi ha menys teatralització que en la política nacional i s’entra més al detall de les qüestions», explica Pastor. «Molts cops s’hereten conflictes perquè s’hi mouen les mateixes persones». I són regidors i polítics qui demanen ajuda. «De vegades reprodueixen esquemes confrontatius de la política nacional, i resulta que el que estem discutint si posem un fanal a la dreta o a l’esquerra del carrer», expressa. En aquest sentit, manifesta que, ja que «els beneficiaris de l’acció política són els ciutadans, hauríem de ser més exigents a l’hora de demanar explicacions sobre què discuteixen, quines polítiques volen aprovar i com ens beneficiaran». El politòleg recorda que en l’àmbit polític les negociacions no són privades, i que hi hauria d’haver «més transparència». 

Conflictes laborals

Tot i que la mediació continua essent molt desconeguda, les administracions públiques comencen a fer-se’n ressò. Un dels àmbits on s’està fent lloc és en l’empresarial. Natàlia Flores és advocada, mediadora i sòcia de l’empresa Gira ADR, dedicada a la mediació empresarial, tant quan té lloc dins l’empresa com quan és un conflicte amb altres mercantils. Flores té molt clar que «alguns conflictes s’han de dur als tribunals, però la gran majoria deriven d’una mala comunicació». La sentència d’un jutge, diu, «pot dir que algú té raó però no soluciona el conflicte si les parts han de continuar convivint». El més beneficiós és, al final, el més lògic però potser el més difícil: que les parts parlin i arribin a acords. «Moltes vegades donem coses per fet i els problemes es van enquistant, però l’origen sempre és o bé per falta de comunicació o per mala comunicació», assegura Flores. Un mal ambient laboral té diversos impactes econòmics a l’empresa, segons la mediadora, començant per la fuga de talent. A més, que un conflicte arribi als jutjats pot danyar la reputació de l’empresa. «Amb la mediació s’evita la rotació de personal, s’incrementa la productivitat i disminueixen les baixes laborals perquè millora el clima laboral», sosté. «Encara que el conflicte sigui entre dues persones, s’acaben fent bàndols i hi ha un efecte expansiu». Flores parla de dos tipus de mediació, la que es fa de manera preventiva per facilitar el diàleg amb els treballadors, i la que es fa un cop el conflicte ja existeix. «A les empreses els costa reconèixer que tenen un conflicte, i sempre diuen que el problema el tenen els altres», expressa. De fet, diu que la majoria tendeix a demanar ajuda un cop el conflicte ja és «insostenible», o quan l’empresa ha rebut queixes o denúncies a Inspecció de Treball.

En últim lloc, Flores subratlla que és «molt més fàcil» que el treballador se senti còmode explicant els seus problemes a una empresa externa, perquè garanteix confidencialitat i imparcialitat. 

La mediació a la justícia

El Ministeri de Justícia ha portat al Congrés una llei que vol potenciar la resolució alternativa de conflictes. Tot i que estava previst que s’aprovés l’any passat juntament amb dues lleis més per desembussar el col·lapse judicial, està encallada per diverses al·legacions de grups parlamentaris. La nova llei preveu que abans d’acudir als tribunals, les parts optin obligatòriament per alguna mesura alternativa de solució de conflictes (MASC), sense donar més rellevància a la mediació que a la resta (negociació, conciliació o arbitratge per exemple). 

Tot i que encara hi ha dubtes sobre molts aspectes de la llei, l’advocat i mediador Antoni Vidal critica que «copia el que ja existia», i que posa dins el mateix sac de la mediació altres mesures que «no estan regulades ni experimentades». A més, sosté que podria no afectar a Catalunya, ja que tenim una llei pròpia que ja la regula. Precisament, Vidal alerta que podria aconseguir-se l’efecte contrari: «han fet una llei per alleugerir la càrrega als jutjats, i obligant a la gent a provar una MASC abans d’anar als jutjats pot convertir la mediació en un mer tràmit», conclou. 

Subscriu-te per seguir llegint