Detecten micropeixos invasors vivint en aigües gironines

Investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i l’Estació Biològica de Doñana, ambdós del CSIC, han mostrat la recent irrupció de nombroses espècies de micropeixos invasors a Catalunya, que s’haurien detectat per primer cop a l’estany de Banyoles durant la dècada dels 90 i que des de llavors s’han anat extenent en aigües d’arreu del territori. 

Aquesta nova espècie invasora són peixos petits, que viuen lligats al fons de rius i aiguamolls, amb un cos allargat i la boca envoltada de petits bigotis. L’equip de recerca ha utilitzat la informació de més de 3.500 mostrejos de camp per detectar la presència i descriure la distribució de fins a sis espècies de micropeixos introduïts a Catalunya, alguns dels quals es troben en aigües de les comarques gironines. Els investigadors s’han mostrat sorpresos per la diversitat d’espècies que han trobat, però també per la «ràpida expansió» d’algunes d’elles.

La primera introducció que tenen detectada va ser la d’una espècie italiana, Cobitis bilineata, a l’Estany de Banyoles, durant els anys 90. Aquesta espècie, amb prou feines s’ha extès des de llavors, sinó que «continua pràcticament limitada a l’àrea en la qual va ser introduïda», segons explica l’investigador del CSIC a Doñana i autor principal de l’estudi, Miguel Clavero. Tot i això, Clavero apunta que les espècies que s’han introduït més recentment «han tingut una capacitat d’invasió molt major». 

L’any 2001 es va detectar la presència de Misgurnus anguillicaudatus, una espècie originària de l’extrem orient, al Delta de l’Ebre, des d’on s’ha anat expandint, fins a fer-se omnipresent en aquella zona i ser l’espècie de peix dominant en alguns ambients, com els arrossars.

També es troba en plena expansió una població mixta, probablement híbrida,de Misgurnus anguillicaudatus i Misgurnus bipartitus, detectada l’any 2006 en diferents afluents del tram baix del riu Ter a les comarques de Girona. 

El perill darrere de les 200 espècies invasores amb què ha de lluitar Catalunya

L’any 2005 es va detectar la presència d’una altra espècie asiàtica, Paramisgurnus dabryanus, a l’embassament de Vallvidriera, a prop de Barcelona. Després de dos intents d’erradicació, l’espècie continua essent present en la zona. Mentrestant, peixos del gènere Barbatula es van començar a Catalunya a principis del segle XXI i avui ja són freqüents en grans trams dels rius Segre, Llobregat, Ter i Fluvià.

Finalment, el 2016 es va detectar per primera vegada la presència de Cobitis paludica al riu Besòs, on aquesta espècie ja està àmpliament distribuïda i des d’on sembla haver aconseguit passar a la conca del Ter.

Aquests micropeixos són difícils de determinar a nivell d’espècie, per la qual cosa s’han necessitat tècniques genètiques per poder identificar correctament totes aquestes espècies. 

Motivacions desconegudes

Les motivacions que van conduir a la introducció d’aquests micropeixos a Catalunya són desconegudes, una cosa comuna a la major part de les introduccions il·legals. No obstant això, és probable que estiguin relacionades amb la pesca i la acuariofilia, ja que, segons Clavero, «solen utilitzar-se com a esquer viu en pesca esportiva, encara que sigui una pràctica prohibida, i moltes d’aquestes espècies poden ser apreciades com a peixos d’aquari».